Obre el menú principal

Quart de les Valls

municipi del País Valencià

Quart de les Valls és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Morvedre.

Infotaula de geografia políticaQuart de les Valls
Bandera de Quart de les Valls.svg Escut de Quart de les Valls
Escut de Quart de les Valls
Quart de les Valls. Vista.JPG

Localització
Localització de Quart de les Valls respecte del País Valencià.png
 39° 44′ 24″ N, 0° 16′ 22″ O / 39.7398739°N,0.2727995°O / 39.7398739; -0.2727995
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaValència
ComarcaCamp de Morvedre
Població
Total 992 (2018)
• Densitat 118,1 hab/km²
Gentilici Quarter, quartera
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 8,4 km²
Altitud 29 m
Limita amb
Partit judicial Sagunt
Història i celebracions
Patrocini Sant Miquel Arcàngel
Festa major Tercera setmana de setembre
Organització política
• Alcalde María del Pilar Álvarez Montero
Identificador descriptiu
Codi postal 46515
Codi de municipi INE 46101
Codi ARGOS de municipis 46101
Altres

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

Limita amb Sagunt, Benifairó de les Valls, Quartell i Almenara (a la comarca de la Plana Baixa).

GeografiaModifica

 
Panoràmica de Quart de les Valls

Municipi situat en el sector nord-oest de la Vall de Segó. La superfície del terme és muntanyenca, a excepció del sector oriental. Quart és el poble més elevat de les Valls (54 m) i està al recer d'un arc de muntanyes i llomes d'escassa altura, totes poblades de pins. Destaquen: la muntanya de la Creu, de 347 metres d'altitud, la Catxola, la lloma del Codoval, la mola de Vent, la lloma Llarga, el Coronat i la Retoresa, entre altres alturons de menor rellevància.

HistòriaModifica

La tradició popular vol que el topònim indique que Sagunt es troba a un quart de milla; antiga alqueria islàmica que apareix citada en el Llibre el Repartiment com Quarcel; Jaume I (1208-1276) donà terres del lloc a un porter seu anomenat Bartolomé, el 1248; més endavant fou propietat d'un tal Fabra, a qui se'l va confiscar, i l'adquirí Roderic Díaz, després de la guerra de la Unió; en el segle XVI pertanyé el senyoriu al comte de Cocentaina i a Lluís Ferrer; lloc de moriscs (60 focs el 1609) de la fillola de la Vall d'Uixó; va pertànyer als Pròxita, comtes d'Almenara, des del segle XVII, i finalment als comtes de Faura; fins no fa molt hi havia unes mines d'algeps al poble que s'abandonaren a l'exhaurir-se.

En el segle XVIII va arribar a la vila des d'Itàlia la Venerable Ordre dels Servita, que va construir un convent que avui és església parroquial. Per la llei de Mendizábal, els religiosos del convent de Quart van ser expulsats, i els seus propietaris van passar a ser patrimoni de l'Estat.

Existeixen a Quart dos santuaris, un de dedicat al Crist de l'Agonia i altre a la Mare de Déu del Pópul, petit bust de la Verge amb el nen que es va trobar entre les ruïnes d'un mur en 1649.

II REPÚBLICA

Alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1931 fins al 29 de març de 1939.
Legislatura Noms Partit
1931-1936 Pascual Sevillà Pérez Partit Republicà
1936-1937 Baltasar Asensi Bayona IR (Front Popular)
1937-1938 Vicente Domènech Rosario UGT
1938-1939 Francisco Queralt Escobar

Vicente Llueca Llueca

PSOE

PSOE

Durant la II República, el municipi va votar en les eleccions d'abril de 1931 majoritàriament a les candidatures republicanes, quedant constituït l'ajuntament amb 6 regidors republicans i 3 monàrquics, sent triat alcalde Pascual Sevilla Pérez.

Amb les reformes de la II República, la dona va aconseguir el dret al vot, exercint-lo les dones del municipi per primera vegada en la seva història, en les eleccions generals de novembre de 1933.

Les eleccions de febrer de 1936, van donar una ajustada victòria en la localitat a les candidatures d'esquerres del Front Popular, sent triat alcalde Baltasar Asensi Baiona (IR). Quart de les Valls durant aquest període va albergar una forta organització obrera composta per 3 partits polítics (Izquierda Repúblicana IR, Partit Socialista Obrer Espanyol PSOE i el Ràdio Partit Comunista PC) i 5 Sindicats obrers (Societat Cooperativa de Camperols SCC, Sindicat Únic d'Oficis Varis CNT, la Societat de Treballadors de la Terra UGT, Societat Obrera Unió de Carreters i la Societat Obrera "l'Ideal Femení") composta aquest últim en la seva totalitat, per dones de la localitat.

RESULTATS ELECCIONS FEBRER DE 1936
CANDIDATURES VOTOS
CANDIDATURA DEL FRONT POPULAR 152
CANDIDATURA DE LA DERECHA REGIONAL 150
CANDIDATUDA AUTONOMISTA 146

GUERRA CIVIL

Durant l'inici de la guerra civil, es va crear a la població el Comitè Executiu del Front Popular de Quart dels Valls, organització revolucionària, que va portar a terme les confiscacions de finques urbanes i la col·lectivització de les terres dels propietaris desafectes amb la República i considerats favorables al cop d'estat del 18 de juliol dels militars rebels.

