SEAT

SEAT
	(mul) SEAT S.A.
	; Seu de SEAT a Martorell
Dades
Tipus	fabricant d'automòbils ; empresa cotitzada ; filial ; marca d'automòbil
Indústria	indústria automotriu
Forma jurídica	societat anònima
Història
Creació	9 maig 1950
Fundador	INI
Activitat
Produeix	automòbil
Governança corporativa
Seu	Autovia A-2, km. 585; Martorell (Baix Llobregat);
Presidència	Wayne Griffiths (2020–)
Executiu en cap	Wayne Griffiths (2020–)
Treballadors	14.752 (2020)
Entitat matriu	Grup Volkswagen (1986–)
Propietat de	Grup Volkswagen
Filial	Cupra
Indicador econòmic
Ingressos totals	8.784 M€ (2020)
Benefici net	194 M€ (2020)
Lloc web	seat.com

SEAT S.A. (inicials de Sociedad Española de Automóviles de Turismo^{[nota 1]}) és un fabricant d'automòbils amb seu a Catalunya, fundat el 9 de maig de 1950 per l'Instituto Nacional de Industria (INI), l'extint holding industrial estatal. Actualment és una companyia subsidiària del grup alemany Volkswagen,^[3] al costat d'Audi, Bentley, Bugatti, Lamborghini i Škoda. SEAT es posiciona al mercat i en el Grup Volkswagen com un fabricant amb perfil juvenil i esportiu. A la vegada, dins el grup, la marca SEAT s'ha desenvolupat com un conjunt de companyies subsidiàries (Grup SEAT) de tal manera que SEAT S.A. n'és la companyia matriu.

Les oficines centrals de SEAT S.A. són al complex industrial de SEAT a Martorell, el Baix Llobregat. L'any 2000, la producció anual de vehicles va arribar a les 500.000 unitats.^[4] Actualment, tres quartes parts de la producció anual s'exporten a més de setanta països de tot el món.

Història

Models actuals

Amb l'objectiu de motoritzar l'Espanya de la postguerra,^[5] el 7 de juny de 1949 l'INI va rebre l'encàrrec de fundar la companyia mitjançant la fabricació dels automòbils italians FIAT sota llicència.^[6] Per a la seva constitució es va crear una societat amb un capital de 600 milions de pessetes, de la qual l'INI comptava amb un 51% de les accions, la banca espanyola un 42% i FIAT, el principal fabricant d'automòbils d'Itàlia (que actuava com soci tecnològic) el 7% restant.

Durant més de 30 anys, comprà les llicències de FIAT per a poder fabricar i comercialitzar els vehicles d'aquesta marca sota el nom de SEAT. La fàbrica s'ubicà a la Zona Franca de Barcelona, on romangué fins a començaments de la dècada de 1990. El 1993 s'inauguraren les noves instal·lacions de Martorell.

Des de 1950 fins a 1980, la societat va ser altament intervinguda per l'INI.^[7] A partir de 1980, FIAT decidí no renovar les llicències amb SEAT i es van vendre totes les accions d'aquesta marca a l'INI. D'aquesta manera, l'empresa quedà plenament en mans de l'estat i en una situació de certa orfandat tecnològica que va superar fent aliances amb diferents socis.

El 1986, Grup Volkswagen adquireix el cinquanta-u per cent de les accions en borsa i es pacta que disposarà de les instal·lacions de SEAT a Barcelona per a muntar-hi els models Volkswagen Passat, Santana i Polo clàssics (s'abarateix mà d'obra respecte a Alemanya), a canvi que els futurs models de SEAT comptaran amb la tecnologia Volkswagen.^[8] El 1990, trobem el Toledo com a primer Seat desenvolupat per Volkswagen. Aquest any també Volkswagen compra les accions restants que tenia l'estat sobre SEAT i la companyia es privatitza totalment.

