Monistrol de Montserrat

municipi de Catalunya

Monistrol de Montserrat és una vila, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages. Està situat a l'extrem sud de la comarca, al límit amb el Baix Llobregat, l'Anoia i el Vallès Occidental.

Plantilla:Infotaula geografia políticaMonistrol de Montserrat
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 36′ 34″ N, 1° 50′ 31″ E / 41.609444444444°N,1.8419444444444°E / 41.609444444444; 1.8419444444444
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
ComarcaBages Modifica el valor a Wikidata
CapitalMonistrol de Montserrat Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població3.179 (2023) Modifica el valor a Wikidata (269,41 hab./km²)
Llars81 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciMonistrolenc, monistrolenca
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície11,8 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perLlobregat Modifica el valor a Wikidata
Altitud161 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcaldessa Modifica el valor a WikidataNúria Carreras Povill (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal08691 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE08127 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT081271 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webmonistroldemontserrat.cat Modifica el valor a Wikidata

Està situat sota mateix de Montserrat i formant part de la muntanya. El Riu Llobregat travessa el municipi i el divideix en 2, de manera que el poblat original és a la riba dreta i els nous desenvolupaments urbanístics recents (Monistrol-Residencial, El Pla, La Batanera...) al marge esquerre. Venint del sud, Monistrol és el primer poble de la comarca del Bages, a 15 km. de la capital de comarca, Manresa.

Limita al nord amb Castellbell i el Vilar, a l'est amb Vacarisses, a l'oest amb Marganell i El Bruc i al sud amb Esparreguera i Collbató.

Història

modifica

Les primeres notícies del municipi es remunten a l'any 888 quan el comte Guifré el Pilós fa una donació al monestir de Ripoll que inclou algunes esglésies situades al cim i als peus de Montserrat. El nom Monasteriolum (Monistrol), però, no apareix fins al 942 en un document de compra que fa Cesari, fundador i primer abat de Santa Cecília.

Al segle xiv es crea la vila de Monistrol a l'entorn del pont i del palau prioral. Sota el priorat de Bernat Escarrer (1300-1322) s'inicià la construcció del pont, que es finalitza, juntament amb el palau prioral, essent prior Jaume de Vivers, primer senyor feudal de Monistrol (1348-1375). L'acabament de les obres coincideix amb l'arribada a Monistrol de la pesta negra, que comporta una disminució important de la població: dels 158 fogatges del 1358 es passa a 97 el 1378. Durant el segle xv Monistrol viu una profunda crisi, de la qual se'n surt al segle següent, sobretot gràcies a la febre constructora d'aquest període. Al segle xvii, Monistrol viu un notable creixement urbà, que té com a punts culminants la creació de la Plaça Pública, la Casa de la Vila i la Font Gran.

Durant el segle xviii, Monistrol experimenta un creixement demogràfic gràcies al desenvolupament agrícola, urbanístic i industrial de la vila. L'any 1787 s'arriba a la xifra de 1.341 habitants. La industrialització del segle xix arriba també amb força a Monistrol, fet que produeix un nou augment de la població que se situa en 2.332 habitants a final de segle. L'increment de l'activitat tèxtil i les obres que es fan entre 1920 i 1930 per fer arribar a Monistrol la carretera de Manresa i els Ferrocarrils Catalans dona una nova empenta a la vila que arriba als 3.497 habitants l'any 1935. Aviat, però, els estralls de la guerra fa abaixar el nombre d'habitants fins a 2.299 l'any 1950. La represa de l'activitat industrial, l'arribada cap a la fi dels anys cinquanta del segle xx d'una onada immigratòria procedent del sud d'Espanya, la instal·lació de noves indústries i les necessitats sorgides a l'entorn del monestir han retornat a Monistrol un ritme estable d'activitat, que obre bones perspectives de cara al futur més immediat.

