Josep
Segons el Gènesi, Josep (en hebreu יוֹסֵף בן-יַעֲקֹב Yôsēp' ben Yahăqōb i en àrab يوسف بن يعقوب Yūsuf ibn Yaʿqūb) era el primer fill de Jacob i la seva esposa Raquel. Era l'onzè i preferit del seu pare d'entre els 12 fills de Jacob. Sovint es consideren les tribus de Manassès i d'Efraïm, fills de Josep, com a Tribu de Josep.
 Josep i els seus germans, pintura de Charles Thevenin, 1789 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | hebreu יוֹסֵף בן-יַעֲקֹב Yôsēp' ben Yahăqōb, àrab يوسف بن يعقوب Yússuf ibn Yaqub 1562 aC  Haran (en)  |
| Mort | 1452 aC (109/110 anys) Egipte |
| Sepultura | Tomba de Josep (Siquem, Nablús, Israel) (segons els jueus) o Cova dels Patriarques (Hebron, segons els musulmans) |
| Dades personals | |
| Religió | Monoteisme |
| Conegut per | Primer fill de Jacob i de Raquel |
| Activitat | |
| Ocupació | interpretació dels somnis, funcionari |
| patriarca | |
| Celebració | Judaisme, Església Catòlica, Església Ortodoxa, esglésies orientals, esglésies protestants, Islam (n'és profeta), Fe Baha'i, Rastafari |
| Canonització | Antiga |
| Pelegrinatge | Siquem |
| Festivitat | 4 de setembre, Diumenge dels Sants Patriarques (dos abans de Nadal, entre els ortodoxos), 31 de març (luterans), 26 de juliol (armenis) |
| Iconografia | Essent venut pels seus germans; rebent els germans com a ministre a Egipte; amb la dona de Putifar; a la presó o revelant els somnis al faraó |
| Família | |
| Cònjuge | Assenat |
| Fills | Manassès, fill de Josep, Efraïm |
| Pares | Jacob i Raquel |
| Germans | Dina, Neftalí, Simeó, Leví, Judà, Benjamí, Dan, Zabuló, Issacar, Gad, Aser i Rubèn |
| Parents | Rubèn, Simeó, Leví, Judà, Dan, Neftalí, Gad, Aser, Issacar, Zabuló, Dina i Benjamí (germans) |
Quan tenia disset anys, estava amb els seus deu germans grans pasturant ovelles quan els explicà que havia tingut un somni on totes les criatures del món l'adoraven. A poc a poc, els seus germans començaren a sentir enveja en veure l'arrogància del jove i que el seu pare el tenia com a favorit.
Un dia, estant lluny de casa, s'enfadà amb els seus germans i aquests planejaren matar-lo. Finalment, el germà gran Rubèn impedí l'assassinat i Josep fou llençat a un pou sec i posteriorment venut a un mercader d'esclaus ismaelita que anava a Egipte.
Un cop allà, va ser comprat per Putifar, oficial de la guàrdia personal del faraó. Va anar guanyant-se la confiança del seu amo fins que esdevingué l'administrador del palau de l'egipci. Un dia, però, l'esposa de Putifar intentà mantenir relacions amb Josep i, quan ell s'hi negà, ella l'acusà d'intent de violació. Aleshores Josep fou empresonat.
A la presó, es feu conegut entre els presos perquè sabia interpretar els somnis. Va passar dos anys tancat allà fins que un servent del faraó que havia compartit cel·la amb Josep, va parlar-li al monarca del seu vell amic, ja que el rei estava ansiós per uns malsons que tenia.
Josep va explicar els somnis del faraó, i van complaure-li tant que el va nomenar regent d'Egipte. El faraó li canvià el nom pel de Safenat-Panèah i l'esposà amb la noble Assenat, qui engendrà els dos fills de Josep:
Va arribar temps de sequera i fam i arribaven gent de molt pobles a Egipte per proveir-se d'aliment. Un dia va veure sorprès que entraven al seu palau els seus germans. Els acusà de ser espies i prengué Simeó fins que no portessin el seu germà petit Benjamí, que s'havia quedat a Canaan amb el seu pare Jacob.
Al cap d'un temps, els canaaneus van tornar a Egipte amb Benjamí per rescatar Simeó. A l'hora de marxar, Josep feu introduir secretament la seva copa al sac de Benjamí. D'aquesta manera, quan ja marxaven, uns soldats van aturar-los. Després de registrar-los, van trobar la copa i els van dur davant Josep.
Aleshores el seu germà Judà intercedí per Benjamí, però, veient l'expressió dels seus rostres, Josep esclatà en plors i els confessà qui era i que els perdonava a tots. Foren presentats al faraó, qui els invità a instal·lar-se a Egipte junt amb les seves famílies i el seu pare Jacob.
D'aquesta manera, Josep pogué veure el seu pare estimat, li presentà la seva família i visqueren tots junts a la terra de Goxen. Segons font rabíniques, Josep presidí el funeral del seu pare Jacob.
Josep va ser el primer dels seus germans en morir i va fer-ho a l'edat de cent deu anys. Abans de morir, va beneir tota la seva família; els seus fills Manassès i Efraïm i els seus respectius fills i nets.
Quan, després de quatre-cents anys, els hebreus marxaren d'Egipte, Sèrah, filla d'Aser, va mostrar el sarcòfag de Josep al guia del poble Moisès i aquest feu posar les restes mortals de Josep en una urna i se les endugueren amb ells. Els seus ossos foren enterrats, després de la conquesta israelita de Canaan, a Siquem.
Al Martyrologium Hierosolymitanum consta la seva festa litúrgica el dia 4 de setembre. L'Església Armènia el celebra el 26 de juliol i l'Església Ortodoxa el Diumenge dels Sants Patriarques (dos diumenges abans de Nadal) i el Dilluns Sant. El Sínode de Missouri de l'Església Luterana en fa la festa el 31 de març.
Vegeu tambéModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josep |