Urbino

ciutat d'Itàlia

Urbino és una ciutat de les Marques, a Itàlia, província de Pesaro i Urbino, amb uns 20.000 habitants. És a la vall mitjana del riu Metauro a uns 451 m d'altitud. Està inscrita a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des de l'any 1998.[1]

Plantilla:Infotaula geografia políticaUrbino
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 43° 43′ 31″ N, 12° 38′ 14″ E / 43.725239°N,12.6372°E / 43.725239; 12.6372
EstatItàlia
RegióMarques
Provínciaprovíncia de Pesaro i Urbino Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població13.734 (2023) Modifica el valor a Wikidata (60,64 hab./km²)
Geografia
Superfície226,5 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud485 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
PatrociniCrescentinus (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal61029 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic0722 Modifica el valor a Wikidata
Identificador ISTAT041067 Modifica el valor a Wikidata
Codi del cadastre d'ItàliaL500 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webcomune.urbino.pu.it Modifica el valor a Wikidata

Història modifica

Al segle iv aC s'hi van assentar els gals sènons i al segle següent va passar a domini romà i fou coneguda com a Urbinum Metaurense per ser a la vall del Metaurus. S'esmenta a la batalla de Sentino el 295 aC, contra els picens. El 207 aC es va lliurar a la seva rodalia la batalla del Metauro contra el cartaginès Asdrubal.

Fou municipi durant la república i l'imperi.

Al final de l'Imperi va passar als gots i fou ocupada pel romà d'Orient Belisari el 538 després d'un setge. Sota els romans d'Orient va formar part de la Pentàpolis Annonària (Fossombrone, Iesi, Cagli, Gubbio i Urbino)

Després va caure en mans dels llombards, que la van perdre enfront dels francs que el 756 la van cedir al papa.

Vers finals del segle X la comuna va adquirir poder i fou governada per algunes de les principals famílies juntament amb el bisbe de la ciutat.

 
Palazzo Ducale i Catedral d'Urbino

El 1155 fou infeudada a la família Montefeltro comtes de Carpegna, que foren senyors i després (1213) comtes d'Urbino. Frederic Montefeltro fou nomenat duc el 1474 pel Papa Sixte IV. El domini dels Montefeltro es va acabar el 1508 i el Papa Juli II la va cedir al seu nebot i hereu legítim Francesc Maria I della Rovere. El domini dels "della Rovere" va acabar de fet el 1626 amb la mort del jove duc hereu Frederic Ubald, i la ciutat va tornar a l'Església (governada pel Papa Urbà VIII) amb l'excusa de decidir la successió; aviat va obtenir la renúncia dels drets al ducat per part de la família dels Medici. Francesc Maria II della Rovere va morir el 28 d'abril de 1631 i el 10 de juliol el legat pontifici es va fer càrrec del govern.

Des de llavors la ciutat va entrar en decadència. Giovanni Francesco Albani nascut a Urbino fou elegit Papa amb el nom de Climent XI (1700-1721).

El maig de 1796 el Papa va signar l'armistici amb els francesos que poc després van ocupar l'antic ducat d'Urbino (1797): Als poc mesos el poble es va revoltar i els francesos van evacuar el territori que va tornar al papa, fins que el 1798 fou part de la República Romana. El 1808 fou incorporat al Regne napoleònic d'Itàlia. Va tornar al papa el 1814.

El 1831 la ciutat es va revoltar i fou part del "Governo provvisorio delle Province unite italiane" (les Marques i Romanya) que fou derrotat per la intervenció dels austríacs.

Ell 1860 fou ocupada pels italians dirigits pel piemontès Cialdini i el 1861 van quedar unides les províncies de Pesaro i Urbino.

El 1944 fou ocupada pels alemanys fins que el 28 d'agost del 1944 fou ocupada per la III companyia india del VIII exèrcit angloamericà.

Llista de comtes i ducs d'Urbino modifica

Comtes d'Urbino modifica

Ducs d'Urbino de la família Montefeltro modifica

Duc d'Urbino de la família della Rovere modifica

Referències modifica

  1. Centre, UNESCO World Heritage. «Historic Centre of Urbino» (en anglès). [Consulta: 9 febrer 2021].