Un total 235 homes de 27 reemplaçaments corresponents a les cinquenes de 1942 a 1915, van ser mobilitzats al municipi de Quart dels Valls durant la campanya de la guerra civil espanyola. Tots ells van participar en l'exèrcit republicà en quedar la localitat en territori controlat pel govern de la República.

D'aquests 235 mobilitzats, 19 veïns de diferents edats van ser baixa i un total de 29 es van allistar voluntàriament a l'exèrcit de la República en diferents columnes de milícies creades per partits polítics d'esquerres o sindicats.

BAIXES DELS VEÏNS DE QUART DE LES VALLS DURANT LA CAMPANYA DE 1936-1939
NOMS I COGNOMS EDAT PROFESIÓ AFILIACIÓ POLÍTICA OBSERVACIONS
José Ayala Serra 20 Jornaler UGT - PC Ferit a Nules, va morir a l'hospital Militar de València el 21-02-1939.
Miguel Bonet Inglada 23 Jornaler Mort en combat a Artana, al front de la Serra d'Espadà el 03-07-1938
Miguel Ayala Bayona 23 Jornaler Mort en combat a Artana, al front de la Serra de Espadan el 03-07-1938
Gonzalo Pérez Tapia 21 Jornaler Mort en combat a Puebla de Híjar (Terol) el 04-09-1937. Cos no recuperat.
Miguel Llopis Igual 22 Perruquer Mort en combat a Córdoba el 08-01-1939. Cos no recuperat.
Salvador Asensi Inglada 25 Jornaler PSOE Cos no recuperat.
Miguel Segarra Escobar 25 Jornaler POSE - UGT Cos no recuperat.
José Mª. Campos Chordá 28 Jornaler Desaparegut al termini d' Algimia. Cos no recuperat.
Juan Forner Queralt 28 Jornaler Presoner d l'exèrcit franquista. Desaparegut, el seu cos no va ser recuperat.
Benjamín Queralt Gamón 27 Jornaler Mort en combat, front de Terol en desembre de 1937. Cos no recuperat.
Emilio Campos Martínez 34 Obrer agrícola Mort en combat a Nules (Castelló) el 09-12-38. Cos no recuperat.
José Igualada Oliver 38 Llaurador POUM Mort en combat en la defensa de Madrid el 07-01-1938. Cos no recuperat.
José Bonet Inglada 26 Jornaler Mort en combat al front d'Extremadura. Cos no recuperat.
Ángel Domènech Pérez 27 Jornaler Mort en combat en al front de Terol el 30-12-1937. Cos no recuperat.
Francisco Polo Chordá 28 Jornaler Desaparegu sense rastre. Cos no recuperat.
Julián Lázaro Inglada 30 Jornaler Desaparegut sense rastre. Cos no recuperat.
Eduardo Botella Miralles 39 Llaurador CNT Mort en la Puebla de Valverde (Terol). Cos no recuperat.
Antonio Soliva Alborch 34 Obrer agrícola UGT Mort per malaltia contraguda al front el 22-09-1938.
Antonio Tripana Tripiana 30 Jornaler PSOE - UGT Mort en un tiroteig a València en octubre de 1936.

Des de març de 1937 fins al final de la guerra, la localitat es va convertir en un poble d'acollida de refugiats i evacuats de guerra. L'11 de novembre de 1937, es va constituir el Comitè de Refugiats i Evacuats de Quart dels Valls. Seguint les directrius del govern de la República, aquest Comitè va gestionar l'arribada a la localitat de més de 724 persones comptabilitzades de diferents municipis de tot el territori espanyol en control dels republicans.

Per protegir la població de l'aviació franquista, es va constituir el Comitè de Defensa Passiva de Quart dels Valls. Aquest comitè va arribar a construir 25 refugis privats i 7 públics repartits per tot el municipi, amb una capacitat per a albergar en tots ells a 1230 persones.

El 15 de juny de 1938, a situar-se prop de la població el front de batalla, el municipi va ser ocupat per la 49 Divisió Republicana fins al març del 1939. La Intendència Militar va ocupar els edificis de l'església, l'escola de nens, el saló de sessions, els baixos de la casa capitular i la casa del carrer Blasco Ibáñez, 23. (Actualment carrer Juan Carlos i). L'estat Major, va ocupar la casa de la plaça de la República, 5. (Actualment Plaça Major); el centre de la UGT i la casa del carrer València, 23. La Sanitat Militar, va ocupar el Molí de Penya convertint-lo en un hospital de sang. Finalment els Caps de l'Estat Major, van ocupar la casa de la plaça Ricard Sansano Isla, 2. (Actualment Plaça Sant Miquel).

