Obre el menú principal

Emilio Lledó Íñigo

Emilio Lledó Íñigo (Sevilla, 5 de novembre de 1927) és un filòsof espanyol.

Infotaula de personaEmilio Lledó Íñigo
Emilio Lledó.JPG
Emilio Lledó el 2008
Biografia
Naixement 5 de novembre de 1927 (1927-11-05) (92 anys)
Sevilla
  Catedràtic 

Dades personals
Formació professional Filòsof
Formació Universitat de Madrid
Universitat de Heidelberg
Activitat
Director de tesi Santiago Montero Díaz
Ocupació Filòsof, escriptor, assagista, professor d'universitat i poeta
Ocupador Universitat de Madrid
Universitat de La Laguna
Universitat de Barcelona
Universitat de Heidelberg
Universitat Nacional d'Educació a Distància
Obra
Estudiant doctoral Armando Segura Naya
Premis
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Emilio Lledó va néixer a Sevilla el 1927, encara que amb sis anys es va traslladar a Vicálvaro (Madrid). Es va llicenciar en filosofia a la Universitat de Madrid el 1952. Li van concedir una beca de l' "Alexander von Humboldt Stiftung" i va conèixer Hans-Georg Gadamer, Löwith i Regenbogen, qui va encaminar-lo cap a la filologia clàssica. El 1955 es va incorporar a la Universitat de Madrid com ajudant de Santiago Montero Díaz. El 1964 va obtenir la càtedra de fonaments de filosofia i història dels sistemes filosòfics de la Universitat de La Laguna, traslladant-se, el 1967, a la Universitat de Barcelona fins al 1978, any que es va traslladar a la Universitat Nacional d'Educació a Distància de Madrid, on hi va ensenyar fins a la jubilació.

El 1988 va ser nomenat membre vitalici de l'Institut per a Estudis Avançats de Berlín, ciutat en la que es va establir durant tres anys a partir de 1990, i en la que va rebre el premi Alexander Von Humboldt del govern d'Alemanya. Escollit membre de la Real Academia Española de la Lengua l'11 de novembre de 1993, en va prendre possessió el 27 de novembre de 1994, ocupant la butaca "ela minúscula"; en aquesta institució ocupa el càrrec d'Acadèmic Bibliotecari.

El seu treball intel·lectual es mou entre la interpretació de textos claus de la història de la filosofia, i la meditació teòrica sobre aquesta labor d'interpretació. Està arrelat en el corrent hermenèutic i considera que el llenguatge és l'element essencial en el pensar i en l'instal·lar-se de l'home en la societat o en la naturalesa. La filosofia no és sinó la meditació sobre tal instal·lació; i la història de la filosofia s'entén com "memòria col·lectiva" del complex procés seguit per la humanitat.

ReconeixementsModifica

ObraModifica

  • El silencio de la escritura, Espasa-Calpe, Madrid. (Premi Nacional d'assaig de les Lletres Espanyoles, 1992)
  • El surco del tiempo: meditaciones sobre el mito platónico de la escritura y la memoria, Crítica, Barcelona, 2000.
  • El Epicureísmo, Taurus, Madrid, 2003.
  • Memoria de la ética, Taurus, Madrid, 1995.
  • Memoria del logos, Taurus, Madrid, 1996.
  • Elogio de la infelicidad, Cuatro Ediciones, Valladolid, 2005.

ReferènciesModifica

  1. «Miguel Artola y Emilio Lledó reciben los premios nacionales de Historia y Ensayo». La Vanguardia (Hemeroteca), 04-06-1992, pàg. 43 [Consulta: 2 febrer 2018].
  2. Garzón, Raquel «Emilio Lledó rescata en un emocionado discurso el valor de la palabra amistad». El País, 30-07-2004 [Consulta: 2 febrer 2018].
  3. «Emilio Lledó galardonado con el II Premio Fernando Lázaro Carreter, creado por la Fundación Germán Sánchez Ruipérez». Europa Press, 05-07-2007 [Consulta: 2 febrer 2018].
  4. «Emilio Lledó, Premio Nacional de las Letras 2014». RTVE, 18-11-2014 [Consulta: 2 febrer 2018].
  5. «El filòsof Emilio Lledó guanya el Premi Princesa d'Astúries de comunicació i humanitats 2015». 324.cat, 20-05-2015. [Consulta: 20 maig 2015].

Enllaços externsModifica