Emma Calvé
Emma Calvé, de nom real Rosa Emma Calvet de Roquer[1] (La Sala, Avairon, 15 d'agost de 1858 - Millau, Avairon, 6 de gener de 1942), fou una soprano francesa d'origen català. Va ser probablement la cantant d'òpera francesa més famosa de la Belle Époque.[2]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 15 agost 1858 La Sala (França) |
| Mort | 6 gener 1942 (83 anys) Montpeller (França) |
| Causa de mort | Malaltia |
| Activitat | |
| Ocupació | Cantant, cantant d'òpera i soprano |
| Gènere | Òpera |
| Professors | Adolphe Grognier i Mathilde Marchesi |
| Veu | Soprano |
| Instrument | Veu |
Premis | |
    | |
Va ser alumna de Jules Puget, Mathilde Marchesi i Rosina Laborde. Va debutar com Marguerite al Faust al Théâtre de la Monnaie, Brussel·les, el 23 de setembre de 1881 i, tres anys després, va aparèixer a París a l'Opéra-Comique. Massenet va escriure dos papers per a ella, les heroïnes de La navarraise i de Sapho. Va crear la part de Suzel a L'amico Fritz de Pietro Mascagni i va cantar el paper, posteriorment, a Roma. A causa del gran èxit obtingut, va ser escollida per crear el paper de Santuzza a Cavalleria rusticana, que va ser vist com una de les seves millors peces. Va repetir l'èxit a Londres. Va debutar al Teatro Real de Madrid el 9 de gener de 1895, a l'òpera Amleto (Hamlet) d'Ambroise Thomas.[3]
Va cantar sovint al Covent Garden i al Metropolitan Opera, i va ser ben coneguda per les seves (moltes) representacions de Carmen. Va triomfar en papers com Leila i Ofèlia. La seva veu, clara a la zona aguda, era sonora i timbrada en els greus. Gràcies a això va poder encarnar a una Santuzza i una Carmen que feren història. En contraposició a la seva coetània Bellincioni, Calvé va tractar de ser molt expressiva i mesurada a la vegada.
Era la gran sacerdotessa de la subcultura esotèrica de París i tenia relacions amoroses amb un gran nombre d'ocultistes influents. Era membre de la Societat Independent d'Estudis Esotèrics, fundada per l'ocultista Papus. Es diu que fou amant de Bérenger Saunière i que estigué relacionada amb tot l'afer de Rennes-le-Château.
Alguns anys abans de morir, Emma Calvé va confiar les seves memòries a una editorial, que les va publicar amb el títol: Sous tous les ciels j'ai chanté.[4]
ReferènciesModifica
- ↑ Gómez García, Manuel. Diccionario del teatro (en castellà).
- ↑ «Emma Calvé». Gran Enciclopèdia de la Música. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Espectáculos - Real». La Iberia, 07-01-1895, pàg. 3.
- ↑ «Calvé Emma» (en francès). Encyclopédie de l'Agora, 01-04-2012.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Emma Calvé |
BibliografiaModifica
- Contrucci, Jean. Emma Calvé, la Diva du siècle (en francès). París: Albin Michel, 1988, p. 378. ISBN 9782226035417.
- Emma, Calvé. Sous tous les ciels j'ai chanté (en francès). París: Plon, 1940, p. 299.