Herbert Charles Brown
Herbert Charles Brown (Londres, Anglaterra, Regne Unit, 1912 - Lafayette, Indiana, EUA, 2004) fou un químic i professor universitari estatunidenc d'origen britànic, guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1979.
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 22 maig 1912  Londres | ||
| Mort | 19 desembre 2004 (92 anys) West Lafayette (Indiana) | ||
| Causa de mort | infart de miocardi | ||
| Sepultura | Cementiri jueu del Gran Lafayette | ||
| Formació | Universitat de Chicago Malcolm X College (en)  Wright Junior College | ||
| Director de tesi | Hermann Irving Schlesinger | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Química orgànica | ||
| Ocupació | químic, professor d'universitat, escriptor | ||
| Ocupador | Universitat Purdue Universitat Estatal Wayne Universitat de Chicago | ||
| Membre de | |||
| Alumnes | Ei-ichi Negishi i Akira Suzuki | ||
| Obra | |||
| Estudiant doctoral | Yoon Nung-min (en) i Frederick R. Jensen (en) | ||
| Premis | |||
 | |||
.jpg)
Biografia
modificaVa néixer el 22 de maig de 1912 a la ciutat de Londres, fill d'immigrants jueus ucraïnesos. El 1914 va emigrar amb els seus pares als Estats Units i va estudiar química a la Universitat de Chicago, on es llicencià el 1934 i doctorà el 1936. A partir de 1947 fou nomenat professor de química a la Universitat de Purdue, càrrec que ocupà fins al 1959. Posteriorment exercí la docència als campus de la Universitat de Califòrnia a Berkeley i Santa Barbara.
Brown morí el 19 de desembre de 2004 en un hospital de la població de Lafayette, situada a l'estat nord-americà d'Indiana, a conseqüència d'un infart de miocardi.
Recerca científica
modificaDurant la Segona Guerra Mundial, mentre que treballava al costat de Hermann Irving Schlesinger, va descobrir un mètode per a la producció del borhidrat de sodi (NaBH₄), mètode utilitzat per a la producció de boranis, compost químic de bor i hidrogen. El seu treball va conduir al descobriment del primer mètode general per a produir els enantiòmers purs asimètrics, i entendre noves possibilitats d'unió entre els àtoms de carboni mitjançant reducció, reordenament i addicció.
El 1979 fou guardonat amb el Premi Nobel de Química, juntament amb l'alemany Georg Wittig, pel desenvolupament de les unions de bor i fòsfor en reaccions importants en el camp de la síntesi orgànica.