La lengua de las mariposas

pel·lícula de 1999 dirigida per José Luis Cuerda i José Luis Hidalgo

La lengua de las mariposas és una pel·lícula espanyola de 1999 dirigida per José Luis Cuerda basada principalment en el relat homònim de Manuel Rivas, del volum ¿Que me queres, amor? (en gallec).[1]

Infotaula de pel·lículaLa lengua de las mariposas
Fitxa
DireccióJosé Luis Cuerda Martínez Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Director artísticJosep Rosell i Palau Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióEmiliano Otegui Piedra Modifica el valor a Wikidata
GuióJosé Luis Cuerda Martínez, Manuel Rivas Barros i Rafael Azcona Modifica el valor a Wikidata
MúsicaAlejandro Amenábar Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de soDaniel Goldstein, Ricardo Steinberg i Patrick Ghislain Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeNacho Ruiz Capillas Modifica el valor a Wikidata
VestuariSonia Grande Modifica el valor a Wikidata
ProductoraSogecine i Las Producciones del Escorpión (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorNetflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena1999 Modifica el valor a Wikidata
Durada97 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
TemaGuerra Civil espanyola, escola, educació, pedagogia, infantesa i relació professor-alumne Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióEspanya Modifica el valor a Wikidata
Època d'ambientacióDècada del 1930 i Guerra Civil espanyola Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions

IMDB: tt0188030 Filmaffinity: 545489 Allocine: 28109 Rottentomatoes: m/la-lengua-de-las-mariposas-butterfly-butterfly-tongues Allmovie: v181815 TCM: 451340 Metacritic: movie/butterfly-tongues TV.com: movies/la-lengua-de-las-mariposas Modifica el valor a Wikidata

La pel·lícula es basa en tres relats del llibre ¿Que me queres, amor? (1996) de Manuel Rivas. Els tres relats son "A Lingua das Bolboretas", "Un saxo na néboa" i "Carmiña". El que serveix com a base de tota la pel·lícula és "A Lingua das Bolboretas" dins del qual s'insereixen els altres tres relats, el nexe d'unió dels quals serà Moncho, protagonista de "La lengua de las mariposas".[2]

Resum del relatModifica

El conte de La lengua de las mariposas de Manuel Rivas tracta sobre la relació d'un nen i el seu mestre durant els mesos previs a la revolta militar contra la Segona República que van donar principi a la guerra civil espanyola. S'obre amb la presentació del nen protagonista del conte, Moncho (Manuel Lozano), qui té por d'anar a escola, ja que l'havien espantat en dir-li que els mestres pegaven als estudiants. Moncho no vol anar a la classe perquè tem que el mestre li pegui, com era costum en l'educació repressiva de l'època. Però el seu mestre no és així. Don Gregorio utilitza el mètode d'observació com a ensenyament. Durant aquests successos, està ocorrent la guerra a Madrid, i en el conte, relaten sobre les bases polítiques del poble.

Don Gregorio li ensenya moltes coses a Moncho, principalment sobre la llibertat. Quan els nacionals revoltats al juliol de 1936 es fan amb el govern civil i militar provincial, s'emporten diversos republicans en un camió, entre els quals es troba en particular Don Gregorio. Els pares de Moncho, especialment la seva mare, exhortava al seu fill que cridés als republicans, mostrant la seva “postura” política. Van començar cridant "Rojos!, Assassins!, Anarquista!", però al final, Moncho marxa corrent darrere del camió, tirant pedres i cridant-li a Don Gregorio: “Tilonorrinco! Espiritrompa!”, dues coses que Moncho va aprendre amb el seu mestre.[3]

Marc polític de fons en el qual succeeixen els fets relatatsModifica

Els fets relatats en el conte “A Lingua das Bolboretas” reflecteixen una realitat viscuda a Galícia durant les setmanes posteriors a la revolta militar del 18 de juliol de 1936, en la qual els militars nacionalistes van aconseguir fer-se amb el govern civil i militar de les capitals de província gallegues. A partir d'aquest moment i durant moltes setmanes, grups de falangistes i guàrdies civils van recórrer tot el territori gallec capturant milers de persones que complissin una o diverses de les següents característiques: ser militants de partits o sindicats d'esquerra, ser defensors de la llengua gallega o polítics galleguistes, ser mestres/as i haver exercit la professió amb un enfocament didàctic modern i/o laic, d'acord amb les idees de la Institució Lliure d'Ensenyament i el Museu Pedagògic Nacional. La major part dels cossos d'aquestes persones assassinades, enterrats en cunetes i fosses comunes, està encara sense exhumar.[4]

L'esdevingut més tard, quan la revolta va degenerar en una guerra oberta entre l'exèrcit republicà i el nacional, es van succeir innombrables actes de barbàrie comesos pels dos bàndols, ocultant per a la història l'horror d'aquestes matances succeïdes a Galícia immediatament després de la revolta, però abans de la guerra generalitzada.

Un altre factor que ha servit per a ocultar o justificar aquests horrors comesos a Galícia va ser l'ús dels mateixos arguments que els vencedors de la guerra civil han esgrimit per a justificar altres barbàries similars: que es tractava de la reacció a una situació prèvia de desordre social en la qual grups incontrolats d'esquerrans assassinaven a religiosos i a persones de dretes.

Els fets que Manuel Rivas relata de forma personalitzada en la relació d'un mestre i el seu alumne, portats al cinema per José Luis Cuerda, són els següents: sense una situació prèvia de desordre social ni haver-hi encara una situació de guerra civil declarada (la guerra entre exèrcits no va començar immediatament després de la revolta), determinats grups de falangistes i guàrdies civils revoltats van cometre a Galícia milers d'assassinats de persones pel mer fet de tenir ideologia d'esquerres, galleguista, o per ser mestres renovadors i laics.

Argument de la pel·lículaModifica

Narra la quotidianitat en la Galícia rural de 1936. Moncho s'incorpora a l'escola "Rosalía de Castro" amb cert temor, però don Gregorio no és un mestre sever, sinó preocupat per que els seus alumnes adquireixin coneixements i valors. Simpatitzant de la Segona República Espanyola, l'alçament militar del 18 de juliol altera la vida al poble, que transcorrerà marcada per l'inici de la Guerra Civil.[5]

PremisModifica

Goya (XIV edició)[6]
Categoria Receptor Resultat
Millor pel·lícula José Luis Cuerda Nominat
Millor director José Luis Cuerda Nominat
Millor actor protagonista Fernando Fernán Gómez Nominat
Millor actor revelació Manuel Lozano Nominat
Millor guió adaptat Rafael Azcona, José Luis Cuerda i Manuel Rivas Guanyador
Millor música original Alejandro Amenábar Nominat
Millor fotografia Javier G. Salmones Nominat
Millor muntatge Nacho Ruiz Capillas Nominat
Millor direcció artística Josep Rosell Nominat
Millor direcció de producció Emiliano Otegui Piedra Nominat
Millor disseny de vestuari Sonia Grande Nominat
Millor maquillatge i perruqueria Ana López Puigcerver i Teresa Rabal Nominat
Millor so Daniel Goldstein, Ricardo Steinberg i Patrick Ghislain Nominat
Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics[7]
Categoria Persona Resultat
Millor guió adaptat Rafael Azcona Guanyador

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica