La Haia

ciutat neerlandesa, seu del govern
(S'ha redirigit des de: Haia)

La Haia[1][2] (en neerlandès Den Haag Den Haag (pàg.) o s-Gravenhage s-Gravenhage (pàg.)) és una ciutat de l'oest dels Països Baixos, dels quals és seu del govern, però no capital (que és Amsterdam). És a més capital de la província d'Holanda Meridional. Limita al nord-oest amb Wassenaar, a l'est amb Leidschendam-Voorburg i Pijnacker-Nootdorp, al sud-est amb Westland, al sud amb Delft i al sud-est amb Rijswijk.[3]

Plantilla:Infotaula geografia políticaLa Haia
Imatge

Lema«Vrede en Recht (oc) Tradueix» Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 52° 05′ N, 4° 19′ E / 52.08°N,4.31°E / 52.08; 4.31
EstatRegne dels Països Baixos
PaísPaïsos Baixos
ProvínciaHolanda del Sud Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Conté la subdivisió
Població humana
Població548.320 (2021) Modifica el valor a Wikidata (5.588,26 hab./km²)
Llars253.420 (2015) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície98,12 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perMar del Nord, Haagse Trekvliet (en) Tradueix i Koninginnegracht (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Altitud1 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Creaciósegle XIII Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Òrgan executiucollege van burgemeester en wethouders de L'Aia (oc) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
• Batle Modifica el valor a WikidataJan van Zanen (2020–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Identificador descriptiu
Codi postal2491–2599 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic070 i 015 Modifica el valor a Wikidata
Codi BAG1245 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webdenhaag.nl Modifica el valor a Wikidata
Facebook: gemeenteDH Twitter (X): GemeenteDenHaag Instagram: gemeentedenhaag LinkedIn: gemeente-den-haag Youtube: UC5_HpKvZl7Oxr_UimTfC2Jg Modifica el valor a Wikidata

El municipi té una superfície de 98,20 km² (dels quals 82,43 km² corresponen a terra i els restants 15,77 a aigua) i una població de 485.818 habitants (1 de juny del 2009). Inclou entre altres l'antic poble mariner de Scheveningen, on hi ha un port.

La seva àrea metropolitana té uns 700.000 habitants, i representa el tercer nucli més important del Randstad després d'Amsterdam i Rotterdam.

La Haia és la seu del govern neerlandès i dels principals tribunals internacionals de les Nacions Unides. La Haia també és la residència del monarca holandès, i es poden trobar uns quants (antics) palaus reials a la ciutat. El rei Guillem Alexandre dels Països Baixos i la reina Màxima dels Països Baixos viuen al Palau Huis ten Bosch al Haagse Bos i treballen al Palau Noordeinde al centre de la ciutat. A més, hi ha dos antics palaus reials a La Haia. El Palau Kneuterdijk, construït l'any 1716, és ara la seu del Consell d'Estat dels Països Baixos, i el Palau de Lange Voorhout ara està ocupat pel Museu Escher, dedicat a l'artista gràfic holandès MC Escher.

Nom modifica

D'ençà de la Nova ortografia de l'IEC, la sola forma correcta en català és amb l'article ple, sense apòstrof: la Haia.[1] El nom Den Haag (originàriament «Die Haghe») és la versió oficial més antiga. La versió més aristocràtica 's-Gravenhage («La bardissa del Graf», equivalent aproximat a Comte) fou utilitzada a partir del 1639 per analogia amb, per exemple, 's-Hertogenbosch (àlies Den Bosch). Actualment, però, el municipi empra Den Haag, en part per la internacionalització de la ciutat (seu de nombrosos organismes internacionals), que s'anomena Den Haag en alemany, The Hague en anglès, La Haye en francès o La Haya en castellà. Vol dir el clos.

Nuclis de població modifica

 
Mapa dels districtes
Entitat de població Habitants
Centrum uns 100.000
Escamp uns 108.000
Haagse Hout uns 42.000
Laak uns 38.200
Leidschenveen-Ypenburg uns 40.000
Loosduinen uns 47.500
Scheveningen uns 56.000
Segbroek uns 59.000

Evolució de la població modifica

 
La piràmide de població de l'Haia el 2022
Evolució demogràfica
19201990200020101r febrer 20141r gener 20151r gener 20171r gener 20181r gener 20191r gener 2021  
354.987444.242442.356495.083509.939515.880524.882532.561537.833548.320  
1497-1553: fogatges; 1717-1981: població de fet; 1990 en endavant: població de dret (Més informació  · Històric complet de dades de població)


