Viquipèdia

Josep

personatge bíblic, fill de Jacob
Aquest article tracta sobre el fill de Jacob. Vegeu-ne altres significats a «Josep (desambiguació)».

Segons el llibre del Gènesi, Josep (hebreu: יוֹסֵף בן-יַעֲקֹב, Yôsēp' ben Yahăqōb‎; àrab: يوسف بن يعقوب, Yūsuf ibn Yaʿqūb) era el primer fill de Jacob i de la seva esposa Raquel.[1] Era l'onzè i preferit del seu pare d'entre els 12 fills de Jacob. Sovint es consideren les tribus de Manassès i d'Efraïm, fills de Josep, com a Tribu de Josep.

Infotaula de personaJosep el Patriarca
JosephandhisBrothers.jpg
Josep i els seus germans, pintura de Charles Thevenin, 1789
Biografia
Naixementhebreu יוֹסֵף בן-יַעֲקֹב Yôsēp' ben Yahăqōb, àrab يوسف بن يعقوب Yússuf ibn Yaqub
1562 aC Modifica el valor a Wikidata
Haran Modifica el valor a Wikidata
Mort1452 aC Modifica el valor a Wikidata (109/110 anys)
Egipte Modifica el valor a Wikidata
SepulturaTomba de Josep (Siquem, Nablús, Israel) (segons els jueus) o Cova dels Patriarques (Hebron, segons els musulmans) 
Menorah 0307.jpg Profeta judaisme, islam
Djati
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicIsraelites Modifica el valor a Wikidata
ReligióYahwisme Modifica el valor a Wikidata
Conegut perPrimer fill de Jacob i de Raquel
Activitat
Ocupacióinterpretació dels somnis, funcionari Modifica el valor a Wikidata
patriarca
CelebracióJudaisme, Església Catòlica, Església Ortodoxa, esglésies orientals, esglésies protestants, Islam (n'és profeta), Fe Baha'i, Rastafari
CanonitzacióAntiga
PelegrinatgeSiquem
Festivitat4 de setembre, Diumenge dels Sants Patriarques (dos abans de Nadal, entre els ortodoxos), 31 de març (luterans), 26 de juliol (armenis)
IconografiaEssent venut pels seus germans; rebent els germans com a ministre a Egipte; amb la dona de Putifar; a la presó o revelant els somnis al faraó
Família
CònjugeAssenat Modifica el valor a Wikidata
FillsManassès, fill de Josep, Efraïm Modifica el valor a Wikidata
ParesJacob i Raquel
GermansDina, Neftalí, Simeó, Leví, Judà, Benjamí, Dan, Zabuló, Issacar, Gad, Aser i Rubèn Modifica el valor a Wikidata
ParentsRubèn, Simeó, Leví, Judà, Dan, Neftalí, Gad, Aser, Issacar, Zabuló, Dina i Benjamí (germans)

Quan tenia disset anys, estava amb els seus deu germans grans pasturant ovelles i els explicà que havia tingut un somni on totes les criatures del món l'adoraven. A poc a poc, els seus germans van començar a sentir enveja en veure l'arrogància del jove i que el seu pare el tenia com a favorit.[2]

Un dia, estant lluny de casa, s'enfadà amb els seus germans i aquests van planejar de matar-lo. Finalment, el germà gran Rubèn va impedir l'assassinat i Josep va ser llençat a un pou sec i posteriorment venut a un mercader d'esclaus ismaelita que anava a Egipte. Els germans van matar una ovella i van tacar de sang els vestits de Josep. Es van presentar davant del seu pare i li van dir que una fera l'havia atacat i l'havia mort.[3][4]

Un cop arribat a Egipte, Josep va ser comprat per Putifar, oficial de la guàrdia personal del faraó.[5] Va anar guanyant-se la confiança del seu amo fins que es va convertir en l'administrador del palau de l'egipci.[6] Un dia, però, l'esposa de Putifar intentà mantenir relacions amb Josep i, quan ell s'hi negà, ella el va acusar d'intent de violació. Aleshores Putifar va empresonar Josep.[7]

