Dins el darrer blau
Dins el darrer blau és una novel·la de Carme Riera publicada l'any 1994 que representa l'entrada de l'autora dins del gènere històric.
| Tipus | obra literària  |
|---|---|
| Fitxa | |
| Autor | Carme Riera i Guilera |
| Llengua | català |
| Publicació | 1994 |
| Editorial | Ediciones Destino |
| Dades i xifres | |
| Gènere | novel·la |
| Lloc de la narració | Mallorca |
| Premis | |
| Premis | Premi Josep Pla de narrativa (1994) Premi Nacional de narrativa de les Lletres Espanyoles (1995) Premi Joan Crexells de narrativa (2000) Premi Lletra d'Or (2000) |
La novel·la, que enllaça amb Cap al cel obert (2000), tracta el procés de la història dels jueus conversos de Mallorca i és considerada una de les obres més representatives de la literatura catalana recent.
La novel·la modifica
Argument modifica
L'any 1687, a Mallorca, la comunitat jueva de Ciutat ha abraçat la fe cristiana per lliurar-se de la Inquisició però molts conserven les seves creences i les practiquen en la intimitat. Un desafortunat accident que involucra un mariner portuguès, delata un dels membres d'aquesta comunitat, conegut com a Cap de Trons. El seu cosí Costura, a qui deu diners, és un veritable convers i no dubta a informar el seu confessor, el pare Ferrando, pensant que en sortirà beneficiat, almenys a ulls de Déu. Però el capellà jesuïta apunta alt a la cúria i mira d'utilitzar Costura per acusar els jueus mallorquins davant del Tribunal del Sant Ofici. Veient-se assetjats, i de la mà de Gabriel Valls, considerat el rabí de la comunitat, diverses famílies jueves intenten fugir de l'illa per emigrar a Liorna, lloc on es respecta la fe de tothom, però aquest intent d'escapada serà fallit, i les conseqüències seran funestes.[1]
Es tracta d'una història basada en fets reals, com ens explica la mateixa autora amb una nota al final del llibre. Molts dels personatges van existir de veritat, encara que a la novel·la se'ls canvia el nom, cognom o malnom. Tot i així, és una obra de ficció que recrea de manera molt fidedigna la Ciutat de Mallorca de l'època i la seva problemàtica.
Context històric modifica
El tema de la novel·la són els processos inquisitorials que l'any 1691 se seguiren a Mallorca contra un grup de jueus que volien fugir de l'illa i no ho pogueren fer per culpa del mal temps. A Dins del darrer blau, doncs, es narra la frustració d'un èxode cap a la llibertat i un pla de fugida aturat per la dissort d'una ventada.
El context històric de l'obra s'emmarca en el regne d'Espanya del final del segle xvii, sota el desgovern de Carles II, el darrer rei de la casa d'Àustria, i en una difícil conjuntura de crisi social i econòmica endèmiques barrejada amb l'actitud intolerant de l'Església de la Contrareforma, quan el zel dels inquisidors del Sant Ofici es dirigia, amb la seva intransigència habitual, contra els jueus conversos. En aquest context històric, Carme Riera desplega una novel·la coral i àmplia de registres, minuciosa i documentada. Per guanyar intensitat narrativa, la novel·la avança al 1688 els autos de fe que tingueren lloc el 1691 i els concentra en una sola execució col·lectiva. Alhora, per poder recrear lliurement, per bé que amb rigor, la societat mallorquina del final del s. XVII, l'autora combina personatges de ficció amb altres que semblen sortir directament dels testimonis de la història. És el cas del jesuïta Vicent Amengual, inspirat en el jesuïta gironí Francesc Guerau (1640-1701), autor d'una relació dels autos de fe del 1691 titulada La Fe Triunfante en cuatro autos celebrados en Mallorca por el Santo Oficio de la Inquisición.[2]
Consideracions modifica
Sense negar, d'altra banda, que Dins el darrer blau és una novel·la històrica, cal afegir que també es configura com una sòlida obra de ficció, una novel·la habitada per personatges que viuen, estimen i moren, que s'exalten i pateixen, que s'enamoren i dubten, que renuncien o creuen. L'estratègia de la novel·la és coral i de protagonista col·lectiu i davant dels ulls del lector desfilen algunes dotzenes de personatges de la mena i estirp més diversa: els uns habitats per la follia, els altres que són herois sense grandesa, assassins encoberts, corsaris xerraires, clergues obstinats i virreis viciosos. Entre els més importants, cal subratllar l'enigmàtica Blanca Maria Pires, vídua del mercader Sampol; també l'encert de Beatriu Mas, la Coixa, meuca del bordell i personatge secundari però que es va carregant de força a mesura que avança la novel·la. De tota manera, el personatge eix del tramat narratiu és el rabí Gabriel Valls (Rafel Valls, en els fets documentats per la història), el qual, des d'una perspectiva contemporània, encarna la lucidesa i la modernitat del discurs de la tolerància.[2]
Dins el darrer blau i Cap a cel obert modifica
Dins el darrer blau i Cap al cel obert, totes dues amb una bona rebuda de la crítica del seu moment, són dues novel·les històriques que construeixen la doble identitat de jueus i mallorquins dels protagonistes, a partir de dues històries enllaçades: la primera, ambientada a la Mallorca de final del segle xvii, narra la persecució d'un grup de jueus condemnats a la crema pública a la foguera per la Inquisició; la segona té com a protagonistes els descendents dels jueus del segle xvii establerts a l'illa de Cuba en ple conflicte colonial.
En la primera novel·la Carme Riera defensa la tolerància i el diàleg i es posiciona en contra del dogmatisme. A Cap al cel obert, en canvi, l'escriptora apuntarà l'atzar com un dels assumptes principals, un atzar que pot fer que en una generació uns siguin víctimes i, en la següent, botxins.
En paraules de la mateixa autora, a la nota final del llibre:
| « | Dins el darrer blau no té (…) cap intenció polèmica. No pretén burxar velles ferides ni tampoc obrir-ne de noves, fent referència a la intolerància de bona part de la societat mallorquina contra un altre grup de mallorquins de procedència jueva, ja que, per ventura, pitjor que els fets de 1691 foren les seves tràgiques conseqüències que marginaren i humiliaren durant segles els descendents dels màrtirs cremats en els Autos de Fe. A tots ells, crec que els mallorquins de bona fe no podem fer altra cosa que demanar perdó. Aquesta és, també, una altra de les intencions de la novel·la. | » |
| — Carme Riera, Dins el darrer blau | ||
A fi de dotar els personatges de versemblança, Carme Riera va fer una feina de recerca considerable per tal de recrear la llengua i registres de l'època i va buscar l'equilibri per fer que la lectura mai fos difícil de comprendre. En totes dues obres els personatges parlen una llengua farcida de vocabulari dels mallorquins dels segles xviii i xix però amb un evident esforç per part de l'autora de fer-la comprensible per al lector actual.[3]
Edicions i traduccions modifica
Es tracta d'una de les obres més reeditades de Carme Riera i ha estat traduïda a l'alemany, l'anglès, el castellà, el francès, l'hebreu, l'italià, el portuguès, el romanès i el turc.[4]
- 1994. Destino (Barcelona).
- 1996. Cercle de Lectors (Barcelona).
- 1996. En el último azul. Alfaguara (Madrid). Traducció de l'autora.
- 1997. En el último azul. Círculo de Lectores (Barcelona).
- 1997. Dove finische il blu. Fazi (Roma). Traductor: Francesco Ardolino.
- 1999. Proa (Barcelona).
- 2000. Nuevas Ediciones de Bolsillo (Barcelona).
- 2000. Ins fernste Blau. Bergisch Gladbach (Lübbe). Traductors: Petra Zickmann i Manel Pérez Espejo.[5]
- 2002. Booket (Barcelona).
- 2003. Departe, în zarea albastră. Meronia (Bucarest). Traductora: Jana Balacciu Matei.
- 2007. In the Last Blue. Overlook Press (Nova York). Traductor: Jonathan Dunne.
- 2007. En el último azul. Punto de Lectura (Madrid).
- 2007. Betokhakhí hakakhol haakharon. Bambook Publishers (Jerusalem). Traductor: Itai Ron Hadar.
- 2008. La Butxaca (Barcelona).
- 2008. No último azul. Teorema (Lisboa). Traductora: Miranda das Neves.
- 2012. Vers l'azur infini. Éditions Autrement (París). Traductores: Anne Charlon i Jennifer Houdiard.
- 2012. Maviligin Sonunda. Alef (Istambul). Traductora Suna Kiliç.
- 2019. Grup 62, Col·lecció El Balancí (Barcelona). Pròleg de Manuel Forcano.[6]
- 2019. En el último azul. Alfaguara (Madrid).[7]
Premis i guardons modifica
Dins el darrer blau ha estat l'obra més guardonada de Carme Riera. La novel·la va obtenir el Premi Josep Pla l'any 1994 i el mateix any l'escriptoria va ser nomenada Escriptora del Mes de la Institució de les Lletres Catalanes. A partir d'aquí, els guardons es van anar succeint: el 1995 la novel·la guanyava el premi Nacional de Narrativa concedit pel Ministeri de Cultura espanyol (atorgat per primer cop a una novel·la en català), el Joan Crexells i el Lletra d'Or, i al 2000 l'escriptoria aconseguia el premi Elio Vittorini que concedeix el Departament de Turisme de Siracusa al millor estranger traduït a l'italià, per l'adaptació de Dins el darrer blau.[4]
Referències modifica
- ↑ Xexu. «Llibres, i punt!: Dins el darrer blau», dimecres, 16 febrer 2011. [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ 2,0 2,1 «Dins el darrer blau | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ Obiols, Isabel «Carme Riera retoma la historia de los judíos conversos de Mallorca en Cap al cel obert». El País, 24-03-2000.
- ↑ 4,0 4,1 «Pòrtic Carme Riera | Associació d'Escriptors en Llengua Catalana». [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ Riera, Carme.. Ins fernste Blau : [der historische Mallorca-Roman]. Vollst. Taschenbuchausg., 1. Aufl. Bergisch Gladbach: BLT, 2002. ISBN 3-404-92102-X.
- ↑ Dins el darrer blau (25 anys) - Carme Riera | Grup62.
- ↑ Riera, Carme.. En el último azul. Madrid: Alfaguara/Santillana, 2006. ISBN 84-204-7028-7.
Bibliografia modifica
- BARTRINA, Francesca: «Cap al cel obert (2000) de Carme Riera: hermenèutica i narratologia feministes». Lectora: revista de dones i textualitat. Núm. 19, 2013, p. 25-34.
- BENNASAR, Sebastià: «Dins el darrer blau cerca una nova generació de lectors». Vilaweb, 23/10/2019.
- COTONER i CERDÓ, Lluïsa: «Dins el darrer blau». Visat, núm. 8, octubre de 2009.
- JULIÀ, Lluïsa: Carme Riera. Barcelona: Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, 2009.
- MILIAN, Àlex: «Les sis claus de Dins el darrer blau, 25 anys després»[1]. El Temps, núm. 1853, 16 de desembre de 2019.