L'any 1999 la Generalitat de Catalunya li concedí el Premi Nacional a la Projecció Social de la Llengua Catalana.^[9]

La SEAT de 1907

L'any 1907, al Saló de l'Automòbil de Madrid i sota la marca Catalonia, la Societat Espanyola d'Automòbils i Transports -amb seu a Barcelona- va presentar uns automòbils de la marca francesa Rebour.^[10]

Empresa

Centres

L'empresa disposa de dos centres de producció a Barcelona i Martorell, la Planta Seat Martorell, i un centre de producció de components al Prat de Llobregat. També disposa de la Casa Seat, situada al xamfrà entre el Passeig de Gràcia i la Diagonal de Barcelona.

Departament d'R+D

La companyia realitza un continuat esforç inversor en el llançament de nous models i en la modernització de les seves instal·lacions. Dins d'aquesta estratègia, una de les prioritats és la inversió en recerca i desenvolupament (R+D) amb la finalitat d'oferir productes innovadors de màxima qualitat i a un preu prou competitiu. En aquesta activitat treballen diàriament 1.300 persones en el Centre Tècnic de SEAT a Martorell. SEAT té una posició singular entre tots els fabricants d'automòbils establerts a la península Ibèrica, ja que és l'única marca capaç de dissenyar, desenvolupar i produir els seus propis vehicles.

Exportacions

A excepció del monovolum Seat Alhambra, fabricat en la planta que el Grup Volkswagen té a Palmela (Portugal), la resta dels seus vehicles es produeixen a la factoria de Martorell (inclòs l'Ibiza, que ha retornat la producció a Catalunya a causa de les fortes pressions dels sindicats obrers). Aquesta planta, que fou inaugurada en 1993, és considerada com una de les més avançades d'Europa gràcies als seus sistemes logístics i a la flexibilitat del procés de producció.

L'empresa exporta les dues terceres parts de la seva producció. Encara que els seus principals mercats són els europeus, està present en 67 països dels cinc continents, a través d'una extensa xarxa comercial composta per més de 3.000 punts de venda i assistència.

Política mediambiental

L'empresa es compromet a la millora contínua i afavoreix la compatibilitat ecològica dels seus productes i dels centres de fabricació, centres de venda i centres de reciclatge, així com en la racionalització de l'explotació dels recursos naturals sota la consideració dels aspectes mediambientals. SEAT té implantat i certificat un Sistema de Gestió Mediambiental (SGMA), segons la norma ISO 14001, la qual estableix la sistematització general per a la gestió responsable del medi ambient. Aquest sistema inclou l'estructura organitzativa, la planificació de les activitats i les pràctiques necessàries per a desenvolupar, implantar, portar a terme, revisar i mantenir al dia la Política Mediambiental.

Controvèrsies

L'abril de 2008, el president del consell d'administració Francisco García Sanz va comentar amb alguns periodistes «Se'ns acaben els pobles i les ciutats». Quan un corresponsal català li indicà que no hi havia cap cotxe amb nom de ciutat catalana, aquell va respondre que «Nosaltres som espanyols», i quan se li recordà que la fàbrica és a Martorell digué que «No es pot portar la fàbrica a Madrid».^[11]

El 2016 el govern espanyol va obrir un expedient sancionador contra Seat per una possible implicació en l'escàndol de les emissions.^[12]

Seat també ha rebut crítiques per la manca d'ús del català en els seus productes i en els incompliments legals que comporten; especialment en els manuals d'instruccions, en el web i en els sistemes d'ordinador i GPS dels automòbils.^[13] ^[14] El 2016 el president Luca de Meo va confirmar que s'havien plantejat d'afegir el català als sistemes multimèdia i de navegació però el 2018 encara no havien fet els canvis.^[15]

Models històrics /antics

Models A/B^[16]

Models A
600	Micro-Urbà	2-portes 2 sèries 1957 - 1973 derivat SEAT 800 (4-door) 1964-1967
133	Micro-Urbà	2-portes 1 sèrie 1974 – 1981
Panda	Micro-Urbà	3-portes 1 sèrie 1980 - 1986 derivat SEAT Trans (Furgoneta)
Marbella	Micro-Urbà	3-portes 1 sèrie 1986 - 1998 derivat SEAT Terra (Furgoneta) 1986 - 1995
Arosa	Micro-Urbà	3-portes 2 sèrie 1997 - 2004

