Manuel Rivas Barros
Manuel Rivas Barros (Montealto, la Corunya, 26 d'octubre de 1957) és un escriptor i periodista gallec. Estudià a l'IES de Monelos i des de fa molts anys viu a Vimianzo. Escriu llibres en gallec i articles periodístics en castellà. Ha escrit ¿Que me queres amor? (1996), on inclou el relat «A lingua das bolboretas», en què es basà la pel·lícula La lengua de las mariposas.
![]() ![]() | |
Nom original | (es) Manuel Rivas ![]() |
---|---|
Biografia | |
Naixement | (es) Manuel Rivas Barrós ![]() 26 octubre 1957 ![]() la Corunya (Espanya) ![]() |
Dades personals | |
Formació | Universitat Complutense de Madrid IES Monelos (es) ![]() ![]() |
Activitat | |
Ocupació | periodista, escriptor, guionista, director de cinema ![]() |
Ocupador | El País (1983–2020) ![]() |
Membre de | |
Gènere | Narració i assaig ![]() |
Participà en | |
13 novembre 2019 | Petició pública a favor d'una negociació política sobre Catalunya ![]() |
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Fills | Martiño Rivas López ![]() |
Premis | |
Lloc web | manuelrivas.com ![]() |
![]() ![]() ![]() ![]() |
Periodista des dels quinze anys, ha col·laborat en diversos mitjans de premsa, ràdio i televisió. En l'actualitat escriu al diari El País. El 1984, amb Remi Parmentier, Artemio Precioso, Benigno Varillas i Jordi Bigues va fundar de Greenpeace Espanya,[1] i va ocupar càrrecs directius en l'organització durant diversos anys. Compromès amb el seu país i la seva realitat durant la catàstrofe del Prestige va participar en la creació de la plataforma ciutadana Nunca Máis. És casat amb María Isabel López Mariño i té dos fills, un home i una dona. El fill, Martiño Rivas, és actor.[2]
Obra selectaModifica
PoesiaModifica
- Libro do Entroido (1980)
- Anisia e outras sombras (1981)
- Balada nas praias do Oeste (1985)
- Mohicania (1987)
- Ningún cisne (1989)
- Costa da Morte blues (1995)
- O pobo da noite (1997)
- Do descoñecido ao descoñecido (2003)
- Cuentos de un invierno (2005)
- Os libros arden mal (2006)
- Todo é silencio (2010). Edicións Xerais.
- O máis estraño. Contos reunidos(2011)
- As voces baixas(2012).
NarrativaModifica
- Un millón de vacas (1990)
- Os comedores de patacas (1992)
- En salvaxe compaña (1994)
- ¿Que me queres, amor? (1996); edició catalana: Què vols de mi, amor?, Proa, 1997
- Bala perdida (1997); edició catalana: Bala perduda, Alfaguara / Grup Promotor, 2005
- O lapis do carpinteiro (1998); edició catalana: El llapis del fuster, Proa, 1999; duta al cinema el 2003
- Ela, maldita alma (1999); edició catalana: Ella, maleïda ànima, Proa, 2000
- A man dos paíños (2001)
- As chamadas perdidas (2002)
- Os libros arden mal (2006); edició catalana: Els llibres fan de mal cremar, Edicions 62, 2006
TeatreModifica
- O heroe (2006)
AssaigModifica
- Galicia, el bonsai atlántico (1989)
- Toxos e flores (1992)
- El periodismo es un cuento (1997)
- Compostela, vanguardia y sosiego (2000); edició catalana: Santiago de Compostel·la: Patrimoni de la Humanitat, Grup Agbar / Unoediciones, 2002
- Galicia, Galicia (2001)
- Muller no baño (2003)
ReferènciesModifica
- ↑ «Premios Artemio Precioso» (en castellà). Greenpeace Espanya, 02-05-2010. [Consulta: 4 juliol 2019].
- ↑ «Manuel Rivas Barros». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 23 març 2016].
PremisModifica
Entre els molts premis literaris i periodístics que ha rebut en destaquen els següents:
- Premi de la Crítica espanyola de narrativa gallega en tres edicions:
- 1989 per Un millón de vacas.
- 1998 per O lapis do carpinteiro.
- 2006 per Os libros arden mal.
- Premis Nacional de Narrativa i Torrente Ballester per ¿Que me queres, amor? (1996).
- Premi Xarmenta 2007 a la promoció de la llengua gallega al Bierzo.
Enllaços externsModifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Manuel Rivas Barros |
- Blog de l'autor Arxivat 2011-10-11 a Wayback Machine.
Premis i fites | ||
---|---|---|
Precedit per: Carme Riera Guilera Dins el darrer blau |
Premi Nacional de Narrativa 1996 |
Succeït per: Álvaro Pombo Donde las mujeres |
Precedit per: Amancio Prada Real Academia Galega |
Premi Xarmenta 2007 Compartit amb Xunta de Galícia/Junta de Castella i Lleó |
Succeït per: Susana Seivane Hoyo Escola de Gaitas de Vilafranca do Bierzo |