Obre el menú principal

Gabriela Morreale de Castro

Química italoespanyola

Gabriela Morreale de Castro (Milà, 1930 - Madrid, 4 de desembre de 2017) fou una química italoespanyola.[1] Va estudiar Ciències Químiques, llicenciatura que va completar en 1951 a la Universitat de Granada. Va realitzar la tesi doctoral (1955) amb el Dr. Eduardo Ortiz de Landázuri, catedràtic de Patologia General a la Universitat de Granada, i una estada posterior a la Universitat de Leiden amb el professor Andreas Volgut. Es va casar amb Francisco Escobar del Rei, doctor en medicina, amb qui va col·laborar al llarg de la seua carrera científica.[2]

Infotaula de personaGabriela Morreale de Castro
Biografia
Naixement (es) Gabriella Morreale de Castro
1930
Milà (Itàlia)
Mort 4 desembre 2017 (86/87 anys)
Madrid
Formació Universitat de Granada
Activitat
Director de tesi Eduardo Ortiz de Landázuri
Ocupació Científica i química
Família
Cònjuge Francisco Escobar del Rey
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Carrera científicaModifica

En 1958, torna a Espanya, al Centre de Recerques Biològiques, on és Cap de la Secció d'Estudis Tiroïdals de l'Institut Gregorio Marañón, entre 1963-1975. Va ser Directora de l'Institut d'Endocrinologia i Metabolisme Gregorio Marañón entre 1975. Després es va traslladar al campus de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Madrid i el seu laboratori serà el germen de l'actual Institut de Recerques Biomèdiques, del que va ser Vice-Directora de 1984 a 1990. També va formar part i va presidir la Societat Espanyola d'Endocrinologia, de 1975 a 1979 i va ser membre fundador de la European Thyroid Association, que va presidir en 1977.

A més d'acumular més de 200 treballs científics publicats, alguns d'ells molt importants, la seua recerca sobre el tiroide va permetre la pràctica erradicació del goll per dèficit de iode a Espanya, en incorporar-se comercialment la sal iodada, i va contribuir de manera decisiva en la decisió d'aportar suplements de iode a les mares embarassades per assegurar el correcte desenvolupament cerebral del fetus.

RecercaModifica

Una de les fundadores de l'Endocrinologia moderna a Espanya, ha dedicat la seua vida a l'estudi del paper del iode i les hormones tiroïdals en el desenvolupament del cervell fetal i infantil. En els anys 70 va iniciar la mesura rutinària de TSH i hormones tiroïdals en sang del taló de nounats per prevenir la deficiència mental per hipotiroïdisme congènit no tractat. Simultàniament va demostrar la importància de les hormones tiroïdals maternes i de l'accés al iode de la mare en el desenvolupament del cervell del fetus, contribuint a definir els requeriments nutricionals de iode de les embarassades. Juntament amb el seu marit, Francisco Escobar del Rei, va dirigir nombrosos estudis epidemiològics en totes les regions d'Espanya que han permès conèixer a fons el problema de la deficiència de iode i les seues conseqüències psicosocials, i la seua correcció mitjançant la introducció de la sal iodada en la dècada de 1980 del segle XX. El seu treball ha tingut per tant un gran impacte en accions de salut pública que han evitat milers de casos de retard mental.[3]

La Dra. Morreale va realitzar estades en el Departament d'Endocrinologia de la Universitat de Leiden (Holanda) convidada pel Professor Andreas Volgut. En 1957 va ingressar en el CSIC com a Col·laboradora Científica incorporant-se al Centre de Recerques Biològiques i, ja com a Investigadora Científica, va fundar la Secció d'Estudis Tiroïdals de l'Institut Gregorio Marañón (1963-1975). En 1975 es va traslladar amb el seu grup a la Facultat de Medicina de la UAM, constituint un nucli que, al costat de l'Institut de Enzimologia, va ser la base del futur Institut de Recerques Biomèdiques.

En 1976 tant Gabriela com el seu marit van iniciar un programa a nivell estatal de prevenció de la subnormalitat per hipotiroïdisme congènit basat en la prova del taló, la qual cosa va permetre el diagnòstic precoç i el tractament amb hormona tiroïdal de xiquets que, en cas de no haver estat tractats, hagueren desenvolupat inevitablement deficiència mental profunda. Pocs anys després Unicef va adoptar la prova i va començar a aplicar-la a tot el món, i des de 1990 l'OMS recull en la seua taula de drets el consum de iode durant l'embaràs i la primera infància.

El seu treball, per tant, ha tingut un gran impacte en accions de salut pública que han evitat milers de casos de cretinisme i deficiència mental greu. Segons càlculs dels seus col·legues, aquesta prova preveu el retard mental greu d'aproximadament 150 xiquets a l'any.

A més d'estudis bàsics sobre el metabolisme de les hormones tiroïdals, la Dra. Morreale va demostrar el paper fonamental que exerceix l'hormona tiroïdal materna en el desenvolupament del cervell fetal. Aquestes recerques i la seua obstinació personal en la interacció amb les autoritats sanitàries han aconseguit l'accés a la sal iodada a la població espanyola i la suplementació sistemàtica amb iode en les embarassades.

La Dra. Morreale ha format a molts científics espanyols en el camp de l'Endocrinologia i ha exercit una poderosa influència en l'Endocrinologia espanyola, bàsica i clínica a través de la seua labor en la Societat Espanyola d'Endocrinologia i Nutrició.

PremisModifica

Entre els premis científics rebuts per Gabriela s'inclouen el

  • Premio Nacional de Investigación en Medicina (1977, compartido con F. Escobar)
  • Premio Reina Sofía de Prevención de la subnormalidad (1983, compartit amb F. Escobar i A. Ruiz-Marcos)
  • Premio de Investigació de la European Thyroid Association (1985)
  • Premi Nacional d'Investigació Gregorio Marañón (1997)[4]
  • Premi Rei Jaume I de Medicina Clínica (1998).[5]

Notes i referènciesModifica

  1. Gabriella Morreale de Castro
  2. «IIBM - iib.uam.es» (en es-es). [Consulta: 8 desembre 2017].
  3. Juan Bernal; María Jesús Obregón. EBBM Divulgación. Galería de retratos. Women in biochemistry. Gabriela Morreale (1930) (en castellà). Instituto de Investigaciones Biomédicas “Alberto Sols”, CSIC-UAM, Madrid. Madrid: Instituto de Investigaciones Biomédicas “Alberto Sols”, CSIC-UAM, Maig 2012. 
  4. Premis Nacionals d'Investigació
  5. Guardonats Premi a la Recerca Mèdica


Premis i fites
Precedit per:
-
Premi Nacional d'Investigació Gregorio Marañón
1997
Succeït per:
José Botella Llusiá
Precedit per:
Juan Luis Barcia Salorio
Premi Rei Jaume I d'Investigació Mèdica
1998
Succeït per:
Rafael Matesanz Acedos