Models B
850	Urbano	Sedan 3/4-portes coupe 3-portes cabriolet 2-portes 1 sèrie 1966-1974
127	Urbano	2/3/4/5-portes 2 sèries 1972-1982
Fura	Urbano	3/5-portes 2 sèries 1981-1986
Córdoba	Sedan	4-portes/ SX 2-portes / vario 5-portes sèrie Mk1 1993-2002 sèrie Mk2 2002-2009 Sorgeix a partir de l'Ibiza Mk2 un altre derivat seria el SEAT Inca (Furgoneta) 1995-2003

Models C/D

Models C
124	Sedan	4-portes 5-portes (Familiar) 3-portes (SEAT 124 Sport) 2 sèries 1968 - 1980
1430	Sedan	4-portes 1 sèrie 1969-1975
1200 Sport	coupe	2-portes, també en versió 1430 *Sport model conegut com Bocanegra 1 sèrie 1975 - 1980
128	coupe	3-portes 1 sèrie 1976 - 1980
Ritmo	compacto	5-portes 1 sèrie 1979-1982
Ronda	compacto	5-portes 1 sèrie 1982-1986
Málaga	Sedan	4-portes 1 sèrie 1985–1991
Altea	Monovolum	5-portes (Compacto, XL, Freetrack) 1 sèrie 2004–2015
Toledo	Berlina	5-portes (1l, 5p, NH) 4-portes (1M) 1 sèrie 1991–1998 (1l) 2 sèrie 1998–2004 (1M) 3 sèrie 2004–2009 (5P) 4 sèrie 2012–2019 (NH)

Models D
1400^[17]	Berlina	4-portes 5-portes familiar 3 sèries (1953-1964)
1500	Berlina	4-portes 5-portes familiar 1 sèrie (1963 – 1972)
131	Berlina	4-portes 5-portes familiar 2 sèries (1975-1982)
Exeo	Berlina	4-portes 5-portes familiar ST 1 sèrie (2009-2013)

Models E

Models E
132		Gran Berlina	4-portes 1973 - 1980

Models Concept

SEAT Arosa,
SEAT mini Racing concept car.

SEAT Formula concept,
SEAT Racing concept car.

SEAT IBZ,
SEAT Familiar concept car.

SEAT IBEI 2010 Geneva International Motor Show

SEAT IBL 2011 Frankfurt International Motor Show

Any	Model concept SEAT	Presentació saló de l'automòbil	Nota
1955	SEAT 600 Prototype	Saló de Gènova
1957	SEAT 750 Sport	Saló de Barcelona
1959	SEAT 1400 Descapotable	Saló de Barcelona
1959	SEAT 600 Multiple	Saló de Barcelona
1987	SEAT Ibiza Mk1 cabrio	Saló de Barcelona
1988	SEAT Proto TLD	Torí
1989	SEAT Proto T	Saló de Frankfurt
1990	SEAT Proto C	Saló de París
1990	SEAT Proto TL	Saló de Gènova
1991	SEAT Marbella Playa concept	Saló de Frankfurt
1992	SEAT Toledo Mk1 exclusive	Saló de Gènova
	SEAT Toledo Mk1 electric		Usat en les Olimpíades i Paraolimpíades de Barcelona 92
	SEAT Concepto T Coupé	Saló de Paris
1993	SEAT Concepto T Cabrio	Saló de Barcelona
1993	SEAT Ibiza Mk2 electric
1994	SEAT Rosé		Actualment a la Nau A-122
1995	SEAT Inca electric	Saló de Hannover
1995	SEAT Alhambra prototype	Saló de Gènova
1996	SEAT Córdoba Mk1 cabrio
1998	SEAT Bolero 330 BT	Saló de Gènova
1998	SEAT Inca electric 2	Saló de Hanover
1999	SEAT Toledo Cupra concept	Saló de Gènova
1999	SEAT Fórmula	Salon de Gènova
2000	SEAT Salsa	Saló de Gènova
2000	SEAT Salsa Emoción	Saló de Paris
2001	SEAT León Cupra R concept	Saló de Barcelona
	SEAT Tango roadster/Tango spyder/Tango coupé/Tango Racer	Saló de Frankfurt
	SEAT Arosa City cruiser	Saló de Frankfurt
	SEAT Arosa Racer	Saló de Frankfurt
2003	SEAT Altea Prototipe	Saló de Frankfurt
2003	SEAT Cupra GT Sport Concept	Saló de Barcelona
2004	SEAT Toledo Prototipe	Saló de Madrid
2005	SEAT León Prototipe	Saló de Gènova
	SEAT Altea FR Prototipo	Saló de Frankfurt
	SEATAltea 2 litre 170 hp TDI prototype
2006	SEAT Ibiza Vaillante concept	Saló de Gènova
2007	SEAT León Pies Descalzos	Saló de Berlin
	SEAT Altea Freetrack Prototipo	Saló de Gènova
	SEAT Tribu concept	Saló de Frankfurt
2008	SEAT Bocanegra concept	Saló de Gènova
2009	SEAT León Ecomotive concept	Saló de Gènova
	SEAT León Twin drive		Presentat a Martorell
	SEAT IBZ concept	Saló de Frankfurt
2010	SEAT IBE concept I	Saló de Gènova
2010	SEAT IBE concept II	Saló de Paris
2011	SEAT IBX concept	Saló de Gènova
	SEAT IBL concept	Saló de Frankfurt
	SEAT Altea Electric XL Ecomotive
2012	SEAT Toledo concept	Saló de Gènova
2015	SEAT 20v20 concept	Saló de Gènova
2019	SEAT el-Born concept	Saló de Gènova
2019	SEAT Minimó concept	Mobile World Congress