A la presó, va tenir acolliment entre els presos perquè sabia interpretar els somnis. Va passar dos anys tancat allà fins que el coper i el pastisser del rei d'Egipte van cometre una falta. El faraó els va fer empresonar, i el cap de la presó els va donar Josep com a servent.[8] Una mateixa nit, el coper i el pastisser van tenir un somni. El van explicar a Josep, demanant una interpretació. El coper va explicar que havia vist tres sarments carregats de raïm que exprimia amb la mà dins d'una copa i l'oferia al faraó. Josep va dir que al cap de tres dies seria perdonat pel rei i el serviria com abans. El pastisser va dir que somiava que portava tres paneres amb els pastissos que més li agradaven al faraó, però uns ocells baixaven del cel i se'ls menjaven. Josep va explicar que al cap de tres dies el faraó el faria penjar i els ocells se'l menjarien. I així va passar.[9][10]

Un temps després el faraó va tenir un somni que ningú sabia interpretar. El coper va recordar-se de Josep, i en va parlar al monarca. Josep va explicar els somnis del faraó, i l'explicació li va complaure tant que el va nomenar regent d'Egipte. El faraó li canvià el nom pel de Safenat-Panèah i l'esposà amb la noble Assenat, filla de Putifar,[11] amb la qual va tenir dos fills:[12]

Josep es presenta als seus germans, de Peter von Cornelius

Va arribar temps de sequera i fam i arribaven gent de molt pobles a Egipte per proveir-se d'aliment. Un dia va veure sorprès que entraven al seu palau els seus germans.[13] Els acusà de ser espies i va retenir Simeó fins que no portessin el seu germà petit Benjamí, que s'havia quedat a Canaan amb el seu pare Jacob.[14]

Josép i la dona de Putifar, pintura d'Antonio María Esquivel.

Al cap d'un temps, els cananeus van tornar a Egipte amb Benjamí per rescatar Simeó. A l'hora de marxar, Josep va fer amagar secretament la seva copa al sac de Benjamí. D'aquesta manera, quan ja marxaven, uns soldats van aturar-los. Després de registrar-los, van trobar la copa i els van dur davant Josep.[15]

Aleshores el seu germà Judà va intercedir per Benjamí, però, veient l'expressió dels seus rostres, Josep va esclatar en plors i els va confessar qui era i que els perdonava a tots.[16] Josep els va presentar faraó, que els va convidar a instal·lar-se a Egipte junt amb les seves famílies i el seu pare Jacob.[17]

D'aquesta manera, Josep va poder veure el seu pare estimat, li va presentar la seva família i van viure tots junts a la terra de Goxen. Segons fonts rabíniques, Josep va presidir el funeral del seu pare Jacob. Josep va ser el primer dels seus germans en morir i va fer-ho a l'edat de cent deu anys. Abans de morir, va beneir tota la seva família, els seus fills Manassès i Efraïm i els seus respectius fills i nets.[18][19][20]

Quan, després de quatre-cents anys, els hebreus van marxar d'Egipte, Sèrah, filla d'Aser, va mostrar el sarcòfag de Josep al guia del poble Moisès. Moisès va fer posar les restes mortals de Josep en una urna i se les endugueren amb ells. Els seus ossos van ser enterrats, després de la conquesta israelita de Canaan, a Siquem.[21]

Al Martyrologium Hierosolymitanum consta la seva festa litúrgica el dia 4 de setembre. L'Església Armènia el celebra el 26 de juliol i l'Església Ortodoxa el Diumenge dels Sants Patriarques (dos diumenges abans de Nadal) i el Dilluns Sant. El Sínode de Missouri de l'Església Luterana en fa la festa el 31 de març.

ReferènciesModifica

  1. ↑ Gènesi 30:24
  2. ↑ Gènesi 37:5-7
  3. ↑ Gènesi 37:18-21
  4. ↑ Gènesi 37:31
  5. ↑ Gènesi 39:1
  6. ↑ Gènesi 39:5-6
  7. ↑ Gènesi 39:10-13
  8. ↑ Gènesi 40:1-4
  9. ↑ Gènesi 40:5
  10. ↑ Gènesi 40:12-20
  11. ↑ Gènesi 41:40-45
  12. ↑ Gènesi 41:50-52
  13. ↑ Gènesi 42:3
  14. ↑ Gènesi 42:24
  15. ↑ Gènesi 43:16-18
  16. ↑ Gènesi 43:30
  17. ↑ Gènesi 45:2
  18. ↑ Gènesi 46:4
  19. ↑ Gènesi 47:30
  20. ↑ Gènesi 50:1
  21. ↑ Èxode 12:19

Vegeu tambéModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josep

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Josep&oldid=30042417»