Obre el menú principal

Andréa Ferréol (nascuda Andrée Louise Ferréol, Ais de Provença, 6 de gener de 1947) és una actriu francesa[1] i oficial del'Orde Nacional del Mèrit (2009).[2]

Infotaula de personaAndréa Ferréol
Andréa Ferreol 2014.jpg
Andréa Ferréol (2014)
Biografia
Naixement Andrée Louise Ferréol
6 de gener de 1947 (1947-01-06) (72 anys)
Ais de Provença (França)
Nacionalitat França
Activitat
Ocupació Actriu i actriu de cinema

Lloc web Lloc web oficial
IMDB: nm0275138
Modifica les dades a Wikidata

El seu debut és en la pel·lícula de 1973 La Grande bouffe, que va ser un escàndol al Festival Internacional de Cinema de Canes.

BiografiaModifica

Andréa Ferréol va arribar  a París per un curs de teatre amb Jean-Laurent Cochet i comença la seva carrera amb papers de teatre abans de destacar l'any 1973 en la Gran Bouffe. Ha estat nominada dues vegades als Césars al millor segon paper, el 1976 per Les Galettes de Pont-Aven i el 1981 per Le Dernier métro.

El 2001, rep el premi « Reconeixement dels cinèfils » a Lo Puget de Tenier (Alps Marítims) atorgat per l'associació « Souvenance de cinéphiles » pel conjunt de la seva carrera.

Es consagra igualment a l'associació « Aix-en-Œuvre » que es dóna per inaugurar les festivitats de Cézanne 2006 a Ais de Provença per la posada en marxa d'una estàtua monumental (2,20 m) de Cézanne per l'escultor Gabriël Sterk. A títol d'anècdota genealògica: és la reneta  natural del cèlebre poeta i escriptor provençal Frédéric Mistral. Aquest no va tenir fills del seu únic matrimoni amb Marie-Louise Riu. No obstant això d'una jove servidora del seu pare, Athénais Ferréol, va néixer un fill natural Marius Antoine Coriolan Ferréol nascut a Maillane el 1859. Mistral no va reconèixer mai aquest fill però es va ocupar de la seva educació. Una brillant carrera en l'educació nacional el va portar d'altra banda a la plaça de Director general de les escoles de Aix.

L'abril de 2016, surt la seva primera autobiografia titulada : La passió en els ulls (L'Archipel).

Vida privadaModifica

Ha estat la companya de l'actor Omar Sharif durant els deu últims anys de la seva vida.

FilmografiaModifica

Les seves pel·lícules més destacades són:[4]

CinemaModifica

TelevisióModifica

 
Andréa Ferréol en la pel·lícula I baroni (1975)

Premis i nominacionsModifica

ReferènciesModifica

  1. «Andréa Ferréol». Allociné.
  2. «Décret du 15 mai 2009 portant promotion et nomination» (en fr). Légifrance, 17-05-2009. [Consulta: 2 octubre 2011].
  3. «Vidéo: Entretien avec Andréa Ferréol à l'affiche des "Monologues du vagin" - Culturebox» (en fr). France 3, març 2011. [Consulta: 2 octubre 2011].
  4. «filmografia d'Andréa Ferréol». The New York Times.

Enllaços externsModifica