Vegeu també

SEAT Sport

Notes

↑ La denominació SEAT, que provenia originalment de l'acrònim Sociedad Española de Automóviles de Turismo (en català: "Societat Espanyola d’Automòbils de Turisme"^[1]), va ser substituïda el 1990 per SEAT S.A.^[2]

Referències

↑ «SEAT». GEC. Arxivat de l'original el 2021-04-11. [Consulta: 5 març 2021].
↑ De Castro, op. cit., p.732
↑ «Ganancias del Consorcio hispano-alemán». Deutshe Welle, 27-01-2015. Arxivat de l'original el 2014-10-20. [Consulta: 7 maig 2015].
↑ «SEAT produce el coche número 16 millones desde sus inicios». Media.seat.com, 25-01-2008. Arxivat de l'original el 2011-07-19. [Consulta: 8 març 2010].
↑ «60 aniversario de SEAT». El Mundo, 2010 [Consulta: 9 maig 2015]. Arxivat 2017-07-10 a Wayback Machine.
↑ De Castro, op. cit., p. 729
↑ Mata, Jordi et al. «300 anys d'espoli». Sàpiens [Barcelona], núm. 122, 11-2012, p.26-37. ISSN: 1695-2014.
↑ Meroño Cadena, Pere «La SEAT ja és Volkswagen». Revista de Badalona, p. 5 [Consulta: 29 octubre 2022]. Arxivat 29 October 2022^{[Date mismatch]} a Wayback Machine.
↑ Seat fa 60 anys Arxivat 2016-11-02 a Wayback Machine. a vilaweb
↑ «Les marques pioneres». Arxivat de l'original el 2007-10-15. [Consulta: 29 setembre 2007].
↑ «SEAT: "Nosotros somos españoles"» (en castellà). redescobrint.blogspot.com, 16-04-2008. Arxivat de l'original el 3 d’abril 2015. [Consulta: 30 març 2013].
↑ «Indústria obre expedient sancionador a Seat pel cas Dieselgate». Ara, 22-09-2016. Arxivat de l'original el 2018-02-14 [Consulta: 14 febrer 2018].
↑ «Seat i la negativa d'aplicar els mateixos criteris lingüístics per al consumidor català». Plataforma per la Llengua, 04-06-2013. Arxivat de l'original el 2021-06-14. [Consulta: 12 setembre 2017].
↑ «Plataforma per la Llengua i WICCAC demanen a SEAT que implementi una versió en català del web corporatiu». Plataforma per la Llengua, 05-02-2013. Arxivat de l'original el 2021-01-16. [Consulta: 12 setembre 2017].
↑ «Seat i Apple, una mica més a prop del català». Diari Ara, 03-10-2016. Arxivat de l'original el 2019-12-02. [Consulta: 12 setembre 2017].
↑ «Models SEAT a Museoseat.com». Arxivat de l'original el 2013-12-24. [Consulta: 12 desembre 2013].
↑ «Historia Modelo SEAT Cap. I: SEAT 1400, el primer SEAT de la historia». Web SEAT Fans Club, 2010. Arxivat de l'original el 2016-12-20. [Consulta: 10 maig 2015].

