Agnes Martin

artista estatunidenca

Agnes Martin (Macklin, Saskatchewan, 22 de març de 1912 - Taos, 6 de desembre de 2004) va ser una pintora minimalista canadenca, encara que ella es definia a si mateixa com una pintora expressionista abstracta.[1]

Infotaula de personaAgnes Martin
Biografia
Naixement22 març 1912 Modifica el valor a Wikidata
Macklin (Canadà) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort16 desembre 2004 Modifica el valor a Wikidata (92 anys)
Taos (Nou Mèxic) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióWestern Washington University (en) Tradueix
Teachers College
Universitat de Nou Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPintura Modifica el valor a Wikidata
OcupacióPintora i dibuixant Modifica el valor a Wikidata
Membre de
MovimentExpressionisme abstracte i Art minimalista Modifica el valor a Wikidata
Representada perGaleria de la pau i Peter Blum Gallery (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Participà en
24 juny 1977Documenta 6
30 juny 1972Documenta 5 Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis

IMDB: nm0551868 Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Va néixer a Macklin (Saskatchewan), Canadà, l'any 1912 en una família composta per immigrants escocesos. Va créixer a Vancouver i es va mudar als Estats Units l'any 1931, adquirint la ciutadania d'aquest país l'any 1950.

Va estudiar art i esporàdicament va fer classes a Nou Mèxic, Nova York i Oregon durant diversos anys.

L'any 1957 va decidir, gràcies a una interessant proposta laboral per part de Betty Parsons, propietària de diverses galeries d'art, mudar-se a Nova York, però desil·lusionada amb la forma de vida de la ciutat va tornar a Nou Mèxic l'any 1967 i es va establir en una humil cabana d'adob. Va viure sola durant tota la seva vida adulta. El 1993 es va mudar a una residència de retir, un lloc per a artistes retirats, a Taos, Nou Mèxic, on va viure fins a la seva mort, l'any 2004.

ObraModifica

Malgrat estar en la mira de diversos artistes i productors d'art, sempre es va mantenir distanciada de la vida pública, i a vegades fins a de la societat. Per això, en 1997 la revista Saturday Night la va anomenar «L'artista realitzada més desconeguda de Canadà». A la seva mort, als 92 anys d'edat, va confessar no haver llegit un diari des de feia 50 anys, ja que considerava que això li ennuvolava la ment.

L'art abstracte d'Agnes s'ha exhibit en les principals galeries d'art de New York, així com en Museu Whitney d'Art Nord-americà, en la famosa galeria d'art Tate Gallery al centre de Londres i als centres d'exposició d'art contemporani més importants del món. Agnes va crear el seu propi estil de treball, usant majorment l'acrílic. En la dècada dels 1950s el seu treball va evolucionar des de l'expressionisme abstracte a un estil més personal i característic.[2]

La major part de les seves teles estan dividides en petites cel·les quadriculades i, encara que les formes són minimalistes, reflecteixen aspectes personals i espirituals, manifestant idees taoistes. Martin preferia ser considerada una expressionista abstracta, a causa de la dimensió espiritual del seu treball. És per això que sempre es va mantenir lluny de l'intel·lectualisme, destacant només la personalitat i l'espiritualitat de l'obra.[3] En diverses entrevistes, al final de la seva vida, Agnes Martin explica que l'objectiu principal de la simplicitat del seu art es deu al fet que només volia evocar reaccions emocionals en les seves obres.

Des que es va instal·lar en Nou Mèxic només va usar el negre, el blanc i el marró. A vegades va introduir tons pastel i grisos rentats que usava per efectuar diferents esfumats i efectes de llum. Entre 1960 i 1962 va començar a treballar amb grafit, aquarel·la i aiguades de tinta i acrílic. Els seus primers llenços fets amb aquestes tècniques eren delicats i similars a les composicions planes de les obres de Frank Stella.

En moltes de les seves obres representava línies irregulars que recorren la trama del suport de cotó o els claus de llautó com es pot veure en Sense títol de 1962. L'any 1997 va rebre el premi Lleó Daurat de l'Acadèmia d'Art de Venècia.

Durant els últims 50 anys, l'art d'Agnes va créixer en popularitat i al final de la seva vida va ser reconeguda com una de les artistes més distingides dels Estats Units, guanyant en 1998 la Medalla Nacional de les Arts del Congrés dels Estats Units.[4]

ReferènciesModifica

  1. Gotthardt, Alexxa «Agnes Martin on How to Be an Artist». Artsy, 17-07-2018 [Consulta: 7 octubre 2018].
  2. MacLennan, Gloria Crespo «Agnes Martin: en busca de la perfección oculta» (en castellà). El País, 14-09-2015. ISSN: 1134-6582 [Consulta: 19 juliol 2018].
  3. «Agnes Martin». Museo Reina Sofía. [Consulta: 7 octubre 2018].
  4. Schudel, Matt «Influential Abstract Painter Agnes Martin Dies at 92». The Washington Post, 18-12-2004.