Collbató

	En altres projectes de Wikimedia:
<img alt="Commons" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/17px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="23" data-file-width="1024" data-file-height="1376">	Commons <img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" style="vertical-align: baseline" data-file-width="600" data-file-height="600">
<img alt="Viquidites" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Wikiquote-logo.svg/17px-Wikiquote-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="20" data-file-width="300" data-file-height="355">	Viquidites

Collbató
	Escut d'armes
	;
Localització
	41° 34′ 15″ N, 1° 49′ 49″ E / 41.570833333333°N,1.8302777777778°ECoord.: 41° 34′ 15″ N, 1° 49′ 49″ E / 41.570833333333°N,1.8302777777778°E
Estat	Espanya
Autonomia	Catalunya
Província	província de Barcelona
Vegueria	Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca	Baix Llobregat
Població
Total	4.544 (2020)
• Densitat	251,05 hab/km²
Llars	19 (1553)
Gentilici	Collbatoní, collbatonina
Geografia
Part de	Mancomunitat Intermunicipal per l'abastament d'aigua procedent de la planta d'Abrera als municipis de Collbató, Esparreguera i Els Hostalets de Pierola
Superfície	18,1 km²
Altitud	388 m
Limita amb	Monistrol de Montserrat ; Esparreguera ; els Hostalets de Pierola ; el Bruc
Organització política
• Alcalde	Miquel Solà i Navarro
Identificador descriptiu
Codi postal	08293
Fus horari	UTC+01:00
Codi de municipi INE	08069
Codi territorial IDESCAT	080692
Altres
Lloc web	collbato.cat

Collbató és un municipi de la comarca del Baix Llobregat i de la comarca natural del Montserratí, que es troba a sota de la muntanya de Montserrat.

HistòriaModifica

Al segle xx hi proliferen les segones residències, i en la primera època la Família Nolla, enriquits a Cuba, adquireixen l'actual casa de la Vila. Elies Rogent, en contraure matrimoni amb la pubilla d'Esparreguera, la família li cedeix el mas de Collbató: Can Rogent. Els darrers anys però ha anat a més la funció de lloc de segona residència i s'han construït diverses urbanitzacions. (Can Dalmases, Bosc del Mísser, ..).

També ha augmentat l'activitat industrial essent molt coneguda la construcció artesanal d'orgues amb fusta i metall, de sonoritat i qualitat apreciades arreu del món. S'inicia a 1926 amb l'italià Silvio Puggina, i ara és regida per la família Blancafort.^[1] El 2012, el municipi s'afilià a l'Associació de Municipis per la Independència.

DemografiaModifica

Entitat de població	Habitants
Can Dalmases	1.134
Clots, els	181
Collbató	946
Font del Còdol, la	209
Fumada, la	63
Illes, les	232
Pla de Can Migrat	213
Pla del Castell	1.173
Polígon industrial de Collbató, el	0
Pujolet, el	91

^[2]

Evolució demogràfica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900	1910
20	24	19	97	212	865	795	781	665	637

1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990	1992	1994
524	509	435	416	376	451	596	1.021	1.138	1.138

1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2012	2014
1.566	1.712	2.099	2.519	3.024	3.576	3.971	4.114	4.287	4.427

2016	2018	2020	2022	2024	2026	2028	2030	2032	2034
4.396	4.458	4.544	-	-	-	-	-	-	-

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Turisme i llocs d'interèsModifica

Coves del Salnitre

Coves del SalnitreModifica

Article principal: Coves del Salnitre

Les coves de Collbató o del Salnitre formen un conjunt de galeries, passadissos i estances d'uns 500 metres de llargària,^[3] plens d'estalactites i estalagmites i capricioses formes geològiques. És un indret replet de llegendes i històries, relacionades amb els noms de Fra Joan Garí, El Marmotot, Mussa i l'heroi local, el Mansuet. Les coves són ubicades a l'interior del massís de Montserrat de sistema càrstic, amb conglomerats principalment calcaris i rics en fosfats, motiu pel qual es va explotar el salnitre que s'hi pot trobar. La cova té 549m de llarg i 20m de desnivell. Les seves formes orgàniques i ondulades varen ser font d'inspiració per Gaudí per obres com la Sagrada Família.

Altres llocsModifica

Biblioteca municipal
Can Rogent
Sala de Baix o Antic Casino
Taller d'Orgues Blancafort
Casa d'Amadeu Vives
Castell de Collbató
Arc d'en Bros
Església de Sant Corneli
Molí d'Oli
Cal Tutor
Plaça de l'Església
Ermita de la Salut
Museu Coses del Poble
EADA

Per a més informació vegeu: Oficina de Turisme Arxivat 2011-09-08 a Wayback Machine.

Persones il·lustres^[4]Modifica

Pau Bertran i Bros
Albert Blancafort i Engelfried (1964), orguener
Gabriel Blancafort i París (1929-2001), orguener
Amadeu Vives
Elies Rogent
Josep Matalonga i Espinach (1951-2010)

ImatgesModifica

Església de Sant Corneli a Collbató. Documentada des del 1061. Devia ser una petita església romànica que al llarg dels segles xvi i xvii va anar sofrint diverses reconstruccions i reformes. L'actual edifici és barroc, de la fi del segle xviii, i consta d'una nau única amb capelles laterals i un campanar adossat de planta quadrada que esdevé octogonal als trams més alts. Al seu interior es conserva un magnífic capitell romànic de marbre, procedent del Palau Episcopal de Barcelona.

Posta de sol a Collbató
Mercat Dominical
Carrer Amadeu Vives
Carrer Pau Bertran
Vitrall Sant Corneli

FestivitatsModifica

16 de setembre: Festa patronal: Sant Corneli

ReferènciesModifica

↑ Blancafort, Albert. «Els orgues de Collbató, una tradició viva». Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, desembre 2006. [Consulta: 28 maig 2011].
↑ Idescat. «El municipi en xifres > Baix Llobregat > Collbató (080692)». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 22 setembre 2015].
↑ Marimón, Silvia «La muntanya mística». Sàpiens [Barcelona], núm. 68, juny 2008, p. 6'-61. ISSN: 1695-2014.
↑ «Collbató — Personatges il·lustres». Viu la festa. [Consulta: maig del 2016].

Enllaços externsModifica

[1] Blancafort, Albert. «Els orgues de Collbató, una tradició viva». Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, desembre 2006. [Consulta: 28 maig 2011].

[idescat-2] Idescat. «El municipi en xifres > Baix Llobregat > Collbató (080692)». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 22 setembre 2015].

[Sapiens-3] Marimón, Silvia «La muntanya mística». Sàpiens [Barcelona], núm. 68, juny 2008, p. 6'-61. ISSN: 1695-2014.

[4] «Collbató — Personatges il·lustres». Viu la festa. [Consulta: maig del 2016].

[1]

[2]

[3]

[4]