Bibliografia

Nuestro SEAT. Ramón Roca, Edicions Benzina.
Ambición de superarse. Juan Jose Diaz Ruiz.
Seat Auto emoción. Rossinyol Vilardell, Joan Lunwerg editores, S.A.
Historia del automóvil. Miguel de Castro Vicente. Ediciones Ceac. 3a edició, sptembre de 1992.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: SEAT

Història de la companyia SEAT Arxivat 2018-02-03 a Wayback Machine. (castellà)
SEAT - Lloc web oficial (anglès)
Lloc web oficial de SEAT Espanya (castellà)

[3] La denominació SEAT, que provenia originalment de l'acrònim Sociedad Española de Automóviles de Turismo (en català: "Societat Espanyola d’Automòbils de Turisme"^[1]), va ser substituïda el 1990 per SEAT S.A.^[2]

[1] «SEAT». GEC. Arxivat de l'original el 2021-04-11. [Consulta: 5 març 2021].

[2] De Castro, op. cit., p.732

[4] «Ganancias del Consorcio hispano-alemán». Deutshe Welle, 27-01-2015. Arxivat de l'original el 2014-10-20. [Consulta: 7 maig 2015].

[5] «SEAT produce el coche número 16 millones desde sus inicios». Media.seat.com, 25-01-2008. Arxivat de l'original el 2011-07-19. [Consulta: 8 març 2010].

[6] «60 aniversario de SEAT». El Mundo, 2010 [Consulta: 9 maig 2015]. Arxivat 2017-07-10 a Wayback Machine.

[7] De Castro, op. cit., p. 729

[Sapiens122espoli-8] Mata, Jordi et al. «300 anys d'espoli». Sàpiens [Barcelona], núm. 122, 11-2012, p.26-37. ISSN: 1695-2014.

[9] Meroño Cadena, Pere «La SEAT ja és Volkswagen». Revista de Badalona, p. 5 [Consulta: 29 octubre 2022]. Arxivat 29 October 2022^{[Date mismatch]} a Wayback Machine.

[10] Seat fa 60 anys Arxivat 2016-11-02 a Wayback Machine. a vilaweb

[11] «Les marques pioneres». Arxivat de l'original el 2007-10-15. [Consulta: 29 setembre 2007].

[12] «SEAT: "Nosotros somos españoles"» (en castellà). redescobrint.blogspot.com, 16-04-2008. Arxivat de l'original el 3 d’abril 2015. [Consulta: 30 març 2013].

[13] «Indústria obre expedient sancionador a Seat pel cas Dieselgate». Ara, 22-09-2016. Arxivat de l'original el 2018-02-14 [Consulta: 14 febrer 2018].

[14] «Seat i la negativa d'aplicar els mateixos criteris lingüístics per al consumidor català». Plataforma per la Llengua, 04-06-2013. Arxivat de l'original el 2021-06-14. [Consulta: 12 setembre 2017].

[15] «Plataforma per la Llengua i WICCAC demanen a SEAT que implementi una versió en català del web corporatiu». Plataforma per la Llengua, 05-02-2013. Arxivat de l'original el 2021-01-16. [Consulta: 12 setembre 2017].

[16] «Seat i Apple, una mica més a prop del català». Diari Ara, 03-10-2016. Arxivat de l'original el 2019-12-02. [Consulta: 12 setembre 2017].

[17] «Models SEAT a Museoseat.com». Arxivat de l'original el 2013-12-24. [Consulta: 12 desembre 2013].

[18] «Historia Modelo SEAT Cap. I: SEAT 1400, el primer SEAT de la historia». Web SEAT Fans Club, 2010. Arxivat de l'original el 2016-12-20. [Consulta: 10 maig 2015].

[nota 1]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

[1]

[2]