Monistrol de Montserrat a la Guerra de Successió Espanyola

modifica

El 9 de maig de 1714, dins del marc de la Guerra de Successió Espanyola hi va haver 500 soldats de l'exèrcit borbònic que provenien de Martorell que van atacar Esparreguera, població en la qual el coronel Ermengol Amill hi estava reclutant voluntaris. Aquest, quan va ésser alertat, es va reunir amb les tropes del marquès del Poal que venien d'Olesa de Montserrat i van emboscar l'exèrcit borbònic a la riba del Llobregat.[1] En aquesta batalla van aconseguir que la cavalleria borbònica es retirés i patís seixanta-sis baixes i que dues companyies valones es refugiessin al mas Magarola. Durant la nit, els paisans catalans van incendiar les portes del mas i van obligar que els borbònics es rendissin i que aquests tinguessin disset morts i cinquanta-nou fossin fets presoners. El dia 10 de maig l'exèrcit borbònic va obtenir reforços comandats per José Carrillo de Albornoz, comte de Montemar amb 2000 soldats al Monserratí.[1] Això va provocar que les tropes catalanes es refugiessin a Monistrol de Montserrat i que els borbònics saquegessin Esparreguera i cremessin algunes cases dels dos pobles.[2]

Durant els actes de celebració del Tricentenari de la Guerra de Successió, Monistrol de Montserrat és un dels municipis que ha estat escollit per ser a la llista de la Ruta 1714 com a vila cremada.[3]

Administració

modifica
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Joan Borrell Creus Independent 19/04/1979 --
1983–1987 Pedro Llados Vela Independent 28/05/1983 --
1987–1991 Josep Janer i Subirana / Ma. Angels Queralto Cases PP / CIU 30/06/1987 --
1991–1995 Ma. Angels Queralto Cases CIU 15/06/1991 --
1995–1999 Ma. Angels Queralto Cases CIU 17/06/1995 --
1999–2003 Ma. Angels Queralto Cases CIU 03/07/1999 --
2003–2007 Joan Miquel Rodríguez ERC 14/06/2003 --
2007–2011 Joan Miquel Rodríguez ERC 16/06/2007 --
2011–2015 Joan Miquel Rodríguez ERC 11/06/2011 --
2015–2019 Joan Miquel Rodríguez ERC 13/06/2015 --
2019-2023 Joan Miquel Rodríguez ERC 15/06/2019 --
Des de 2023 Núria Carreras Povill PP 17/06/2023 --
Composició de l'Ajuntament [4]
Partit polític 2023
% Regidors
PP 31,96 4
ERC 29,24 4
CUP 14,62 1
PSC 9,84 1
Junts per Catalunya 7,72 1

Geografia

modifica

Comunicacions

modifica
 
Carrer Sant Joan de Monistrol de Montserrat

La població de Monistrol de Montserrat està molt ben comunicada amb l'àrea de Barcelona a través de l'Eix del Llobregat (C-55) i l'autopista A-2 i de la carretera de Terrassa i el nus d'autopistes del Vallès. Si hom opta pel ferrocarril, la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya comunica Monistrol amb el centre de Barcelona amb un tren cada hora.

Cap al nord, és l'Eix del Llobregat la via que comunica Monistrol amb la resta de la comarca. La proximitat amb l'Eix Transversal també fa òptimes les comunicacions amb altres comarques com Osona o el Solsonès.

Demografia

modifica
Entitat de població Habitants
Bacus, els 19
Colònia Gomis, la 84
Monestir de Montserrat 54
Monistrol de Montserrat 2.849
Vilamarics 3
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
56 75 81 339 1.341 1.583 2.397 1.903 2.332 2.266

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
2.207 3.323 2.746 2.999 3.330 3.002 2.641 2.542 2.494 2.494

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
2.508 2.487 2.490 2.578 2.654 2.840 2.983 3.027 2.993
2.945

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
- 2.955
3.139
3.166 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info. 

Turisme

modifica
 
Pont de Monistrol el 1923

Dins del municipi de Monistrol de Montserrat hi ha la principal atracció turística de la Catalunya Central, la Muntanya de Montserrat que té el Monestir de Montserrat.

