Josep Antoni Coderch i de Sentmenat

arquitecte català
(S'ha redirigit des de: Josep Antoni Coderch)

Josep Antoni Coderch i de Sentmenat (Barcelona, 26 de novembre de 1913 - Espolla, 6 de novembre de 1984)[2] fou un arquitecte català.[3]

Plantilla:Infotaula personaJosep Antoni Coderch i de Sentmenat

(2011) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) José Antonio Coderch y de Sentmenat Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement26 novembre 1913 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort6 novembre 1984 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Espolla (Alt Empordà) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri d'Espolla 
FormacióEscola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióarquitecte, fotògraf Modifica el valor a Wikidata
OcupadorTeam 10
Universitat Politècnica de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Obres destacables

Casa de la Marina, obra de Coderch amb Manuel Valls del 1952-54, situada a la Barceloneta (passeig Joan de Borbó 42-43).[1]

Lloc webjoseantoniocoderch.org Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Estudià a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, on tingué com a professor a Josep Maria Jujol. Passat el parèntesi de la Guerra Civil, on fou oficial dels sublevats franquistes,[4] obtingué el títol d'arquitecte el 1941. És nomenat arquitecte municipal de Sitges, vila on projecta la caserna de la Guàrdia Civil i algunes cases particulars com la casa Terrés-Camaló (1941) amb la que guanya un premi de disseny. El 1942, al cap de dos anys de finalitzar els estudis, establí a Barcelona el seu despatx d'arquitectura juntament amb Manuel Valls i Verges. Va ser un dels principals responsables que l'arquitectura catalana de postguerra s'obrís als corrents contemporanis internacionals. Començà a treballar a Madrid amb Pedro Muguruza i més tard amb Secundino Zuazo. També té amistat amb l'arquitecte Francisco Cabrero. Els anys posteriors dissenyà nombrosos edificis, alguns dels quals són considerats representatius del conjunt de la seva obra, com ara la Casa Ugalde i l'edifici d'habitatges del carrer Johann Sebastian Bach de Barcelona (edifici Catasús). Rebé diversos premis d'arquitectura i disseny i Josep Lluís Sert el va proposar com a representant d'Espanya al Congrés Internacional d'Arquitectura Moderna (CIAM).

El seu Pavelló d'Espanya per a la IX Triennal de Milà obtingué un gran èxit de crítica. El 1965 Coderch inicià la seva activitat com a professor a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona. Fou membre del Team 10 i participà en discussions amb Peter Smithson, Alison Smithson, Aldo Van Eyck i d'altres.

Arquitectes i crítics de renom en el camp de l'arquitectura com Ricard Bofill i Vittorio Gregotti el consideren, per sobre de tots, l'autèntic protagonista del renaixement de l'arquitectura espanyola de la postguerra. Algunes de les seves obres més reconegudes són la casa Ugalde a Caldetes[5] i, a Barcelona, la casa del pintor Antoni Tàpies, els edificis Trade o l'ampliació de l'Escola d'Arquitectura. Va ser guardonat amb nombrosos premis al llarg de la seva carrera professional i el 1977 se li atorgà la medalla del FAD.[6] Va dissenyar algunes peces per als interiors dels seus edificis, entre les quals destaquen un llum de suspensió (1957) o les llars de foc Polo (1954-55) i Capilla (1952), realitzada juntament amb els arquitectes Correa, Milà i Valls.[7]

Fou membre numerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi des 1971. És enterrat al cementiri d'Espolla.

 
Edifici Catasús (Barcelona)
 
Edificis Trade (1968, Barcelona)

Vegeu també

modifica

Referències

modifica

Enllaços externs

modifica