Kigali
Kigali és la capital de Ruanda i el centre econòmic i administratiu de l'estat. Té una població entorn del milió d'habitants (851.000 el 2005). El terme municipal, de 112 km², es correspon amb la província de Kigali, una de les cinc que conformen l'estat ruandès després de la reorganització administrativa de l'any 2006.
| |||||
| Tipus | subdivisió administrativa de primer nivell i gran ciutat  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Ruanda | ||||
| Província | Districte de Kigali | ||||
| Capital de | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 1.156.663 (2019) (1.584,47 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 730 km² | ||||
| Banyat per | Ruganwa (en)  | ||||
| Altitud | 1.567 m | ||||
| Creació | 1907 | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Fus horari | |||||
| ISO 3166-2 | RW-01 | ||||
| Altres | |||||
| Agermanament amb | |||||
| Lloc web | kigalicity.gov.rw | ||||
| |||||
La ciutat s'estén sobre diversos turons (el principal dels quals, el mont Kigali, de 1.850 m d'altitud) i es divideix en quatre sectors ben diferenciats, corresponents a antics municipis: Nyarugenge, Kanombe, Mutamba i Butamwa. Dalt les carenes s'acostumen a trobar els edificis principals i les oficines governamentals, mentre que les classes pobres viuen a les valls.
Un dels puntals de l'economia de Kigali és l'estany provinent de les mines de cassiterita de la rodalia; a la dècada del 1980 se'n va construir una planta processadora a la ciutat. La vida econòmica de la ciutat està en creixement: s'aixequen nous edificis com la torre del BCDI i les oficines del Centenary House. Altres fonts que contribueixen al creixement de l'economia són els ingressos derivats del turisme i dels treballadors expatriats de les ONG que treballen a la regió.
Kigali és el centre de comunicacions per carretera de tot el país. Disposa d'un aeroport internacional, i se n'està construint un de nou a l'àrea de Nyamata, a uns 40 km de la ciutat.
Història
modificaKigali fou fundada el 1907 durant la colonització alemanya per Richard Kandt, però no va esdevenir capital fins a la descolonització, el 1962. La capital tradicional havia estat la vila reial de Nyanza, residència del Mwami (el rei), mentre que el centre colonial es trobava a Butare, llavors anomenada Astrida. Butare havia de ser la capital de la nova Ruanda independent, però finalment es va triar Kigali per la seva posició geogràfica al centre de l'estat. A partir de llavors, la ciutat ha crescut molt ràpidament i a hores d'ara és el centre polític, econòmic i cultural de Rwanda.
A partir del 7 d'abril del 1994, Kigali fou un dels escenaris del genocidi ruandès: l'assassinat de vora un milió de tutsis i hutus moderats per part de la milícia hutu (interahamwe) i dels membres de l'exèrcit ruandès, i també hi van tenir lloc els combats entre l'exèrcit (essencialment d'ètnia hutu) i el Front Patriòtic Ruandès (dominat pels tutsis).
Després d'aquests enfrontaments, la ciutat s'ha desenvolupat amb rapidesa; s'hi han instal·lat un bon nombre de ruandesos, particularment els exiliats tutsis tornats al país. Des de llavors s'hi han construït molts edificis, i encara n'hi ha molts en construcció.
Alcaldes
modifica- Francois Karera, 1975-1990[1]
- Tharcisse Renzaho, 1990-1994
- Rose Kabuye, 1994-1997
- Protais Musoni, 1997-1999
- Marc Kabandana, 1999-2001
- Theoneste Mutsindashyaka, 2001-2006
- Aisa Kirabo Kacyira, 2006-2011
- Fidèle Ndayisaba, 2011-2016 [2]
- Monique Mukaruliza, 2016[3][4]
- Pascal Nyamulinda, 2017–present[5]
Referències
modifica- ↑ Jane Perlez. Under the Bougainvillea, A Litany of Past Wrongs, 15 agost 1994.
- ↑ Ndayisaba elected Kigali City Mayor, 27 febrer 2011.
- ↑ Kigali to get new mayor today, 29 febrer 2016.
- ↑ Ministry of Local Government. «Mayors Contacts». Republic of Rwanda. Arxivat de l'original el 15 d'octubre 2017. [Consulta: 21 maig 2018].
- ↑ «Pascal Nyamulinda has been elected Mayor of the City of Kigali». Kigalicity.gov.rw. City of Kigali, 2016. Arxivat de l'original el 16 d'octubre 2017. [Consulta: 21 maig 2018].
