Obre el menú principal

Manuel Cruz Rodríguez

filòsof i polític espanyol
(S'ha redirigit des de: Manuel Cruz)

Manuel Cruz Rodríguez (Barcelona, 1 de gener de 1951), filòsof i polític català, és el president del Senat d'Espanya. Fou diputat a les Corts Generals durant la XII Legislatura espanyola (2016-19) i és senador de la XIII legislatura, des de 2019. És catedràtic de Filosofia Contemporània a la Universitat de Barcelona i va presidir l'associació Federalistes d'Esquerres (2013-16).[1]

Infotaula de personaExcel·lentíssim Senyor
Manuel Cruz Rodríguez
Manuel Cruz 2013 (cropped).jpg
(2013)
Biografia
Naixement 1r gener 1951 (68 anys)
Barcelona
Escudo del Senado de España.svg  President del Senat d'Espanya 

21 maig 2019 –
← Pío García-Escudero
Escudo del Senado de España.svg  Senador al Senat espanyol 

21 maig 2019 –
Circumscripció electoral: Barcelona


Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats 

13 juliol 2016 – 5 març 2019
Circumscripció electoral: Barcelona


  President Federalistes d'Esquerres

2013 – 16 maig 2016
← nou càrrecJoan Botella Corral →
Dades personals
Ideologia política Federalisme
Educació Universitat de Barcelona
Activitat
Ocupació Filòsof, polític i professor d'universitat
Partit Partit Socialista Obrer Espanyol
Participà en
17 octubre 2012Crida a la Catalunya federalista i d’esquerres
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

BiografiaModifica

El 1974 es llicencià en Filosofia per la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1979. Des de 1986 és catedràtic de Filosofia Contemporània de la Universitat de Barcelona on ha estat director del Departament d'Història de la Filosofia, Estètica i Filosofia de la Cultura de la Facultat de Filosofia (1986-93). Com a docent, ha estat professor de les matèries de Filosofia contemporània i Filosofia de la Història i ha impartit a diverses universitat europees i americanes com a professor visitant, entre d'altres, a la Universitat Autònoma de Mèxic, a The New School for Social Research (Nova York) o a l'Istituto per gli Sutdi Filosofici (Nàpols).[2][3]

Ha publicat nombrosos articles en revistes científiques especialitzades i ha estat investigador a l'Institut de Filosofia del Consell Superior d'Investigacions Científiques (Madrid). A més ha dirigit les col·leccions Pensamiento contemporáneo i Biblioteca del Presente (Paidós) i Pensamiento Herder (Editorial Herder); codirigit Filosofía, hoy (Santillana) i Biblioteca Iberoamericana de Ensayo (Paidós México) i també ha estat editor de la sèrie Pensamiento 21 (Los libros de la Catarata).[3]

Ha estat col·laborador habitual del diaris El País, La Vanguardia, El Periódico de Catalunya, Clarín i La Nación; de les emissores Cadena SER, Catalunya Ràdio i Radio Nacional de España i del digital El Confidencial. També va dirigir la revista Barcelona Metròpolis.[4]

Va ser un dels signants del manifest Llamamiento a la Cataluña Federalista y de Izquierdas que va donar lloc a la creació dels Federalistes d'Esquerres, associació que va presidir entre els anys 2013 i 2016 i que defensa l'encaix federal de Catalunya dins Espanya i una sortida dialogada com a alternativa al sobiranisme.[5][6] Des de 2016 és vocal d'honor de l'entitat.[7]

A les Eleccions Generals espanyoles de 2016, va ser escollit diputat per Barcelona al Congrés dels Diputats, com a segon integrant de la candidatura del Partit dels Socialistes de Catalunya.[8] Durant la XII Legislatura va ser el portaveu del seu grup parlamentari a les comissions d'Educació i Esports (2016-18) i de Ciència, Innovació i Universitat (2018-19) del Congrés.[9] A les eleccions de 2019 va ser elegit senador per Barcelona de la XIII Legislatura.[10]

El 21 de maig de 2019 va ser escollit president del Senat.[10]

ObresModifica

A continuació es relacionen les obres de les quals n'és autor:[2][11]