Població de la ciutat de Den Haag per país d'origen (2018)[4]
País/Territori Població
  Països Baixos 246.633 (43%)
  Surinam 46.346 (8,70%)
  Turquia 40.064 (7,52%)
  el Marroc 31.455 (5,91%)
  Indonèsia 17.635 (3,31%)
  Polònia 14.094 (2,65%)
  Carib holandès 13.218 (2,48%)
Altres 123.116 (26%)

Religions a La Haia (2015)[5]

  Sense religió (49.6%)
  Catòlics (14.9%)
  Protestants (9.4%)
  Altres cristians (5.7%)
  Musulmans (14.7%)
  Hinduistes (4.8%)
  Budistes (0.8%)
  Jueus (0.2%)

A l'1 de gener de 2021, La Haia té 549.163 habitants, la qual cosa la converteix en la tercera ciutat més gran dels Països Baixos. Entre 1800 i 1960, la ciutat va experimentar un creixement considerable de 40.000 el 1800 a 200.000 el 1900 i finalment 600.000 el 1960. El creixement posterior al 1900 va ser parcialment causat per la llei d'habitatge de 1901, que va estimular l'expansió de ciutats com La Haia. En el període comprès entre 1960 i 1980, La Haia va veure una reducció de 600.000 a 440.000 habitants, causada sobretot per la política espacial, els processos demogràfics i la manca d'espai. Després de diverses annexions i construccions d'habitatges, La Haia ha tornat a créixer, celebrant el 2011 el seu 500.000è habitant. El municipi preveu que el creixement continuï fins a una mica més de 600.000 habitants el 2030.[6]

El demònim de La Haia és oficialment Hagenaar, però el terme Hagenees s'utilitza informalment per a algú que va néixer i es va criar a La Haia.[7] L'ús d'aquests demònims sembla estar lligat a la classe, amb Hagenaar el terme de classe alta i Hagenees el de classe baixa.[8]

Procedència modifica

El 43% de la població de La Haia té dos pares nascuts als Països Baixos, mentre que el 15,6% té almenys un progenitor nascut a l'estranger en un país occidental i el 34,4% té almenys un pare que va néixer a un país no occidental.

Habitants per lloc de naixement dels pares (mare, o - si la mare és holandesa - pare) modifica

2020[9] Nombres %
Tots dos pares nascuts a NL 242.441 44,42%
Antecedents migratoris occidentals 105.315 19,29%
Antecedents migratoris no occidentals 198.082 36,29%
Surinam 45.783 8,39%
Turquia 41.122 7,53%
el Marroc 32.355 5,93%
Indonèsia 17.187 3,15%
Antilles Neerlandeses i Aruba 14.037 2,57%
Total 545.838 100%

Religió modifica

Poc menys de la meitat de la població de La Haia s'identifica amb un grup religiós. Les dues religions més populars són el cristianisme (29%) i l'islam (14,1%). La religiositat és més alta entre les persones amb un origen migratori recent d'Indonèsia, Turquia, el Marroc i Surinam. L'islam és la religió més comuna entre les persones amb antecedents migratoris turcs o marroquins. Entre les persones d'herència surinamesa hi ha més diversitat religiosa, sent l'hinduisme el més comú. De la població holandesa nativa de La Haia, la majoria dels religiosos s'adhereixen al cristianisme. Poc menys del 40% de la població de La Haia assisteix regularment a una casa de culte.[10]

Economia modifica

La Haia mai ha estat un gran centre industrial, amb l'excepció del port pesquer de Scheveningen. La vida de la ciutat és dominada pel gran nombre de funcionaris que hi treballen. Gairebé tots els ministeris i organitzacions públiques es troben a La Haia, a més de diverses companyies que hi tenen a la seva seu general.

  • Royal Dutch Shell, companyia d'hidrocarburs, més coneguda per la seva marca Shell
  • KPN, la companyia nacional de telèfons
  • AEGON, una de les més grans companyies holandeses d'assegurances
  • TPG, proveïdor internacional de correu i logística

Història modifica

 
El Ridderzaal, o Sala Major al Binnenhof

A l'origen un lloc destinat a la caça, els comtes d'Holanda van utilitzar Amsterdam com centre administratiu. Den Graven Hage significa literalment vedat del comte o tancat privat del comte. El símbol de La Haia és la cigonya. La ciutat va desenvolupar-se entorn del castell de mota i pati dels comtes d'Holanda, un conjunt d'edificis històrics que subsisteix fins avui al Binnenhof, del qual l'edifici més antic, la Sala Major o Ridderzaal es va construir el 1236. Fins avui el conjunt del Binnenhof és la seu del govern. La Haia va ser declarada ciutat oficialment per les forces d'ocupació franceses el 1806, segles després que altres ciutats holandeses haguessin rebut privilegis semblants. Això ha generat la llegenda urbana que La Haia no és una ciutat sinó un poble.

