Josep Oriol
Sant Josep Oriol (Barcelona, 23 de novembre de 1650—23 de març de 1702) va ésser un prevere barceloní. És venerat com a sant per l'Església Catòlica i té una particular devoció a Barcelona. Era un barceloní de soca-rel que, tot i que era una persona molt espiritual, vivia plenament la realitat del seu temps. Es diu que tenia poders profètics i miraculosos. Se li atribuïren curacions de cecs, sords, coixos i paralítics i la resurrecció de morts. És anomenat "Taumaturg de Barcelona". En una època en què la sanitat pública era inexistent i només els rics podien accedir als professionals de la salut, ell es donava als malalts i els atenia amb els mitjans que eren al seu abast: els rentava les ferides, els posava ungüents, els donava remeis casolans, els atenia i pregava amb ells. El juny de 1687 comença a exercir com a beneficiat de l'església del Pi i, des del primer moment, cada final de mes quan cobrava el que li corresponia del benefici, els pobres ja l'esperaven a la porta i ell els ho repartia gairebé tot. Aquesta benèfica tasca i la seva austeritat, el portaria a ésser conegut com el doctor Pa i Aigua.
 Talla de Ramon Amadeu (Església del Pi) | |
| Nom original | (es) José Oriol (ca) Josep Oriol  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | Josep Oriol i Bogunyà 23 novembre 1650 Barcelona |
| Mort | 23 març 1702 (51 anys) Barcelona |
| Sepultura | Santa Maria del Pi, Barcelona |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Formació | Universitat de l'Estudi General |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot catòlic |
| Orde religiós | Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri |
| prevere | |
| Celebració | Església Catòlica Romana |
| Beatificació | 5 de setembre de 1806 , Roma nomenat per Pius VII |
| Canonització | 20 de maig de 1909 , Roma nomenat per Pius X |
| Pelegrinatge | Santa Maria del Pi i Basílica de Sant Josep Oriol, Barcelona |
| Festivitat | 23 de març |
| Iconografia | com a prevere, habitualment amb habit coral (sobrepellís i musseta). Porta un crucifix a les mans, mirant-lo |
| Patró de | Sacerdots Barcelonins i del Barri del Pi (Barcelona) |
Biografia modifica
Nasqué al carrer d'en Cuc (avui, Mare de Déu del Pilar) el 23 de novembre de 1650 i fou batejat a Sant Pere de les Puel·les el mateix dia. Era el fill petit de vuit germans de Joan Oriol i Vaquer i Gertrudis Bogunyà i Martí.[1] De petit va viure al barri de la Ribera. Escolà de Santa Maria del Mar, fa els estudis a la Universitat de Barcelona, obtenint el títol de Doctor en Teologia l'1 d'agost de 1674. Ordenat prevere el 30 de maig de 1676, va cantar la seva primera missa a l'església de Canet, el 29 de juny de 1676.[2] Exerceix el seu ministeri a l'Oratori de Sant Felip Neri i, sobretot, a la Parròquia de Santa Maria del Pi de la qual és beneficiat des de 1686. La família de la seva mare va tenir una bona relació amb la família Milans de Canet de Mar. Josep Oriol va rebre un benefici al seu favor a l'inici de la seva carrera eclesiàstica de Marc Antoni Milans i Macià qui, anys més tard, confiaria l'educació del seu fill Tomàs Milans i Godayol al futur sant.[3] Desitjant el martiri, anà a Roma l'abril de 1698 per a oferir-se per anar com a missioner a terres llunyanes, però caigué malalt a Marsella i va tornar a Barcelona. Resideix al carrer de la Flor (tocant a Canuda) i mor el 23 de març de 1702 al carrer de la Dagueria. Va ser enterrat a l'església del Pi.
Veneració modifica
Va ser beatificat per Pius VII el 5 de setembre de 1806 i canonitzat per Pius X el 20 de maig de 1909. La seva festivitat és el 23 de març, en l'aniversari de la seva mort. La Basílica de Sant Josep Oriol, construïda a Barcelona entre 1915 i 1926, està dedicada a Sant Josep Oriol.
Iconografia modifica
Obresː
- Escultura de fusta policromada, de cap a 1800. Església de Sant Felip Neri, Barcelona
- Sant Josep Oriol guarint Pere Cristòbal, "El trempat", Pintura de Joseph Flaugier al Museu d'Història de Barcelona (1810)
- Bust de Sant Josep Oriol de terra cuita, atribuIt a Ramon Amadeu (MUHBA)
- Escultura d'Agapit Vallmitjana a la façana de la catedral de Barcelona (1887-1890)
-
Estàtua a la plaça del seu nom, a Barcelona -
Talla de Sant Josep Oriol a la Catedral de Barcelona -
Basílica de Santa Maria del Pi, lloc d'enterrament de Sant Josep Oriol. -
Tomba a l'Església del Pi. -
Basílica de Santa Maria del Mar
Referències modifica
- ↑ Vergés, Tomàs. Sant Josep Oriol, un sant per al nostre temps. L'Abadia de Montserrat, 2002, p.29. ISBN 9788484154150 [Consulta: 10 juliol 2011].
- ↑ Rovira Fors, Josep «El thesaurus de l'Arxiu Musical de Canet». El Sot de l'Aubó, N.30, 2009 [Consulta: 10 juliol 2011].
- ↑ Soler, Jordi «Els Milans de Canet, un llinatge de la burgesia canetenca de metges, comerciants i músics». El Sot de l'Aubó, N.30, 2009 [Consulta: 10 juliol 2011].
Bibliografia modifica
- Torres i Amat, Fèlix. Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña (en castellà). Barcelona: Imprenta de J. Verdaguer, 1836, p. 455-458 [Consulta: 11 octubre 2013].
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josep Oriol |
- Goigs a Sant Josep Oriol
- Joseph Oriol a la Catholic Encyclopedia (anglès)
- Joseph Oriol (anglès)