  • La crisis del stalinismo: el 'caso Althusser', Barcelona, Península, 1977.
  • El Historicismo, Barcelona, Montesinos, 1981.
  • Narratividad: la nueva síntesis, Barcelona, Península, 1986
  • Del pensar y sus objetos, Madrid, Tecnos, 1988.
  • Por un naturalismo dialéctico, Barcelona, Anthropos, 1989.
  • Filosofía de la Historia, Barcelona, Paidós, 1991.
  • ¿A quién pertenece lo ocurrido?, Madrid, Taurus, 1995.
  • Historia de la Filosofía', Madrid, Santillana, 1997,
  • Hacerse cargo. Sobre responsabilidad e identidad personal, Barcelona, Paidós, 1999
  • Cuando la realidad rompe a hablar, Barcelona, Gedisa, 2001.
  • Filosofía contemporánea, Madrid, Taurus, 2002. (nova edició, corregida, a Taurus, 2010).
  • La tarea de pensar, Barcelona, Tusquets, 2004.
  • Escritos sobre memoria, responsabilidad y pasado, Cali, Universidad del Valle, 2004.
  • Las malas pasadas del pasado, Barcelona, Anagrama, 2005 (Premi Anagrama d'Assaig)
  • La Enciclopedia del estudiante, vol. 18: Historia de la Filosofía, Madrid, Santillana, 2005.
  • Siempre me sacan en página par, Barcelona, Paidós, 2007
  • Acerca de la dificultad de vivir juntos, Barcelona, Gedisa, 2007
  • Cómo hacer cosas con recuerdos, Buenos Aires, Katz editores, 2007
  • Pensar por pensar [con Manuel Delgado], Madrid, Aguilar, 2008.
  • Menú degustación. La ocupación del filósofo, Barcelona, Península, 2009.
  • Amo, luego existo. Los filosofos y el amor, Madrid, Espasa, 2010.
  • Adios, historia, adios. El abandono del pasado en el mundo actual, Oviedo, Ediciones Nobel, 2012. (Premi Internacional d'Assaig Jovellanos 2012)
  • Escritos sobre la ciudad (y alrededores), Madrid, Los libros de la Catarata, 2013.
  • Filosofo de guardia, Barcelona, RBA, 2013.
  • Una comunidad ensimismada, Madrid, Los libros de la Catarata, 2014.
  • Democracia movilizativa, Madrid, Los libros de la Catarata, 2015.
  • Pensar es conversar [con Emilio Lledó], Barcelona, RBA, 2015.

ReferènciesModifica

  1. «Manuel Cruz Rodríguez». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 23 març 2016].
  2. 2,0 2,1 Fitxa de Manuel Cruz a la Universitat de Barcelona
  3. 3,0 3,1 «Manuel Cruz, nou president del Senat». Universitat de Barcelona, 21-05-2019. [Consulta: 21 maig 2019].
  4. «Barcelona Metrópolis» (en castellà). Barcelona Metrpólois | Buscar artículos por autor | Manuel Cruz.
  5. «Presentació-Federalistes d'Esquerres» (en castellà). Federalistes d'Esquerres.
  6. «Federalistes d'Esquerres». [Consulta: 14 maig 2016].
  7. «Joan Botella es elegido presidente de Federalistes d’Esquerres» (en castellà). Crónica Global, 07-07-2016. [Consulta: 21 maig 2019].
  8. «Germán Rodríguez cau de la llista del PSC i l’independent Manuel Cruz ocuparà el número dos de Batet al Congrés», 13-05-2016. [Consulta: 3 juliol 2016].
  9. «Cruz Rodríguez, Manuel» (en castellà). Congrés dels Diputats. [Consulta: 21 maig 2019].
  10. 10,0 10,1 «Fitxa del Senador |CRUZ RODRIGUEZ, Manuel» (en castellà). Senado de España. [Consulta: 21 maig 2019].
  11. «Manuel Cruz Rodríguez - Dialnet» (en castellano). Dialnet. [Consulta: 21 maig 2019].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Manuel Cruz Rodríguez  


Càrrecs públics
Precedida per:
Pío García-Escudero
 
President del Senat

Des de 2019
Succeïda per:
En el càrrec
Premis i fites
Precedit per:
Jordi Gracia
La resistencia silenciosa.
Fascismo y cultura en España
Premi Anagrama d'Assaig
2005
Succeït per:
Rafael Rojas Gutiérrez
Tumbas sin sosiego
Precedit per:
Abel Hernández
Suárez y el Rey
Premi Espasa d'Assaig
2010
Succeït per:
Diego Carcedo
Entre bestias y héroes
Precedit per:
José Manuel Sánchez Ron
La Nueva Ilustración, Ciencia, Tecnología y
Humanidades en un mundo interdisciplinar
Premi Internacional d'Assaig Jovellanos
2012
Succeït per:
Antonio Garrigues Walker
España, las otras transiciones