El poble de Monistrol de Montserrat ha estat escollit per a formar part de la Ruta 1714, un projecte turístic que busca poder descobrir els monuments, paisatges i la gastronomia de la Catalunya del 1714 i que s'ha fet des de la Generalitat de Catalunya en el marc del Tricentenari dels Fets del 1714 pel fet de ser una de les 20 viles cremades.[5]

On dormir?

modifica

On menjar?

modifica
  • Restaurant Braseria El Racó (Plaça del Bo-Bo, 5)
  • Restaurant El Pont del Gat (Carretera Abrera-Manresa, km. 13)
  • Bar Cafeteria Els Arcs (Plaça Carles Amat, 2)
  • Restaurant Bartomeu (Carrer Balmes, 16) Pàgina web: http://restaurantbartomeu.com/
  • Restaurant Bo2 (Carrer Sant Joan, 32)
  • Restaurant La Rectoria (Carrer Sant Joan, 14)
  • Bar de Sande (Carretera Abrera-Manresa, S/N)
  • Vila Vallbona (Carretera Abrera-Manresa, km. 12) Pàgina web: http://www.vilavallbona.com/
  • Restaurant Braseria Can Ibars (Carrer Pla 46)
  • Bar Restaurant Casa Gallega (Carrer Balmes,2)
  • Restaurant Braseria La Pujada (Carrer Pont,7)
  • Restaurant Ca la Rosa (Plaça de la Font Gran, 8)
  • Bar la Roca (Plaça de la Font Gran, 10)
  • Bar Peret (Carrer Santa Anna, 10)
  • Restaurant La Barca (Carretera de Abrera a Manresa, 13)
  • Hostal Restaurant Guilleumes (Carrer Escoles,5) Pàgina Web: http://www.guilleumes.com/
  • Restaurant Hostal Monistrol (Carretera Abrera-Manresa, C-55 km 13)
  • Pizzeria El Punt (Carrer Sant Pere,27)
  • Bar Restaurant L'Era (Carrer Julià Fuchs, 50)
  • Bar Bartomeu (Carrer Balmes,14)
  • Granja Gelateria Ca la Rebe (Carrer Sant Pere,30)

Educació

modifica

Llar d'Infants (0-3 anys)

modifica
  • FEDAC-Monistrol (Carrer Germanes Dominiques,2-3)
  • El Cuc Verd (Carrer Escoles, 23)

Llar d'Infants (3-6 anys)

modifica
  • Escola Sant Pere (Carrer Escoles, 23)
  • FEDAC Monistrol (Carrer Germanes Dominiques,2-3)

Primària

modifica
  • Escola Sant Pere (Carrer Escoles,23)
  • FEDAC Monistrol (Carrer Germanes Dominiques,2-3)
  • L'Escola Sant Pere està adscrit al Sec. d'Institut Bages Sud (C/ Salt del Rec,10 de Castellbell i el Vilar).
  • L'Escola FEDAC Monistrol està adscrit al FEDAC Sant Vicenç (C/ Dr Trias,76 de Sant Vicenç de Castellet).

Música

modifica
  • Escolania de Montserrat (Carrer Monestir, s/n)

Festes i Tradicions

modifica

Monistrol és una Vila rica en cultura i tradició, els monistrolencs són hereus d'un patrimoni cultural molt important del qual en tenen cura. De les festes de Monistrol en destaquen la Festa Major d'Hivern, en honor del patró de la Vila, Sant Sebastià màrtir. La Festa Major d'Estiu en honor de Sant Jaume el Major i la Fira de la Coca i el Mató celebrada pels volts de Tots Sants. També són d'interès les diferents festes del carrer que celebren encara alguns carrers i barris de Monistrol, la festa del carrer Viserta és la més antiga que encara se celebra sense interrupció des de fa més de cent anys i d'aquesta festa en destaquen com a símbol i element diferenciador els Gegants de Viserta amb una tradició centenària a la Vila. Des del 2013 se celebra la festa dels romeus, on s'escenifiquen diferents passatges de la història de la vila.

Monistrol gaudeix d'un ampli ventall de celebracions i tradicions populars, podeu veure-les més detalladament al Calendari Festiu de Monistrol de Montserrat.

