Xita Rubert Castro
Xita Rubert Castro (Barcelona, 1996) és una escriptora catalana.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1996  (27/28 anys)Barcelona |
| Formació | Universitat de Warwick Universitat de Princeton |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptora |
| Família | |
| Pares | Xavier Rubert de Ventós i Luisa Castro Legazpi |
| Premis | |
| |
 
| |
Filla del filòsof Xavier Rubert de Ventós i de la poeta gallega Luisa Castro,[1] va néixer a Barcelona i va créixer a Galícia. Va començar a escriure en gallec i als 15 anys va rebre el premi literari Ánxel Casal en la modalitat de teatre.[2] Després de començar els seus estudis de Literatura a la seva ciutat natal acabà llicenciant-se en Literatura i Filosofia per la Universitat de Warwick, després d'estades a universitats com La Sorbona. Es doctorà en Literatura comparada per la Universitat de Princeton, on ha impartit classes sobre les relacions entre literatura, filosofia i medicina.[3][4] És germanastra de l’artista Gino Rubert[5] i neboda de l’arquitecte Maria Rubert.[6]
Ha escrit articles i ha impartit conferències sobre figures com Leonardo da Vinci o Clarice Lispector. Els seus treballs han vist la llum a mitjans com Iowa Literària, Cité Unie o l'Ateneu Barcelonès. Des de l'any 2017 treballa com a lectora editorial de llengües estrangeres per a Penguin Random House.
Després d'haver publicat relats en antologies com Patas de astracán i relats finalistes, el 2022, es va iniciar a la narrativa amb Mis días con los Kopp, la seva primera novel·la, publicada per Anagrama, una novel·la on es plantejen temes com la hipocresia de la vida social, l'art, la intel·lectualitat, la malaltia mental, l'ambigüitat de les relacions humanes, la perversió o allò impredictible, tot plegat amb un cert sentit filosòfic de la realitat.[7][8][1]
Ha rebut guardons com l'Ànxel Casal, en la modalitat de teatre, o el Premi de Relats de la Cité International Universitaire de París, i ha estat finalista del Premi Ana María Matute de Relato. Ha obtingut la beca d'escriptura Montserrat Roig.[3] El 2024, juntament amb l’escriptora xilena Cynthia Rimsky, va guanyar ex aequo la 42a edició del Premi Herralde de novel·la amb la obra Los hechos de Key Biscayne.[9]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Masoliver Ródenas, J.A. «L'amor i l'escriptura». La Vanguardia, 16-04-2022. [Consulta: 5 febrer 2023].
- ↑ Porto, Héctor J. «Xita Rubert: «A literatura é o centro da miña vida»» (en gallec). La Voz de Galicia, 29-06-2022. [Consulta: 5 febrer 2023].
- ↑ 3,0 3,1 «Xita Rubert». Cuadernos Hispanoamericanos, 01-05-2022 [Consulta: 3 febrer 2023].
- ↑ Cruz, Juan «Xita Rubert: "Me gusta escribir sin que alguien me esté mirando"». El Periódico de España, 14-07-2022 [Consulta: 3 febrer 2023].
- ↑ «Gino Rubert». [Consulta: 26 maig 2024].
- ↑ «El Pèplum ret homenatge a Xavier Rubert de Ventós». [Consulta: 26 maig 2024].
- ↑ Rivas, Ascensión «'Mis días con los Kopp': ambiguas relaciones en el debut de Xita Rubert. En la novela, tanto la historia como, sobre todo, la forma de contarla están envueltas en una confusión que en ocasiones se revela incómoda». El Cultural, 12-06-2022 [Consulta: 3 febrer 2023].
- ↑ Pardo, Carlos «‘Mis días con los Kopp’: Un debut inteligente, imaginativo y de rara frescura La escritura de Xita Rubert, llena de sutileza humorística, literaria y filosófica, poco tiene de primeriza. Su aparición es una de las cosas más sorprendentes que le han pasado a la narrativa española de estos años». El País, 20-04-2022 [Consulta: 3 febrer 2023].
- ↑ V, G. «Cynthia Rimsky i Xita Rubert, Premi Herralde». El Punt Avui +, 04-11-2024. [Consulta: 5 novembre 2024].