José de Nebra

compositor espanyol

José de Nebra Blasco (Calataiud, 6 de gener de 1702Madrid, 11 de juliol de 1768) fou un organista i compositor espanyol, un dels representants més destacats de la sarsuela barroca.[1][2][3]Era oncle del també organista i compositor Manuel Blasco de Nebra.[4]

Infotaula de personaJosé de Nebra
Biografia
Naixement(es) José Melchor Baltasar Gaspar Nebra Blasco Modifica el valor a Wikidata
6 gener 1702 Modifica el valor a Wikidata
Calataiud (Província de Saragossa) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 juliol 1768 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCompositor Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera i sarsuela Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
InstrumentOrgue Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 0d7881bf-7c49-43b0-963a-cc7b08b91b48 Discogs: 2397255 IMSLP: Category:Nebra,_José_de Modifica el valor a Wikidata

Fou organista de la capella de música del Palau Reial de Madrid i organista principal del Convent de les Descalces Reials i de San Jerónimo el Real. El 1739 fou nomenat vicemestre de capella del Palau Reial. Després de l'incendi de l'Alcázar el 1734, en el qual desaparegué tota la col·lecció de música sacra de la capella reial, fou encarregat, juntament amb Antoni Literes, de la seva reorganització. Des de 1761 fou professor de clavicèmbal de l'infant Gabriel. Va compondre nombroses òperes, sarsueles, comèdies i autes sacramentals i també es conserva un Stabat Mater i una missa de rèquiem per a la mort de la reina Maria Bàrbara de Bragança. Entre els seus deixebles destaca el compositor i clavecinista català Antoni Soler.

ÒperesModifica

  • Amor aumenta el valor (3r acte), 1728
  • Venus y Adonis, 1729
  • Más gloria es triunfar de sí. Adriano en Siria, 1737
  • No todo indicio es verdad y Alexandro en Asia, 1744
  • Antes que zelos y amor, la piedad llama al valor y Achiles en Troya, 1747

SarsuelesModifica

  • Las proezas de Esplandián y el valor deshace encantos, 1729
  • Amor, ventura y valor logran el triunfo mayor, 1739
  • Viento es la dicha de amor, 1743
  • Donde hay violencia no hay culpa, 1744
  • Vendado amor es, no es ciego, 1744
  • Cautelas contra cautelas y el rapto de Ganimedes, 1745
  • La colonia de Diana, 1745
  • Para obsequio a la deydad, nunca es culto la crueldad. Iphigenia en Tracia, 1747
  • No hay perjurio sin castigo, 1747

ReferènciesModifica

  1. «Nebra Blasco, José». Gran Enciclopedia Aragonesa [Consulta: 5 abril 2017].
  2. Ruiz Tarazona, Andrés «José de Nebra luminaria del barroco». El Cultural. Revista Musical, 09-01-2002 [Consulta: 5 abril 2017].
  3. Leza, José Máximo «Semblanzas de compositores españoles, Nueva serie: José de Nebra (1702-1768)». Revista de la Fundación Juan March, 397, 2010, pàg. 2-7.
  4. * Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 162. (ISBN 84-7291-226-4)