Clarice Lispector
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Clarice Lispector (1920-1977) fou una escriptora ucraïnesa[1] va néixer a Txetxelnik, però des de molt petita va viure al Brasil, entre Recife i Rio de Janeiro. D'ascendència jueva, va viure en un ambient molt judaic al Brasil (A la biografia que va escriure B. Moser, Why this world, se situa la seva condició de jueva com un dels punts de la problemàtica clau de la seva escriptura). Mai negarà la seva condició de jueva, però tampoc en farà una bandera.
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (ru) Хая Пинхасовна Лиспектор 10 desembre 1920 Txetxelnik (Ucraïna) |
| Mort | 9 desembre 1977 (56 anys) Rio de Janeiro (Brasil) |
| Causa de mort | Causes naturals (Càncer d'ovari ) |
| Dades personals | |
| Grup ètnic | Jueus |
| Religió | Judaisme |
| Formació | Facultat de Dret de la Universitat Federal de Rio de Janeiro |
| Activitat | |
| Ocupació | Model, guionista, traductora, periodista, novel·lista i escriptora |
| Nom de ploma | Helen Palmer Teresa Quadros |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Cònjuge | Maury Gurgel Valente (1943–1959) |
| Germans | Elisa Lispector |
Premis
| |
 | |
| Lloc web | claricelispector.com.br |
   | |
BiografiaModifica
El volum de la seva obra abraça narrativa, contes i periodisme. Va estudiar a la facultat de dret a la Universitat de Rio de Janeiro. Mentre cursava la carrera va escriure la seva primera novel·la, Perto do coração selvagem (1944). L' obra li va reportar un gran èxit literari, amb ella va rebre el premi Graça Aranha. Lispector va convertir-se en un fenomen literari, no tan sols per la qualitat de la seva obra, sinó també per ser una autora tan jove i de tanta qualitat. A partir d'aquí, la seva producció es caracteritza per un estil molt peculiar. Publicarà A cidade sitiada (1949), Laços de família (1960). I serà amb la novel·la A Maçâ no escuro (1961) quan atraurà l'atenció de la crítica literària del Brasil i de l'àmbit internacional. Els personatges de les seves novel·les parlen amb si mateixos i indaguen sobre temes tan complexos com l'ànima. L'any 1964 publica A paixâo segundo G. H. considerada per la crítica la seva gran novel·la.[2] Amb Legiâo estrangeira (1964) i amb Uma aprendizagem: o livro dos prazeres (1969) l'escriptora es pregunta per temes que tenen a veure amb la metafísica. Aprofundint en l'esperit i en la condició i reflexionant sobre temes tant inaccessibles com interessants, com són Déu i la llibertat. Continua sent fidel al seu estil literari, que és la combinació d'una prosa clara, intensa i profunda. Tot i que gran part de la seva vida la va passar a Europa, amb obres com Água viva i Felicidades clandestinas (1971), Clarice Lispector va consolidar-se dins l'àmbit llatinoamericà. Va morir d'un càncer d'ovaris el 1977 a Rio de Janerio deixant publicades deu novel·les, dos llibres de contes i nombrosos articles periodístics recollits en diferents volums que en l'apartat de bibliografia s'especifiquen.
PublicacionsModifica
Publicacions en portuguèsModifica
- Perto do coração selvagem (1944)
- O lustre (1946)
- A cidade sitiada (1949)
- Alguns contos (1952)
- Laços de família (1960)
- A maçã no escuro 1961)
- A legião estrangeira (1964)
- A paixão segundo G.H. (1964)
- O mistério do coelho pensante (1967)
- A mulher que matou os peixes (1968)
- Uma aprendizagem ou O livro dos prazeres (1969)
- Felicidade clandestina (1971)
- A imitação da rosa (1973)
- Água viva (1973)
- A vida íntima de Laura (1974)
- A via-crucis do corpo (1974)
- Onde estivestes de noite (1974)
- A hora da estrela (1977)
- Para não esquecer (1978)
- Quase de verdade (1978)
- Um sopro de vida (1978)
- A bela e a fera (1979)
- A descoberta do mundo (1984)
- Como nasceram as estrelas (1987)
- Cartas perto do coração (2001)
Traduccions al catalàModifica
- La passió segons G.H. (2006, Ed. Empúries). Traducció de Núria Prats Espar.
- Aigua viva (2006, Pagès Editors).
- L'hora d'estrella (2006, Pagès Editors).
- La dona que va matar els peixos. Trad. Natàlia Tomàs. Editorial Cruïlla, 2007.
- El misteri del conill que pensava. Trad. Enric Tudó. Editorial Cruïlla, 2008.
- Restes de carnaval, Antologia de contes. Traduccio de Josep Domènech i Pere Comellas. Edició i selecció Jordi Puig. Editorial Comanegra, 2020.
- Com van néixer les estrelles (dotze llegendes brasileres). Traducció de Gabriel de la Santíssima Trinitat Sampol i Fullana. Il·lustracions de Cesc Pujol. Lapislàtzuli Editorial, 2020.
ReferènciesModifica
- ↑ Nopca, Jordi. «El món hermètic i popular de Clarice Lispector», 27-03-2020. [Consulta: 22 febrer 2021].
- ↑ Baron, Francho. «Clarice Lispector». El País, 10-10-2013. [Consulta: 24 febrer 2018].
Enllaços externsModifica
En catalàModifica
- http://blogs.tv3.cat/lhoradellector?itemid=2671.
- https://www.elperiodico.cat/ca/oci-i-cultura/20171017/biografia-clarice-lispector-benjamin-moser-6360026
En espanyolModifica
- «Cuento de nunca acabar...: biografía».
- «Felicidad clandestina» Ciudad Seva: conte Felicidad Clandestina.
- «Clarice Lispector» Revista Shangri-La Nº 5: Carpeta monogràfica Clarice Lispector.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Clarice Lispector |