Llorenç Soler i de los Mártires

Llorenç Soler i de los Mártires
Biografia
Naixement	19 agost 1936 ; València
Mort	8 novembre 2022 (86 anys); Barcelona
Activitat
Ocupació	director de cinema, director de fotografia, guionista
Família
Parella	Anna Turbau
Lloc web	http://www.lorenzosoler.com

Llorenç Soler i de los Mártires (València, 19 d'agost de 1936 - Barcelona, 8 de novembre de 2022), també conegut com a Lorenzo Soler, fou un director i guionista de cinema valencià, especialitzat en documentals i considerat un dels precursors del cinema documental social i independent durant el franquisme i la Transició.^[1]^[2]

Biografia

De la mà de Pere Portabella de l'Escola de Barcelona i amb l’objectiu d'iniciar-se en el món de la didàctica del cinema, junts faran a finals del 1972 un curs de cinema a l'Institut del Teatre, on va conèixer a qui serà el seu alumne durant aquells dies però company i amic per la resta de la seva vida: Martí Rom. De 1984 a 1986 va treballar a Televisió de Catalunya col·laborant en programes culturals com Galeria oberta o Trosssos.^[3]

Soler feu docència relacionada amb la seva especialitat i fou autor de diversos llibres sobre aquesta temàtica. La seva tasca audiovisual comprèn les facetes de director cinematogràfic, director de fotografia en cinema i vídeo i realitzador de vídeo i televisió.^[4] Llorenç Soler va assistir el maig de 2022 en una sessió d'homenatge al Festival Internacional de Cinema Documental de Barcelona. Morí el 8 de novembre de 2022 a Barcelona, als 86 anys.^[5]

Filmografia

52 domingos (1966)^[3]
D'un temps, d'un país (1968)
El largo viaje hacia la ira (1969)
Carnet de identidad (1969)
El autoparlante (1970)
Filme sin nombre (1970)
Seamos obreros (1970)
Noticiario RNA (1970)
Sobrevivir en Mauthausen (1975)
Cantata de Santa Maria Iquique (1975)
Gitanos sin romancero (1976)
I Seminario de Arquitectura en Compostela (1976)
Votad, votad, malditos (1977)
Antisalmo (1977)
Gitanos sin romancero (1976, documental sobre l'assentament gitano a O Vao, Pontevedra)
Autopista, unha navallada a nossa terra (1977)
O Monte e noso (1978)
Com un adéu (com a director de fotografia, 1982)
El viatge a l'última estació (director de fotografia, 1983)
Xaus en acción (1988)
Cada tarde a las cinco (1989)
Gitanos de San Fernando de Henares (1991)
Cuba 1991 (1991)
Santiago en el camino (1992)
El hombre que sonreía a la muerte (1993)
L'oblit del passat (1994-1996, sèrie documental que mostra el deteriorament del patrimoni artístic als pobles mediterranis)
Saïd (1999)
Els Joglars según Dalí (1999)
Francesc Boix, un fotògraf a l'infern (2000, biografia del fotògraf Francesc Boix)
Lola vende cá (2002)
La família de Kenia (2005)
Del roig al blau (2005)
Vida de família (2007)
Ser Joan Fuster (2008)
Monólogos de un hombre incierto (2010)
Los náufragos de la casa quebrada (2011)
Memento (2019)

Obra publicada

Historia crítica y documentada del cine independiente en España (1955-1975, però publicat el 2003, escrit amb Joaquim Romaguera)
La televisión, una metodología para su aprendizaje, Barcelona, Gustavo Gili, 1984, ISBN 84-252-1361-4.
Los hilos secretos de mis documentales, Barcelona, CIMS 97, 2002, ISBN 84-8411-053-2

Premis

Premi Nacional de Turisme amb Els Pirineos de Lérida (1965)^[3]
Palmera de Bronze a la XIX edició de la Mostra de València per Saïd

Referències

↑ "El documental" homenatja el documentalista Llorenç Soler amb l'emissió de "Contra el No-Do. Llorenç Soler o la pulsió per l'honestedat", ccma.cat,
↑ «Mor Llorenç Soler als 86 anys, pioner del cinema documental a l'Estat». Nació Digital, 08-11-2022 [Consulta: 8 novembre 2022].
↑ ^3,0 ^3,1 ^3,2 Algarra Navarro, Ana. «El llarg viatge. Homenatge a la vida i l’obra de Llorenç Soler». Catarsi Magazín, 15-02-2023. [Consulta: 16 febrer 2023].
↑ «Llorenç Soler, mestre i referent del documentari social independent». Vilaweb.cat, 18-11-2019. [Consulta: 9 novembre 2022].
↑ «S’ha mort el documentalista valencià Llorenç Soler, autor de «Ser Joan Fuster»». DiariLaVeu.cat, 08-11-2022. [Consulta: 9 novembre 2022].

Bibliografia

Chema Castiello; LLORENÇ SOLER, la cámara, una arma de denuncia Arxivat 2020-12-29 a Wayback Machine., Revista Mugak, n. 34
La obra documental de Llorenç Soler como precursora de las nuevas subjetividades del cine de lo real, per Carlos Bria Lahoz, Universitat Ramon Llull

Enllaços externs

Llorenç Soler en Galicia a Flocos.tv (castellà)

[1] "El documental" homenatja el documentalista Llorenç Soler amb l'emissió de "Contra el No-Do. Llorenç Soler o la pulsió per l'honestedat", ccma.cat,

[2] «Mor Llorenç Soler als 86 anys, pioner del cinema documental a l'Estat». Nació Digital, 08-11-2022 [Consulta: 8 novembre 2022].

[:0-3] 3,0 ^3,1 ^3,2 Algarra Navarro, Ana. «El llarg viatge. Homenatge a la vida i l’obra de Llorenç Soler». Catarsi Magazín, 15-02-2023. [Consulta: 16 febrer 2023].

[4] «Llorenç Soler, mestre i referent del documentari social independent». Vilaweb.cat, 18-11-2019. [Consulta: 9 novembre 2022].

[5] «S’ha mort el documentalista valencià Llorenç Soler, autor de «Ser Joan Fuster»». DiariLaVeu.cat, 08-11-2022. [Consulta: 9 novembre 2022].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

Biografia
Naixement	19 agost 1936 València
Mort	8 novembre 2022 (86 anys) Barcelona
Activitat
Ocupació	director de cinema, director de fotografia, guionista
Família
Parella	Anna Turbau

Lloc web	http://www.lorenzosoler.com