Sir Robert Robinson OM PRS (Chesterfield, Regne Unit, 1886 - Great Missenden, 1975) fou un químic i professor universitari britànic guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1947.

Infotaula de personaRobert Robinson
Robert Robinson organic chemist.jpg
modifica
Biografia
Naixement13 setembre 1886 modifica
Chesterfield (Anglaterra) modifica
Mort8 febrer 1975 modifica (88 anys)
Great Missenden (en) Tradueix modifica
Lloc d'enterramentcementiri de Kensal Green modifica
48è President de la Royal Society
1945 – 1950
← Henry Hallett DaleEdgar Douglas Adrian → modifica
Dades personals
FormacióUniversitat de Manchester modifica
Activitat
Director de tesiWilliam Henry Perkin modifica
Camp de treballQuímica orgànica modifica
OcupacióQuímic modifica
OcupadorMagdalen College (1955–)
Universitat d'Oxford (1930–1955)
Universitat de Londres (1928–1930)
Universitat de Manchester (1922–1928)
Universitat de St Andrews (1921–1922)
Universitat de Liverpool (1915–1920)
University of Sydney School of Chemistry (en) Tradueix (1912–1915) modifica
Obra
Estudiant doctoralRichard Helmuth Fredrick Manske (en) Tradueix, John Cornforth, Arthur Birch, Alexander Robertus Todd i Rita Harradence modifica
Família
CònjugeGertrude Maud Robinson (1912–1954)
Stearn Sylvia Hillstrom (1957–) modifica
Premis

BiografiaModifica

Va néixer el 13 de setembre de 1886 a la ciutat anglesa de Chesterfield, situada al comtat de Derbyshire. Va estudiar química a la Universitat de Manchester, i posteriorment fou professor de química en diverses universitats, entre elles a la Universitat d'Oxford entre 1930 i 1954.

El 1931 fou nomenat Cavaller pel rei Jordi V i entre 1945 i 1950 fou president de la Royal Society de Londres. Robinson morí el 8 de febrer de 1975 a la seva residència de Great Missenden, situada al comtat de Buckinghamshire.

Recerca científicaModifica

Va iniciar la seva recerca al voltant dels compostos orgànics, especialment en el camp de la biogenètica, i va sintetitzar els pigments vermell, blau i violeta de les flors, que va utilitzar per a la investigació genètica de la coloració d'aquestes. Codescubridor de la síntesi de les hormones sexuals hexestrol i estilbestrol, va contribuir a sintetitzar la penicil·lina durant la Segona Guerra Mundial i va fer un important descobriment sobre els derivats de la pirimidina i les seves relacions amb la vitamina B.

El 1947 fou guardonat amb el Premi Nobel de Química per les seves investigacions sobre productes vegetals, especialment els alcaloides.

Posteriorment va ajudar a aclarir l'estructura molecular de compostos com l'estricnina, la nicotina i la morfina i va contribuir al desenvolupament de drogues que ajudessin a combatre la malària. Així mateix aconseguí la síntesi de l'alcaloide anomenat tropinona.

Enllaços externsModifica