Calendari festiu

modifica
  • 5 de gener, Nit de Reis: SS. MM. Els Reis Mags d'Orient baixen des de Montserrat acompanyats dels seus patges per a fer la tradicional Cavalcada pels carrers de Monistrol.
  • 6 de gener, Epifania del Senyor: Solemnitat al Monestir de Montserrat al terme municipal de Monistrol. També se celebra a la Parròquia de Sant Pere.
  • 20 de gener, Festa de Sant Sebastià de Monistrol de Montserrat és la Festa Major d'hivern, que se celebra per commemorar la guarició de la pesta negra a la vila de Monistrol per part del sant, després que la vila implorés la i Se celebra any rere any durant els dies propers al 20 de gener (festivitat de Sant Sebastià), tenint com a dies principals el dia 19 (vigília) i el dia 20 (diada del sant). El dia central de la festa té com a actes principals l'Ofici Solemne, la processó per a renovar el vot del Poble i el tradicional Ball del Bo-Bo, proclamat l'any 2010 Element Festiu Patrimonial d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya.[7]
  • 3 de febrer, Dedicació de la Basílica de Montserrat: Solemnitat al Monestir de Montserrat al terme municipal de Monistrol.
  • Dissabte següent al Carnaval, data variable: Rua i ball de disfresses.
  • Dimecres de cendra, data variable: Inici de la quaresma al Monestir de Montserrat al terme municipal de Monistrol. També se celebra a la Parròquia de Sant Pere.
  • 21 de març, Trànsit de Benet de Núrsia: Festivitat al Monestir de Montserrat al terme municipal de Monistrol.
  • Setmana Santa, data variable: A Monistrol, per aquestes dates se celebren diverses tradicions i festivitats religioses per part de la Parròquia de Sant Pere i la Confraria del Santíssim i Dolcíssim Nom de Jesús:
  • Diumenge de Rams: Benedicció de palmes, palmons i rams de llorer i olivera a la plaça de la Font Gran. Seguidament processó fins a la Parròquia eclesiàstica i Ofici solemne. També se celebra al Monestir de Montserrat.
  • Dijous Sant: Celebració de la institució de l'eucaristia (també se celebra al Monestir de Montserrat), rentament de peus durant l'Ofici i en finalitzar trasllat del Santíssim Sacrament al Monument. En acabat Vetlla Nocturna i Cantada de la Passió pels carrers de la Vila.
  • Divendres Sant: Al matí Via Crucis amb el Sant Crist fins a l'Ermita de l'Àngel. Per la tarda celebració de la Mort del Senyor (també se celebra al Monestir de Montserrat), i processó de silenci.
  • Dissabte de Glòria: Celebració de la Vetlla Pasqual (també se celebra al Monestir de Montserrat.
  • Diumenge de Pasqua: Celebració de la Resurrecció de Crist (també se celebra al Monestir de Montserrat. Cantada de Caramelles.
  • 23 d'abril, Diada de Sant Jordi: Venda de roses i llibres a la Plaça del Bo-Bo i diferents indrets de la Vila.
  • 26 d'abril, Vetlla de la Mare de Déu de Montserrat: Festivitat al Monestir de Montserrat al terme municipal de Monistrol.
  • 27 d'abril, Dia de la Mare de Déu de Montserrat: Solemnitat al Monestir de Montserrat al terme municipal de Monistrol. També se celebra a la Parròquia de Sant Pere.
  • Pentecosta, data variable: Solemnitat al Monestir de Montserrat al terme municipal de Monistrol. També se celebra a la Parròquia de Sant Pere.
  • Corpus Christi, data variable: Ofici solemne i Processó de Corpus Christi pels carrers de Monistrol guarnits amb capelles, domassos i catifes de flors.
  • 23 de juny, Revetlla de Sant Joan: Fogueres, ball i revetlla de Sant Joan. Diverses famílies cremen pirotècnia pels carrers per a celebrar la festivitat.
  • Cap de setmana més proper a Sant Joan Baptista: Celebració de les festes dels carrers de l'altra banda, festes veïnals de caràcter lúdic i popular.
