Elisa Lispector

Elisa Lispector -nascuda com a Leia Lispector- (Savran, Ucraïna, 24 de juliol de 1911-Rio de Janeiro, 6 de gener de 1989) fou una escriptora, professora i feminista brasilera de línia introspectiva que expressà amb els seus texts, les dificultats de l'existència; publicà novel·les i contes.[1][2][3][4] Igual que la seua germana i també escriptora Clarice Lispector, algunes de les seues obres es caracteritzen per l'exacerbació de l'espai interior i la ruptura de la trama, tot i que de manera menys pronunciada.

Infotaula de personaElisa Lispector
Elisa Lispector, sem data.tif
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 juliol 1911 Modifica el valor a Wikidata
Savran (Ucraïna) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort6 gener 1989 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Rio de Janeiro (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEscriptora, novel·lista i professora Modifica el valor a Wikidata
Activitat1945 Modifica el valor a Wikidata –
Família
GermansClarice Lispector Modifica el valor a Wikidata

Vida i obraModifica

Iniciada la Revolución russa de 1917, la família Lispector fou objecte de persecució: es refugien als pobles interiors d'Ucraïna. Al 1920, embarquen cap a Brasil, i arriben a Maceió en març de 1922.

Al 1925, es traslladen a Recife. Formada a l'Escola Normal, Elisa treballa com a professora infantil alguns anys; més tard, i ja a Rio de Janeiro, s'incorpora a l'administració pública federal. Durant aquesta època, col·laborar també en revistes literàries.

Al 1945 publica la novel·la Além da fronteira, punt de partida d'una extensa obra marcada pels records de fugides i persecucions del passat i un sentit de perpetu desterrament.[3] Fou inclosa dins del grup d'escriptores de la «nova literatura brasilera» de la dècada de 1940, entre Helena Silveira (1911-1988), Ondina Ferreira (1909), Elsie Lessa (1914-2000), entre altres.[5]

Amb la publicació d'O muro de pedras, obra on comenta temes recurrents de l'existencialisme, que fou lloada per la crítica, rep els premis José Lins do Rego (1963) i Coelho Neto de l'Acadèmia Brasileira de Lletres (1964).

D'altra banda, debuta com a contista anys més tard —només al 1970— amb la publicació de Sangue no sol, a què seguirien Inventário (1977) i O tigre de Bengala (1985), pel qual rep el Premi Pen Club al 1986.

Mor el 6 de gener de 1989 a Rio de Janeiro, on havia establert la residència.

ObresModifica

Novel·laModifica

  • Além da fronteira (1945).
  • No exílio (1948).
  • Ronda solitária (1954).
  • O muro de pedras (1963).
  • O dia mais longo de Thereza (1965).
  • A última porta (1975)
  • Corpo-a-corpo (1983).

ConteModifica

  • Sangue no sol (1970).
  • Inventário (1977).
  • O tigre de Bengala (1985).

ReferènciesModifica

  1. Moser, Benjamin. Why This World:A Biography of Clarice Lispector (en anglés). Oxford University Press, 2009, p. 496. ISBN 978-019-974-392-6. 
  2. Mautner Wasserman, Renata R. Central at the Margin: Five Brazilian Women Writers (en anglés). Bucknell University Press, 2007, p. 214. ISBN 978-083-875-674-4. 
  3. 3,0 3,1 Sadlier, Darlene J. One Hundred Years After Tomorrow: Brazilian Women's Fiction in the 20th Century (en anglés). Indiana University Press, 1992, p. 241. ISBN 978-025-320-699-2. 
  4. Nina, Claudia. A palavra usurpada: exílio e nomadismo na obra de Clarice Lispector (en portugués). EDIPUCRS, 2003, p. 182. ISBN 978-857-430-384-0. 
  5. Ruffato, Luiz; Averbuck. Vinte e cinco mulheres que estão fazendo a nova literatura brasileira (en portugués). Editora Record, 2004, p. 350. ISBN 978-850-106-970-2.