Fins al segle xix La Haia era poc més que una petita ciutat. A causa del seu estatus polític no tenia muralles que la defensessin. Manca d'un gran nucli urbà com el que tenen les ciutats properes de Leiden i Delft. La Haia va començar a créixer ràpidament quan el govern va començar a ocupar un paper més important en la societat neerlandesa. La ciutat va sofrir grans danys durant la Segona Guerra Mundial. El 3 de març de 1945 la Royal Air Force va bombardejar Bezuidenhout. El seu objectiu eren els míssils V2 en un parc proper. A causa d'errors de navegació, les bombes van caure en una zona densament poblada. Més de 500 persones van morir i encara es poden contemplar les cicatrius en la ciutat. Després de la guerra, La Haia es va estendre cap al sud-oest. Les àrees afectades van ser reconstruïdes ràpidament. La població va arribar els 550.000 habitants al voltant de 1970.

Al març del 2006 l'exmandatari serbi Slobodan Milošević, que es trobava pres des del 2001, va ser trobat mort en el centre de detenció del tribunal penal a La Haia.

Importància institucional modifica

 
Palau de la Pau
 
Palau Noordeinde

La Haia acull l' Erste Kamer (Senaat) i la Tweede Kamer, respectivament cambres alta i baixa, que conformen el parlament neerlandès, així com tots els ministeris i el tribunal suprem. A més és també la ciutat de residència de la Reina Beatriu. Totes les ambaixades estrangeres es troben a La Haia, així com uns quants grups de pressió i seus de multinacionals. Tanmateix la constitució neerlandesa declara Amsterdam la capital de l'estat.

La Haia és seu de diverses institucions internacionals (amb ONU entre parèntesis les pertanyents a les Nacions Unides):

Política modifica

 
Ajuntament, anomenat Het Ijspaleis o Palau de Gel
Representació a les eleccions municipals
Partit 1962 1966 1970 1974 1978 1982 1986 1990 1994 1998 2002 2006
PvdA 17 12 14 18 17 14 18 12 9 11 10 15
VVD 7 8 10 13 11 14 11 9 11 12 11 10
CDA 17 16 14 10 13 10 10 10 7 6 7 5
SP - - - - - - - - 1 3 2 4
GL 3 4 2 3 1 4 3 3 4 5 3 3
D66 - - 3 - 3 2 2 7 7 3 3 2
Islam Democraten - - - - - - - - - - - 1
CU/SGP - - - - - 1 1 1 1 1 1 (2) 1
LPF - - - - - - - - - - - 1
Solidair Nederland - - - - - - - - - - - 1
Politieke Partij Scheveningen - - - - - - - - - 3 3 (2) 1
Haagse Stadspartij - - - - - - - - - 1 1 1
Leefbaar Den Haag - - - - - - - - - - 4 (2) -
CP (86)/CD - - - - - - - 3 5 - - -
Altres 1 5 2 1 - - - - - - 0 (2) -
Total 45 45 45 45 45 45 45 45 45 45 45 45

Cultura modifica

 
El Mauritshuis

La Haia es va originar el segle xiii al voltant del Binnenhof, i encara es considera el centre cultural de la ciutat. La vida nocturna es centra al voltant de les tres places principals del centre de la ciutat. El Plein (literalment 'plaça') és ocupat per uns quants grans cafès a les voreres on sovint es poden veure polítics. El Grote Markt (literalment 'Gran Mercat') està completament ple de cadires i taules, a l'estiu o a l'hivern. El Buitenhof (literalment 'Outer Court', situat als afores del Binnenhof) conté un cinema Pathé de sis pantalles i un grapat de bars i restaurants als voltants. Al costat del Buitenhof hi ha De Passage, el primer centre comercial cobert del país. Data de finals del segle xix,[11] conté moltes botigues cares i especialitzades. Un dels locals de música més grans del país, Paard van Troje, es troba al centre de La Haia. Un altre local de música popular a La Haia és el Muziekcafé de Paap.

La Spuiplein és una quarta plaça moderna al centre de la ciutat, davant de la Nieuwe Kerk. A més de l’Ajuntament, aquesta també va ser la ubicació del Dr. Anton Philipszaal, seu de la Residentie Orchestra, i del Lucent Danstheater, seu de la companyia de dansa moderna Nederlands Dans Theater, de fama internacional. Aquests edificis, dissenyats per Rem Koolhaas l'any 1988, han estat enderrocats per fer espai a un nou teatre, l’Spuiforum, que acolliria els dos instituts així com el Conservatori Reial. Malgrat els esforços del municipi, el suport públic al teatre proposat segueix sent baix. Al cor del centre de la ciutat, a través dels jardins del palau, hi ha la casa de Summerschool Den Haag, una escola internacional de dansa amb professores convidades com Valentina Scaglia, Igone de Jongh i Maia Makhateli. El Koninklijke Schouwburg, seu del teatre Het Nationale, també es troba al centre de la ciutat, al Korte Voorhout. New European Ensemble és un col·lectiu de música contemporània format per músics internacionals. El conjunt té la seva base principal a la ciutat.

