Edificis Trade
Els Edificis Trade són un conjunt de quatre edificis a de Barcelona inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Conjunt d'edificis i edifici d'oficines  | |||
| Arquitecte | Josep Antoni Coderch i de Sentmenat Manuel Valls i Vergés | |||
| Obertura | 1968 | |||
| Construcció | 1965-1971 | |||
| Ús | oficina | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Districte de les Corts (Barcelonès) | |||
| Localització | Gran Via Carles III, 86-94 c. Les Corts, 27-33 | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 41240 | |||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Id. Barcelona | 1999 | |||
| Lloc web | edificiostrade.com… | |||
.jpg)
Descripció Modifica
Els Edificis Trade ocupen gairebé la totalitat d'una illa de planta rectangular del districte de les Corts emmarcada pels carrers Corts i Europa, l'Institut frenopàtic i l'avinguda Carles III. Es va construir entre 1966 i 1971 en una zona en expansió que enllaçava la Diagonal amb el barri de les Corts.[1]
Es tracta d'un conjunt de quatre edificis d'oficines de planta de creu lobulada, tres d'ells units per la planta baixa, i en el qual cada edifici és una torre, dues d'onze plantes i dues de dotze. Inicialment, el projecte preveia dues plantes més per torre, però finalment es reduïren al nombre actual. Disposa d'un perímetre enjardinat que dona accés a les diferents torres i als locals de la planta baixa. També disposa de zones comunes com un auditori, sales de reunions, aparcament, restaurant, ...[1]
La solució de les façanes és envidrada, ja que en opinió dels mateixos arquitectes el vidre atorga una impressió de lleugeresa, necessària donada l'alçada de les torres. Aquest mur cortina, solució habitual en aquesta arquitectura, aconsegueix aquí la seva màxima capacitat expressiva, en corbar-se sinuosament i dotar-la d'un protagonisme que supera la mateixa arquitectura, jugant amb la llum natural, reflectint-la de dia i amb la llum artificial dibuixant l'edifici des de l'interior, a la nit.[1]
Aquesta construcció intenta trencar la monotonia dels blocs prismàtics, característica comuns dels edificis d'oficines circumdants buscant la relació entre l'esfera pública i privada amb la disgregació del bloc d'oficines en quatre cossos independents, considerant la circulació dels vianants que es desenvoluparia entre ells.[1]
El conjunt recupera les experiències del Moviment Modern, i en especial les primeres solucions de Mies Van der Rohe en els gratacels de vidre, però amb una intenció renovadora.[1]
Història Modifica
Des del segle xvi en aquest indret hi havia una masia coneguda com a Can Grau. Durant la dècada de 1930 el mas es transformà en casa de veïns, amb un total de 14 habitatges, però al 1943 fou venuda i finalment enderrocada l'any 1963 per la construcció de les torres que componen els Edificis Trade. L'any 1968 es van finalitzar les obres de la torre oest, l'any 1970 la torre nord, i la torre est i sud l'any 1971. L'any 1969 es van seleccionar els Edificis Trade per els premis FAD d'arquitectura.[1]
Referències Modifica
Enllaços externs Modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Edificis Trade |
- «Edificis Trade». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.
- Guia temàtica Torre d’oficines Trade - Biblioteca Oriol Bohigas (Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona)