Carme Riera i Guilera

Carme Riera i Guilera
	; (2013, París)
Biografia
Naixement	(ca) Carme Riera Guilera ; 12 gener 1948 (76 anys); Palma (Mallorca)
Presidenta CEDRO
	2023 –
Dades personals
Formació	Universitat Autònoma de Barcelona ; Universitat de Barcelona
Activitat
Camp de treball	Assaig i novel·la
Ocupació	guionista, professora d'universitat, escriptora, assagista
Ocupador	Universitat Autònoma de Barcelona ; Universitat de Barcelona
Membre de	Reial Acadèmia Espanyola (2012–); Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Obra
Obres destacables	Obres destacables Te deix, amor, la mar com a penyora; (1994) Dins el darrer blau; (2000) Cap al cel obert ;
Premis
	(2019) Premi Atlàntida; (2018) Medalla d'Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears; (2015) Premi Nacional de les Lletres Espanyoles; (2014) Premi Trajectòria; (2005) Premi de Narrativa Maria Àngels Anglada; (2005) Premi Jaume Fuster; (2004) Premio Rosalía de Castro en lingua catalá (gl) ; (2002) Premi Ramon Llull; (2001) Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig; (2001) Premi Nacional de Literatura; (2000) Premi Joan Crexells de narrativa, per l'obra Dins el darrer blau; (2000) Creu de Sant Jordi; (2000) Premi Lletra d'Or, per l'obra Dins el darrer blau; (1995) Premi Nacional de narrativa de les Lletres Espanyoles, per l'obra Dins el darrer blau; (1994) Premi Josep Pla de narrativa, per l'obra Dins el darrer blau; (1989) premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull ;
Lloc web	escriptors.cat…

Carme Riera i Guilera (Palma, 12 de gener de 1948) és catedràtica de literatura espanyola i escriptora en llengua catalana. Es donà a conèixer l'any 1975 amb la publicació del llibre Te deix, amor, la mar com a penyora, considerat un best-seller de la literatura catalana.^[1] Va ser escollida membre de la Real Academia Española a l'abril de 2012.^[2]

A banda de la producció narrativa, l'activitat literària de Carme Riera, en paral·lel a l'activitat docent i investigadora a la UAB, comprèn obres en gèneres tan diversos com l'assaig, la crítica literària i els llibres de memòries. Riera va escriure remarcables estudis sobre els poetes de l'escola de Barcelona Carlos Barral, Jaime Gil de Biedma i José Agustín Goytisolo, guions de ràdio i televisió, literatura infantil i juvenil i dietarisme.^[3]

També destaca com a traductora al castellà de les seves pròpies obres."^[3]M'hauria agradat ser periodista" diu l'autora en una entrevista a La Vanguardia, diari en què s'incorpora com a articulista amb una periodicitat quinzenal a partir del 2 de febrer de 2014.^[4]

Biografia

Infància i inicis

Va néixer el 1948 a la ciutat de Palma, capital de les Illes Balears. Té vincles familiars amb l'enginyer mallorquí Eusebi Estada i el general Valerià Weyler.^[5] Des dels vuit anys, va començar a escriure narracions que eren variants de les històries que li contava l'àvia Caterina quan Carme era petita.^[3]

Va passar la infància i adolescència a la seva ciutat natal, i es traslladà l'any 1965 a Barcelona, on es va llicenciar en filologia hispànica per la Universitat de Barcelona l'any 1973 i doctorar en Filosofia i Lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona l'any 1987.^[6] Exerceix com a catedràtica a la UAB. Les seves especialitats són la literatura del segle d'or espanyol i els tallers d'escriptura. Riera va participar en les mobilitzacions estudiantils en contra del franquisme, de la guerra del Vietnam i en l'incipient moviment feminista.^[3] Tot plegat va forjar la seva mirada sobre la realitat, una mirada que qüestionava les normes, sota l'influx del maig del 68 francès, i que albirava una finestra oberta a un món radicalment diferent.^[3]

Primera etapa

Carme Riera en els setanta.

El seu primer llibre de contes, Te deix, amor, la mar com a penyora, va tenir una gran repercussió, un gran èxit de públic. Riera aportava un estil nou i fresc i utilitzava la parla mallorquina col·loquial per a suggerir i crear una narrativa que posava sobre la taula temes que fins aleshores havien estat tabús, com l'amor entre les dones, i al mateix temps era força crítica amb la societat del moment.^[3] Amb el següent recull de contes, Jo pos per testimoni les gavines, un conjunt de narracions que segueixen els mateixos principis narratius de l'obra anterior, es tanca aquesta primera etapa de la producció literària de l'autora.^[3]

Segona etapa

L'estrena com a novel·lista amb la publicació l'any 1980 d'Una primavera per a Domenico Guarini obre la segona etapa de l'obra de Riera, que comprèn la producció literària de la dècada dels vuitanta. Aquesta primera novel·la no sols representa un canvi de gènere sinó també d'objectiu, el de formular un model de novel·la culta alternada amb elements col·loquials i el d'experimentar amb la simbiosi de registres i de gèneres (la narrativa policíaca i l'assaig, el llenguatge culte i el periodístic). Aquesta voluntat experimentadora i investigadora de l'autora, i una actitud de joc, amb una mirada sovint lúdica i irònica, són els eixos de les obres d'aquest període, com el recull de narracions Epitelis tendríssims i les novel·les Qüestió d'amor propi i Joc de miralls.^[3]

Tercera etapa

Amb les novel·les històriques Dins el darrer blau i Cap al cel obert, amb bona rebuda per la crítica, s'inicia la tercera etapa. Totes dues novel·les construeixen la doble identitat de jueus i mallorquins dels protagonistes, a partir de dues històries enllaçades: la primera, ambientada a la Mallorca de final del segle xvii, narra la persecució d'un grup de jueus condemnats a la crema pública a la foguera per la Inquisició; la segona té com a protagonistes els descendents dels jueus del segle xvii establerts a l'illa de Cuba en ple conflicte colonial. Amb aquestes dues ambicioses narracions, Riera va reconstruir amb tot detall i rigor els escenaris històrics d'aquell moment. L'escriptora va desplegar històries de ficció i va traçar amb molt de talent el caràcter i perfil dels diferents personatges. Ambdues obres tenen un gran valor literari i testimonien una excel·lent trajectòria literària, que es consolida definitivament en la segona meitat de la dècada dels noranta.^[3]

Influències

Entre les seves influències inclou clàssics com Safo, Petrarca, Goethe i Virginia Woolf, però també els autors de la literatura castellana de la formació acadèmica: Cervantes, Clarín, Laforet, Valle-Inclán, Gil de Biedma… Tot i això, l'autora ha situat les arrels de la seva narrativa en les rondalles mallorquines i en l'obra de dues escriptores cabdals en la construcció de la narrativa catalana contemporània: Caterina Albert i Mercè Rodoreda.^[3]

Obres

Carme Riera, signant llibres la diada de Sant Jordi de 2015

1975: Te deix, amor, la mar com a penyora
1977: Jo pos per testimoni les gavines
1980: Gairebé un conte o la vida de Ramon Llull
1980: Una primavera per a Domenico Guarini
1980: Els cementiris de Barcelona
1981: Epitelis tendríssims
1987: Qüestió d'amor propi
1988: La molt exemplar història del gos màgic i de la seva cua
1989: Joc de miralls
1991: Contra l'amor en companyia i altres relats
1994: Dins el darrer blau
1998: Temps d'una espera
2000: Cap al cel obert
2003: Llengües mortes
2003: El gos màgic
2003: El meravellós viatge de Maria al país de les tulipes
2003: Antologia de poesia catalana femenina
2003: La meitat de l'ànima
2006: L'estiu de l'anglès
2009: Amb ulls americans, col·lecció A tot vent de l'Editorial Proa.^[7]^[8]
2011: Natura quasi morta
2013: Temps d'innocència
2015: La veu de la sirena
2016: Les darreres paraules
2018: Venjaré la teva mort.

Premis i reconeixements

1980: Premi Prudenci Bertrana de novel·la per Una primavera per a Domenico Guarini
1989: Premi Ramon Llull de novel·la per Joc de miralls
1994: Josep Pla per Dins el darrer blau
1994: Lletra d'Or per Dins el darrer blau
1994: Joan Crexells per Dins el darrer blau
1994: Nacional de narrativa de les Lletres Espanyoles per Dins el darrer blau
2000: Creu de Sant Jordi
2001: Premi Nacional de Literatura, concedit per la Generalitat de Catalunya
2001: Premi de la Crítica Serra d'Or per Cap al cel obert
2002: Premi Ramon Llull
2003: Premi Sant Jordi de novel·la per La meitat de l'ànima
2004: Premi Rosalía de Castro, Centro PEN Galicia^[9]
2005: Associació d'Escriptors en Llengua Catalana reconegué el conjunt de la seva obra
2005: Medalla d'Or del Consell de Mallorca^[3]
2005: Premi de Narrativa Maria Àngels Anglada per La meitat de l'ànima^[10]
2014: Premi Trajectòria
2015: 'Premio Nacional de las Letras Españolas del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte del govern espanyol^[11]
2017: Doctora Honoris causa per la Universitat de les Illes Balears^[12]
2018: Medalla d'Or de les Illes Balears atorgada pel Govern Balear amb motiu de la Diada de les Illes

Referències

↑ «Carme Riera i Guilera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «Elegida la escritora Carme Riera para ocupar la silla n de la Real Academia Española» (en castellà). Cf. rae.es. Arxivat de l'original el 2012-05-04. [Consulta: 20 abril 2012].
↑ ^3,00 ^3,01 ^3,02 ^3,03 ^3,04 ^3,05 ^3,06 ^3,07 ^3,08 ^3,09 ^3,10 «Carme Riera». Culturacat. Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 2016-05-30. [Consulta: 10 octubre 2012].
↑ Massot, Josep «Carme Riera escriu per a "La Vanguardia"». , 02-02-2014.
↑ ^{[enllaç sense format]} http://www.elpais.com/articulo/semana/mallorquina/creo/estilo/elpepuculbab/20041127elpbabese_14/Tes Arxivat 2019-10-18 a Wayback Machine.
↑ «Carme Riera Guilera». Arxivat de l'original el 2024-01-31. [Consulta: 31 gener 2024].
↑ «Amb ulls Americans». Qui és qui. Índex de llibres. Institució de les Lletres Catalanes. Arxivat de l'original el 3 de febrer 2014. [Consulta: 30 gener 2014].
↑ Branchadell, Albert. «¿Qué pensaría un norteamericano de nosotros?. Ressenya del llibre». La Vanguardia. Culturas. p.14-15, núm. 378 (2009, 16 setembre). Arxivat de l'original el 3 de febrer 2014. [Consulta: 30 gener 2014].
↑ «O PEN clube entregou os premios Rosalía de Castro ás literaturas ibéricas» (en gallec), 30-09-2004. Arxivat de l'original el 2021-02-13. [Consulta: 9 gener 2021].
↑ Girona, Diari de. «Quim Monzó guanya el Premi de Narrativa Maria Àngels Anglada de Figueres amb ´Mil cretins´ - Cultura - Diari de Girona». Arxivat de l'original el 2018-05-20. [Consulta: 19 maig 2018].
↑ «Carme Riera, Premio Nacional de las Letras Españolas 2015» (en castellà), 03-11-2015. Arxivat de l'original el 2015-11-06. [Consulta: 3 novembre 2015].
↑ «La UIB nomena Carme Riera Doctora Honoris Causa». AraBalears.cat. Arxivat de l'original el 2017-02-21 [Consulta: 20 febrer 2017].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carme Riera i Guilera

Premis i fites
Precedit per: Valentín García Yebra	Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola Cadira n 2013-	Succeït per: '
Precedit per: Miquel Tarradell i Mateu	Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Medalla X 2002-	Succeït per: '
Precedit per: Lluís Fernández i González L'anarquista nu	Premi Prudenci Bertrana de novel·la 1980	Succeït per: Lluís Racionero i Grau Cercamon
Precedit per: Carmen Martín Gaite Usos amorosos de la postguerra española	Premi Anagrama d'Assaig 1988	Succeït per: Víctor Gómez Pin Filosofía. El saber del esclavo
Precedit per: Gustavo Martín Garzo El lenguaje de las fuentes	Premi Nacional de Narrativa 1995	Succeït per: Manuel Rivas Barros ¿Qué me queres amor?
Precedit per: Emilio Lledó Íñigo	Premi Nacional de les Lletres Espanyoles 2015	Succeït per: Juan Eduardo Zúñiga Amaro

[1] «Carme Riera i Guilera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[2] «Elegida la escritora Carme Riera para ocupar la silla n de la Real Academia Española» (en castellà). Cf. rae.es. Arxivat de l'original el 2012-05-04. [Consulta: 20 abril 2012].

[gencat-3] 3,00 ^3,01 ^3,02 ^3,03 ^3,04 ^3,05 ^3,06 ^3,07 ^3,08 ^3,09 ^3,10 «Carme Riera». Culturacat. Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 2016-05-30. [Consulta: 10 octubre 2012].

[4] Massot, Josep «Carme Riera escriu per a "La Vanguardia"». , 02-02-2014.

[5] {[enllaç sense format]} http://www.elpais.com/articulo/semana/mallorquina/creo/estilo/elpepuculbab/20041127elpbabese_14/Tes Arxivat 2019-10-18 a Wayback Machine.

[6] «Carme Riera Guilera». Arxivat de l'original el 2024-01-31. [Consulta: 31 gener 2024].

[7] «Amb ulls Americans». Qui és qui. Índex de llibres. Institució de les Lletres Catalanes. Arxivat de l'original el 3 de febrer 2014. [Consulta: 30 gener 2014].

[8] Branchadell, Albert. «¿Qué pensaría un norteamericano de nosotros?. Ressenya del llibre». La Vanguardia. Culturas. p.14-15, núm. 378 (2009, 16 setembre). Arxivat de l'original el 3 de febrer 2014. [Consulta: 30 gener 2014].

[9] «O PEN clube entregou os premios Rosalía de Castro ás literaturas ibéricas» (en gallec), 30-09-2004. Arxivat de l'original el 2021-02-13. [Consulta: 9 gener 2021].

[10] Girona, Diari de. «Quim Monzó guanya el Premi de Narrativa Maria Àngels Anglada de Figueres amb ´Mil cretins´ - Cultura - Diari de Girona». Arxivat de l'original el 2018-05-20. [Consulta: 19 maig 2018].

[11] «Carme Riera, Premio Nacional de las Letras Españolas 2015» (en castellà), 03-11-2015. Arxivat de l'original el 2015-11-06. [Consulta: 3 novembre 2015].

[12] «La UIB nomena Carme Riera Doctora Honoris Causa». AraBalears.cat. Arxivat de l'original el 2017-02-21 [Consulta: 20 febrer 2017].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

Biografia
(2013, París)
Naixement	(ca) Carme Riera Guilera 12 gener 1948 (76 anys) Palma (Mallorca)

Presidenta CEDRO
2023 –

Dades personals
Formació	Universitat Autònoma de Barcelona Universitat de Barcelona
Activitat
Camp de treball	Assaig i novel·la
Ocupació	guionista, professora d'universitat, escriptora, assagista
Ocupador	Universitat Autònoma de Barcelona Universitat de Barcelona
Membre de	Reial Acadèmia Espanyola (2012–) Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Obra
Obres destacables Te deix, amor, la mar com a penyora (1994) Dins el darrer blau (2000) Cap al cel obert
Premis
(2019) Premi Atlàntida (2018) Medalla d'Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (2015) Premi Nacional de les Lletres Espanyoles (2014) Premi Trajectòria (2005) Premi de Narrativa Maria Àngels Anglada (2005) Premi Jaume Fuster (2004) Premio Rosalía de Castro en lingua catalá ^(gl) (2002) Premi Ramon Llull (2001) Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig (2001) Premi Nacional de Literatura (2000) Premi Joan Crexells de narrativa, per l'obra Dins el darrer blau (2000) Creu de Sant Jordi (2000) Premi Lletra d'Or, per l'obra Dins el darrer blau (1995) Premi Nacional de narrativa de les Lletres Espanyoles, per l'obra Dins el darrer blau (1994) Premi Josep Pla de narrativa, per l'obra Dins el darrer blau (1989) premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull

Lloc web	escriptors.cat…