Scheveningen forma un segon centre cultural de La Haia, amb el seu propi cinema Pathé així com el teatre musical Circustheater encara que, sobretot a l'estiu, la major part de la vida nocturna es concentra al voltant del bulevard davant del mar amb els seus bars, restaurants i sales d'atzar. A Scheveningen es poden trobar diverses atraccions, com ara el parc en miniatura Madurodam, el museu Beelden aan Zee i un Sea Life Center.

La Haia té la seva part de museus, sobretot el Mauritshuis, situat al costat del Binnenhof, que exposa nombrosos quadres de mestres holandesos, com Johannes Vermeer, Rembrandt van Rijn i Paulus Potter. Altres museus són el museu de la ciència Museon, el museu d'art modern Kunstmuseum, el museu històric Haags Historisch Museum, el museu postal nacional Museum voor Communicatie, el Museu Bredius, el Museu Louis Couperus, el museu Beelden aan Zee a Scheveningen i el Gevangenpoort, una antiga presó allotjada en una porteria del segle XV.

Des dels primers temps, la cigonya ha estat el símbol de La Haia.[12]

S'han rodat (parcialment) diverses pel·lícules a La Haia, com Mindhunters (2004), Hum Tum (2004), Ocean's Twelve (2004), El llibre negre (2006) i Sonny Boy (2011). Parts de la segona temporada de la sèrie de Netflix Sense8 es van rodar a La Haia.[13] Entre els actors i cineastes destacats de La Haia hi ha Martin Koolhoven, Georgina Verbaan, Carel Struycken, Frederique van der Wal, Marwan Kenzari, Anna Drijver, Renée Soutendijk i Paul Verhoeven, que va créixer a la ciutat des de ben petit.

Resum dels centres d'interès:

Agermanaments modifica

Personatges il·lustres modifica

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 Ortografia catalana. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. ISBN 978-84-9965-360-0. «Punt 4.1.1» 
  2. Ordoñez, David. enciclopèdia.cat. LLIBRE D'ESTIL DE LA REVISIÓ DE LA TOPONÍMIA ESTRANGERA, desembre 2010, p. 13 [Consulta: 22 desembre 2020].  Arxivat 24 de gener 2022 a Wayback Machine.
  3. «La Haia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. Convé destacar que, a data de maig de 2018, la GEC no té adoptada, en la denominació de la Haia, l'ortografia vigent.
  4. «CBS StatLine – Bevolking; leeftijd, herkomstgroepering, geslacht en regio, 1 januari». Arxivat de l'original el 30 juny 2017. [Consulta: 4 juliol 2017].
  5. «Kerkelijke gezindte en kerkbezoek naar gemeentEl 2010/2015» (XLSX). Centraal Bureau voor de Statistiek. Arxivat de l'original el 21 juny 2020. [Consulta: 19 juny 2020].
  6. «Aantal personen prognose WBP - Gemeenten» (en neerlandès). Den Haag in Cijfers. [Consulta: 7 febrer 2022].
  7. «Kaakstand maakt verschil tussen Hagenaar en Hagenees» (en neerlandès). Reformatorisch Dagblad, 17-12-2013. Arxivat de l'original el 16 juliol 2018 [Consulta: 15 juliol 2018].
  8. «Den Haag: uitvergrote versie van Keeping Up Appearances?» (en neerlandès). HAACS, 30-03-2016. Arxivat de l'original el 16 juliol 2018 [Consulta: 15 juliol 2018].
  9. «CBS Statline» (en neerlandès). opendata.cbs.nl. [Consulta: 28 juny 2023].
  10. «Burgerschapsmonitor (2009)» (en neerlandès). DenHaag.nl, 28-09-2009. Arxivat de l'original el 2 desembre 2013. [Consulta: 25 novembre 2013].
  11. «Passage | DenHaag.com». denhaag.com.
  12. «Den Haag – Haagse weetjes». Denhaag.nl, 12-07-2010. Arxivat de l'original el 2 juny 2016. [Consulta: 16 novembre 2012].
  13. «Opnamen Netflix-serie 'Sense8' dit weekend in Den Haag». DenhaagFM.nl, 10-07-2016. Arxivat de l'original el 10 juliol 2016. [Consulta: 20 maig 2018].

Enllaços externs modifica