Lliberada Ferrarons i Vives

(S'ha redirigit des de: Lliberada Ferrarons)

Lliberada Ferrarons i Vives (Olot, 19 d'abril de 1803 - 21 de juny de 1842) va ésser una dona olotina, treballadora tèxtil, que va tenir visions i experiències místiques durant una llarga malaltia que la tingué tretze anys al llit. Ha estat proclamada venerable per l'Església Catòlica Romana i està en marxa el seu procés de beatificació.[1]

Infotaula de personavenerable Lliberada Ferrarons
Llverdadero.jpg
Gravat amb el retrat de Lliberada Ferrarons morts, ca. 1845
Biografia
NaixementLliberada Margarida Rosa Ferrarons i Vives
19 d'abril de 1803
Olot (Garrotxa)
Mort21 de juny de 1842
Olot
Lloc d'enterramentEsglésia de Sant Esteve (Olot) 
Activitat
Orde religiósTercer Orde Carmelita
laica
CelebracióEsglésia catòlica
BeatificacióDeclarada venerable el 22 de desembre de 2008, per Benet XVI
PelegrinatgeOlot
Esdeveniment significatiuTreballadora tèxtil
IconografiaNoia jove amb mocador al cap; amb un teler o llegint un llibre
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Lliberada va néixer en una família pobra, cinquena dels vuit fills de Joan Ferrarons i Trias i Teresa Vives i Coll, i fou batejada com a Lliberada Margarida Rosa. Vivien al carrer de Sant Miquel d'Olot. El 1816 va morir el pare i Lliberada, que per la mort dels germans era la més gran, va començar a treballar, ja que la família no tenia altres recursos. Va ésser bobinadora a una fàbrica de teixits i filats de Sant Joan les Fonts, Roure, Fontcoberta i Batlló, on es desplaçava diàriament a peu, treballant entre dotze i catorze hores el dia.

En 1820, va treballar a la fàbrica de Domènec Jou, ja a Olot, com a debanadora i en feines de manipulació de cotó, i des de 1823, a la fàbrica d'Antoni Carbó. Llavors ja havia començat a estar malalta i va tenir algunes facilitats d'horari per aquesta causa; tenia un quist hidatídic que li provocava complicacions als sistemes circulatori, digestiu i respiratori. Pel maig de 1829, la malaltia s'agreujà i l'any següent s'hagué d'enllitar de manera definitiva fins al dia de la seva mort, tretze anys més tard.

Molt devota, s'havia fet terciària del Tercer Orde Carmelita i va tenir per darrer director espiritual Joaquim Masmitjà i de Puig. Segons els seus biògrafs, durant els anys de malaltia tingué visions sobrenaturals i assistí, en esperit, a diverses manifestacions litúrgiques celebrades a Olot, Madrid i Roma, les quals va descriure davant l'admiració de tothom. Va morir el 21 de juny de 1842, a la casa del número 11 del carrer de Sant Bernat, on vivia des del 1839.

VeneracióModifica

 
Olot, amb Sant Esteve, on és enterrada la venerable.

La fama de santedat amb què morí motivà que pocs mesos després de la seva mort es recopilessin ja tot un seguit de notes i documents biogràfics i testimonials, que foren enviats a Roma per tal d'estudiar la possible causa de beatificació. El rector de Sant Esteve, Esteve Ferrer, es referí a ella com a serventa de Déu ja en 1898, quan s'erigí una làpida en honor seu. El 1942 van celebrar-se a Olot diversos actes religiosos en commemoració del centenari de la seva mort que comportaren incoar el procés canònic de beatificació.

El 19 de juny de 1966, i després de les oportunes proves testimonials i de verificació d'autenticitat, les seves restes foren traslladades en processó a l'església parroquial de Sant Esteve d'Olot des del cementiri. El procés diocesà de beatificació i canonització es donà per acabat el 1973, i s'envià la corresponent documentació a la Sagrada Congregació per a la Causa dels Sants. El 22 de desembre de 2008, Benet XVI en reconegué les virtuts heroiques i fou declarada venerable.

ReferènciesModifica

  1. «El Vaticà aprova el reconeixement de dos catalans com a probables futurs sants». 324.cat, 17-01-2009 [Consulta: 20 juliol 2015].

Enllaços externsModifica