Emilio Lledó Íñigo

Emilio Lledó Íñigo (Sevilla, 5 de novembre de 1927) és un filòsof espanyol.[1]

Infotaula de personaEmilio Lledó Íñigo
Emilio Lledó.JPG
Emilio Lledó el 2008 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 novembre 1927 Modifica el valor a Wikidata (92 anys)
Sevilla (Andalusia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Formació professionalFilòsof
FormacióUniversitat de Madrid
Universitat de Heidelberg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Director de tesiSantiago Montero Díaz Modifica el valor a Wikidata
OcupacióFilòsof, escriptor, assagista i professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Madrid
Universitat de La Laguna
Universitat de Barcelona
Universitat de Heidelberg
Universitat Nacional d'Educació a Distància Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Estudiant doctoralArmando Segura Naya Modifica el valor a Wikidata
Premis

BiografiaModifica

Emilio Lledó va néixer a Sevilla el 1927, encara que amb sis anys es va traslladar al districte madrileny de Vicálvaro. Es va llicenciar en filosofia a la Universitat de Madrid el 1952. Li van concedir una beca de la fundació Alexander von Humboldt-Stiftung i va conèixer Hans-Georg Gadamer, Karl Löwith i Otto Regenbogen, qui va encaminar-lo cap a la filologia clàssica.[2]

« Dialogar amb els clàssics és sempre una meravella, i si és possible més encara en moments de soledat. Em reconforta molt enmig d'aquest caos que no arribo a comprendre. »

El 1955 es va incorporar a la Universitat de Madrid com ajudant de Santiago Montero Díaz. El 1964 va obtenir la càtedra de fonaments de filosofia i història dels sistemes filosòfics de la Universitat de La Laguna, traslladant-se, el 1967, a la Universitat de Barcelona fins al 1978, any que es va traslladar a la Universitat Nacional d'Educació a Distància de Madrid, on hi va ensenyar fins a la jubilació.

Va ser llavors quan començar a escriure més a fons el que durant tota la seva vida havia estat matèria de classes. Així, doncs, va conformar una obra que queda avui com a exemple del pensament multidisciplinari: e l'epicureisme a l'educació, del llenguatge al pont que uneix l'hel·lènic amb el present, de l'ètica a la felicitat, de l'amistat al mecanisme silent de l'escriptura.[3]

El 1988 va ser nomenat membre vitalici de l'Institut per a Estudis Avançats de Berlín, ciutat en què es va establir durant tres anys a partir de 1990, i en la que va rebre el premi Alexander Von Humboldt del govern d'Alemanya. Escollit membre de la Real Academia Española de la Lengua l'11 de novembre de 1993, en va prendre possessió el 27 de novembre de 1994, ocupant la butaca «ela minúscula» i el càrrec d'Acadèmic Bibliotecari, amb la comesa de fixar adequadament els termes de la filosofia al Diccionario de la lengua española.

PensamentModifica

El seu treball intel·lectual es mou entre la interpretació de textos claus de la història de la filosofia, i la meditació teòrica sobre aquesta labor d'interpretació. Està arrelat en el corrent hermenèutic i considera que el llenguatge és l'element essencial en el pensar i en l'instal·lar-se de l'home en la societat o en la naturalesa. La filosofia no és sinó la meditació sobre tal instal·lació, i la història de la filosofia s'entén com «memòria col·lectiva» del complex procés seguit per la humanitat.

« Entre tant excés d'informació, de paraules refregides, i pitjor encara, entre tanta desinformació, la ciutadania ha de poder plantejar-se les preguntes pròpies d'una ment lliure: qui ens diu la veritat, qui ens enganya, qui ens vol manipular. »

