Obre el menú principal

Luisa Castro Legazpi (Foz, Lugo, 1966) és una escriptora i columnista gallega[1] en llengües gallega i espanyola. Actualment és directora de l'Institut Cervantes de Nàpols, Itàlia.

Infotaula de personaLuisa Castro
Biografia
Naixement Luisa Castro Legazpi
1966
Foz, província de Lugo
  Executiva en cap Institut Cervantes

2012 –
Dades personals
Nacionalitat Espanya
Formació Universitat Complutense de Madrid
Activitat
Camp de treball Assaig
Ocupació Escriptora i columnista
Gènere novel·la, conte i poesia
Llengua espanyol i gallec
Premis
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Filla d'un mariner i una mestressa de casa, Luisa Castro és la més petita de dues germanes. Va publicar els seus primers articles a El Progreso i a Faro de Vigo als 16 anys. El 1984, va començar els seus estudis de Filologia Hispànica a Santiago de Compostel·la i als 19 anys va rebre el premi Hiperion de poesia. Va començar llavors la seva col·laboració setmanal amb l'ABC, i es va trasladar a Madrid, on també va col·laborar com a articulista a El País, El Mundo i diversos mitjans de comunicació. Es va llicenciar en Lingüística per la Universitat Complutense. El 1990 va rebre el Premi Rei Joan Carles de Poesia, i va publicar la seva primera novel·la El Somier, que va ser finalista del Premi Herralde aquell mateix any. A partir de llavors, diversifica la seva carrera com a novel·lista i poeta, i amplia els seus estudis a Urbino (Itàlia) i Nova York, on es trasllada el 1993 amb una beca Fullbright per realitzar estudis de cinema.

En el seu retorn de Nova York, viu a Barcelona, on imparteix classes d'Adaptació Cinematogràfica a l'Institut d'Humanitats i treballa com a cap de premsa a l'editorial Ronsel. L'any 2001 col·labora amb el Consello da Cultura Galega i comença una col·laboració amb La Voz de Galicia. Rep el premi Azorin per la seva novel·la El secreto de la lejía, publica Viajes con mi padre, el llibre de poemes Amor a mi señor i la novel·la La segunda mujer, que rep l'any 2006 el premi Biblioteca Breve.

Les seves col·laboracions periodístiques a La Voz de Galicia estan recollides en el llibre Melancolía de sofá (Xerais, 2009) i una selecció de les seves columnes setmanals a l'ABC durant deu anys es troba recollida en el llibre Diario de los años apresurados (Hiperión, 1997). Ha impartit conferències i lectures a universitats europees i estatunidenques i del Pròxim Orient, i cursos de novel·la i poesia a la USC, entre altres institucions.

ObresModifica

PoesiaModifica

Novel·laModifica

RelatsModifica

ArticlesModifica

PremisModifica

  • 1986 : Premi Hiperión per Los versos del eunuco
  • 1989 : Premi Rey Juan Carlos per Los hábitos del artillero
  • 2001 : Premi Azorín per El secreto de la lejía
  • 2004 : Premi Torrente Ballester per Podría hacerte daño
  • 2006 : Premi Biblioteca Breve per La segunda mujer[1]
  • 2010 : Premi Puro Cora de periodisme per l'article Providence[2]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Luisa Castro gana el premio Biblioteca Breve con "La segunda mujer"» (en castellà). La Vanguardia, 06-02-2006 [Consulta: 12 gener 2016].
  2. «La escritora Luisa Castro recoge en Lugo el premio periodístico Puro Cora» (en espanyol). elCorreoGallego. Marta Veiga, 13-03-2010. [Consulta: 6 juliol 2015].

BibliografiaModifica

  • "Luisa Castro o la escritura doble", de Béatrice Rodríguez, a Mujeres novelistas: jóvenes narradoras de los noventa (coord. per Alicia Redondo Goicoechea; Madrid, Narcea, 2003, pp. 97-107). 232 páginas, ISBN 84-277-1421-1.
  • "En busca del secreto de la narrativa de Luisa Castro", d'Ángeles Encinar, a La pluralidad narrativa: escritores españoles contemporáneos (1984-2004) (coord. per Ángeles Encinar Félix i Kathleen M. Glenn; Madrid, Biblioteca Nueva, 2005, pp. 149-162). 303 páginas, ISBN 84-9742-447-6.

Enllaços externsModifica