La peresa (o perea),[1] mandra, vessa,[2] galvana (castellanisme)[3] o mandronia[4] és la falta de desig, esma o coratge per a fer quelcom.

Els camperols mandrosos dormen en lloc de treballar; representació de la peresa en la Paràbola del blat i el jull (Abraham Bloemaert, 1624).

És un dels set pecats capitals segons la religió catòlica i és considerat una actitud o comportament negatiu en algunes cultures, que l'entenen com un malbaratament del propi temps i indirectament fa que als altres hagin de treballar més del que els pertocaria. La peresa com a pecat és l'accídia clàssica, i té a veure amb l'esperit, és un estat paralitzador que impedeix la persona obrar correctament, prendre el rumb de la pròpia vida. Per això va ser fortament condemnada per Dante i la majoria dels teòlegs.

No s'ha de confondre amb el descans, l'oci o la meditació, ni amb la mandra puntual o poques ganes de fer voluntàriament d'un deure poc agradable o amb la tendència a no moure's més que l'imprescindible.

ReferènciesModifica

  1. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Peresa». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
  2. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Vessa». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
  3. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Galvana». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
  4. Sanna i Useri, Josep. Diccionari català de l'Alguer (en català). L'Alguer/Barcelona: Fundació del II Congrés de la Llengua Catalana i Editorial Regina, 1988, p. 706. ISBN 84-7129-391-9. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Peresa