  • 29 de juny, Sant Pere: Titular de la Parròquia, Solemnitat a l'Església de Sant Pere de Monistrol, ofici solemne i estimació de la Relíquia.
  • Segon cap de setmana de juliol: Celebració de les festes del Carrer Viserta, festes veïnals de caràcter lúdic i popular, amb més de cent anys de tradició. L'element més destacat d'aquesta festa són els Gegants de Viserta gairebé centenaris i també el guarniment del carrer i del portal de les cases amb boix i flors de paper.
  • 11 de juliol, Sant Benet de Núrsia: Solemnitat al Monestir de Montserrat al terme municipal de Monistrol.
  • 25 de juliol, Sant Jaume el Major: Festa Major d'Estiu a Monistrol, amb la celebració de diversos actes lúdics i populars, ofici, cercaviles, balls, i activitats de tota classe.
  • 15 d'agost, l'Assumpció de Maria: Solemnitat al Monestir de Montserrat al terme municipal de Monistrol. També se celebra a la Parròquia de Sant Pere.
  • 8 de setembre, Naixement de Maria: Solemnitat al Monestir de Montserrat al terme municipal de Monistrol.
  • 11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya: Celebració de l'Eucaristia a l'Ermita de Sant Antolí, i diversos actes patriòtics en commemoració de la diada.
  • Tercer o quart diumenge de setembre, romeria al Monestir de Montserrat: Pujada en romeria al Monestir de Montserrat, entrada a la Basílica amb el Sant Crist de la Parròquia.
  • Primer diumenge d'octubre, Trobada de Puntaires: Concentració a la plaça de la Font Gran.
  • Cap de setmana anterior a Tots Sants, Fira de la Coca i el Mató: Fira gastronòmica dels productes més típics de la muntanya Santa, el mató, i la Coca de Montserrat, es fan diversos actes lúdics i festius per a celebrar l'esdeveniment.
  • 6 de desembre, Nicolau de Mira, Festa del Bisbetó: L'Escolania de Montserrat escull el Bisbetó, una tradició que es remunta al segle xiv.
  • 8 de desembre, Immaculada Concepció de Maria: Solemnitat al Monestir de Montserrat al terme municipal de Monistrol. També se celebra a la Parròquia de Sant Pere.
  • Cap de setmana abans de Nadal, data variable representació dels Pastorets: Per part del grup Taller de Teatre de Monistrol, a l'Art i Esplai.
  • 24 de desembre, Nit de Nadal: Celebració de la Missa del Gall. Solemnitat al Monestir de Montserrat i a la Parròquia de Sant Pere de Monistrol.
  • 25 de desembre, Nadal: Celebració del Naixement de Jesucrist. Solemnitat al Monestir de Montserrat i a la Parròquia de Sant Pere de Monistrol.
  • 26 de desembre, Sant Esteve: Concert de Sant Esteve a la Parròquia de Sant Pere.
  • 31 de desembre, Cap d'Any: Revetlla i ball de nit.

Fills Il·lustres i Adoptius de la Vila

modifica

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 «Monistrol de Montserrat». ruta1714. Arxivat de l'original el 14 de juliol 2014. [Consulta: 5 juliol 2014].
  2. «biografies - Amill». 11setembre1914.org. Arxivat de l'original el 14 de juliol 2014. [Consulta: 5 juliol 2014].
  3. «La Ruta 1714 unirà 55 municipis catalans per recordar els principals escenaris de la Guerra de Successió, entre ells alguns del Baix Llobregat». El Baix.cat. Informació del Baix Llobregat, 30-03-2014 [Consulta: 5 juliol 2014].
  4. «Resultats de les eleccions municipals de 2023 a Monistrol de Montserrat». Nació Digital.[Enllaç no actiu]
  5. «Viles cremades 1714». Ruta 1714. Arxivat de l'original el 14 de juliol 2014. [Consulta: 5 juliol 2014].
  6. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 83. ISBN 84-393-5437-1. 
  7. «llista de patrimoni nacional al gencat.cat». Arxivat de l'original el 2012-04-12. [Consulta: 19 agost 2014].

Enllaços externs

modifica