A finals d'octubre de 1938, el Ministre José Giral, va fer una gira pel front de Llevant deixant-se veure per Quart de les Valls per mantenir converses amb els alts comandaments de la 75 Brigada Mixta que preparava una ofensiva per al mes de novembre sobre les poblacions ocupades pels franquistes de Nules i Mascarell. El ministre va visitar el paratge natural de la Font, fent-se fotos per a la propaganda republicana amb el General Menéndez, el tinent coronel Gustavo Durán, el comissari Màxim Huete, entre altres alts càrrecs militars que componien la 75 Brigada Mixta.

El 29 de març de 1939, va entrar a la localitat l'exèrcit franquista sense cap resistència, il·legalitzant automàticament l'ajuntament constitucionalista i els partits polítics i sindicats a favor de la República. Al maig de 1939 va començar la repressió als republicans més destacats del municipi.


DemografiaModifica

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2011
1.094 1.083 1.075 1.093 1.083 1.048 1.069 1.087 1.092 1.100 1.065

EconomiaModifica

Basada tradicionalment en l'agricultura. Els cultius de secà ocupen 350 Ha, i s'hi cullen olives, ametlles i diverses fruites. Les terres de regadiu estan dedicades al cultiu de taronger.

Política i governModifica

Composició de la Corporació MunicipalModifica

El Ple de l'ajuntament està format per 7 regidors: 4 del Partit Socialista del País Valencià, 2 de Partit Popular i 1 d'Esquerra Unida del País Valencià.

 
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Quart de les Valls

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE   Nestor Albert Queralt 312 47,34% 4 ( 0)
Partit Popular de la Comunitat Valenciana   José Ignacio Arnal Alfonso 214 32,47% 2 ( -1)
Esquerra Unida del País Valencià   David Martínez Giménez 133 20,18% 1 ( -1)
Vots en blanc   10 1,49%
Total vots vàlids i regidors 669 100 % 7 ( -2)
Vots nuls 12 1,76%**
Participació (vots vàlids més nuls) 681 83,4%**
Abstenció 136* 16,6%**
Total cens electoral 872* 100 %**
Alcalde: Nestor Albert Queralt (PSPV-PSOE) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors
Fonts: http://www.argos.gva.es/ahe/pls/argos_elec/DMEDB_Elecmunicipios.informeElecDetallado?aNMuniId=46101&aNNumElec=1&aVTipoElec=L&aVFechaElec=2019&aVLengua=V
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

AlcaldesModifica

Des de 2019 l'alcalde de Quart de les Valls és Nestor Albert Queralt del PSPV.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Miguel Llueca Pascual UCD 19/04/1979 --
1983 - 1987 Miguel Llueca Pascual PQDLV 28/05/1983 --
1987 - 1991 Emilio Sevilla Guillem PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991 - 1995 Emilio Sevilla Guillem PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995 - 1999 José Sevilla Los Santos PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999 - 2003 José Sevilla Los Santos PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003 - 2007 José Sevilla Los Santos PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007 - 2011 José Sevilla Ibars PSPV-PSOE 16/06/2007 --
2011 - 2015 Pilar Álvarez Montero PSPV-PSOE 11/06/2011 --
2015 - 2019 Pilar Álvarez Montero PSPV-PSOE 13/06/2015 --
Des de 2019 Nestor Albert Queralt PSPV-PSOE 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[1]

MonumentsModifica

 
Església de Sant Miquel Arcàngel
  • Església de Sant Miquel Arcàngel. Va ser erigida en parròquia en l'any 1535, reconstruint-se el temple un segle més tard. Després, donada les seves petites dimensions i el seu estat ruïnós, va començar a utilitzar-se com temple parroquial l'església del convent de religiosos Servites, edificat en el segle XVIII. Hi ha una capella en la qual es conserva un quadre trobat en 1649, però destruït en la Guerra Civil, que es coneix amb l'advocació de la Mare de Déu del Pópul, patrona del poble.
  • Casa de la Cultura. Antiga església del poble que data del segle XV.

La Font de QuartModifica

En el terme es troba també situada l'antiga i coneguda "Font", el ric cabal de la qual rega les terres dels pobles de la vall i les d'Almenara.

En el fons de la vall, al començar el vessant i en el centre geomètric de l'hemicicle muntanyenc, naix l'aigua, formant dos estanys que desguassen per un canal que condueix les aigües al primer sistar o partidor. Naixen les aigües des dels ulls de la deu, movent les fines sorres. El cabal és normalment d'uns quaranta mil litres per minut, i varia segons el règim de pluges. De vegades pot quedar totalment seca.

La població, la riquesa i la fertilitat d'aquesta terra depèn de la font. Les aigües ocupen tres-cents peus de diàmetre i deixen entre elles diverses illetes i terrenys de sis peus d'altura recollint en un canal comú, dividit després en uns altres més xicotets.

Festes i celebracionsModifica

Les festes de Quart se celebren al setembre, dedicades principalment al Crist de l'Agonia, a sant Miquel i la Mare de Déu del Pópul. La festa reuneix gent dels cinc pobles que formen les Valls, i hi ha actuacions de ball, bous, cavalcada... durant unes dues setmanes. Acaben en aquest municipi, després d'haver recorregut les diferent viles de la Vall de Segó.

Fills il·lustresModifica

ReferènciesModifica

  1. Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Quart de les Valls. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].

Enllaços externsModifica