Obra publicadaModifica

  • El concepto 'poíesis' en la filosofía griega. Heráclito, Sofistas, Platón, 1961.
  • Filosofía y lenguaje, 1970.
  • La filosofía, hoy, Salvat, 1975.
  • Lenguaje e historia, Dykinson, 1978.
  • La memoria del logos, Taurus, 1984.
  • El Epicureísmo, Editorial Taurus, Madrid, 1984.
  • El silencio de la escritura, 1991.
  • El surco del tiempo: meditaciones sobre el mito platónico de la escritura y la memoria, Crítica, 1992
  • Memoria de la ética, 1994.
  • Días y libros. Pequeños artículos y otras notas, 1994.
  • Palabras entrevistas, Junta de Castilla y León, 1997.
  • Imágenes y palabras: ensayos de humanidades, Taurus, 1998.
  • Elogio de la infelicidad, 2005.[4]
  • Ser quien eres. Ensayos para una educación democrática, Prensas Universitarias de Zaragoza, 2009.
  • El marco de la belleza y el desierto de la arquitectura, Biblioteca Nueva, 2009.
  • El origen del diálogo y de la ética. Una introducción al pensamiento de Platón y Aristóteles, Editorial Gredos, 2011.
  • Los libros y la libertad, RBA, 2013.
  • Palabra y humanidad, KRK, 2015.
  • Pensar es conversar. Diálogo entre filósofos, amb Manuel Cruz, RBA, 2015.
  • Fidelidad a Grecia, 2015.
  • Dar razón. Conversaciones, KRK, 2017.
  • Sobre la educación, Taurus, 2018.[5]
  • Palabras en el tiempo. Abecedario filosófico, 2019.[6]

ReconeixementsModifica

ReferènciesModifica

  1. de Llano, Pablo. «Emilio Lledó: “Ojalá el virus nos haga salir de la caverna, la oscuridad y las sombras”», 28-03-2020. [Consulta: 29 març 2020].
  2. Piñeiro, Raquel «28 frases de Emilio Lledó que sirven para ser mejores, más justos y más felices». El País [Madrid], 07-11-2018. ISSN: 1134-6582.
  3. Ruiz Mantilla, Jesús. «Emilio Lledó en La 2: Lo bello es difícil». El País, 26-03-2020. [Consulta: 29 març 2020].
  4. «Emilio Lledó». [Consulta: 29 març 2020].
  5. «Lo importante es crear libertad y capacidad de pensar». Filosofía&Co, 01-03-2018. [Consulta: 29 març 2020].
  6. «Cirpiano Játiva: "Palabras en el tiempo. Abecedario filosófico de Emilio Lledó" (Historias de papel)». RNE, 02-03-2019. [Consulta: 29 març 2020].
  7. «Miguel Artola y Emilio Lledó reciben los premios nacionales de Historia y Ensayo». La Vanguardia (Hemeroteca), 04-06-1992, pàg. 43 [Consulta: 2 febrer 2018].
  8. Garzón, Raquel «Emilio Lledó rescata en un emocionado discurso el valor de la palabra amistad». El País, 30-07-2004 [Consulta: 2 febrer 2018].
  9. «Emilio Lledó galardonado con el II Premio Fernando Lázaro Carreter, creado por la Fundación Germán Sánchez Ruipérez». Europa Press, 05-07-2007 [Consulta: 2 febrer 2018].
  10. Juan, Cruz «Lledó y la amistad». El País [Madrid], 06-07-2007. ISSN: 1134-6582.
  11. «Emilio Lledó, Premio Nacional de las Letras 2014». RTVE, 18-11-2014 [Consulta: 2 febrer 2018].
  12. «El filòsof Emilio Lledó guanya el Premi Princesa d'Astúries de comunicació i humanitats 2015». 324.cat, 20-05-2015. [Consulta: 20 maig 2015].

Enllaços externsModifica


Premis i fites
Precedit per:
Martí de Riquer i Morera
Aproximació al Tirant lo Blanc
Premi Nacional d'Assaig
1992
Succeït per:
José Antonio Marina
Elogio y refutación del ingenio
Precedit per:
Joaquín Calvo Sotelo
 
Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola
Cadira l

1994-
Succeït per:
'
Precedit per:
Nélida Piñón
Premi Internacional Menéndez Pelayo
2004
Succeït per:
Mario Benedetti
Precedit per:
Luis Goytisolo i Gay
Premi Nacional de les Lletres Espanyoles
2014
Succeït per:
Carme Riera Guilera