Editorial Gredos

editorial espanyola

Editorial Gredos és una editorial en llengua castellana pertanyent des de 2006 al Grup RBA[1] i amb seu a Barcelona. Es dedica a la publicació de llibres relacionats amb la lexicografia, la filologia hispànica i el món grecollatí.

Infotaula d'organitzacióEditorial Gredos
Dades
Tipuseditorial Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballlexicografia i filologia hispànica Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1944 Modifica el valor a WikidataBarcelona Modifica el valor a Wikidata
FundadorJulio Calonge, Hipólito Escolar i Valentín García Yebra Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu 
Propietat deGrup RBA Modifica el valor a Wikidata

Lloc webrbalibros.com… Modifica el valor a Wikidata

HistòriaModifica

Va ser fundada el 1944 per Hipólito Escolar, Julio Calonge, Severiano Carmona i Valentín García Yebra amb el propòsit de remeiar la falta de llibres científics i d'estudi en castellà. A tots ells s'uniria posteriorment José Oliveira Bugallo, aportant el seu coneixement del món editorial.

Gredos va iniciar la seva trajectòria editorial de la mà de la col·lecció «Clásicos Anotados y Bilingües», els quals descobririen un mercat nou: el dels textos escolars llatins i grecs.

Els textos escolars van permetre a Gredos crear la «Biblioteca Románica Hispánica», fundada i dirigida per Dámaso Alonso, en la qual van publicar les màximes autoritats del camp filològic i els pròcers de nombroses escoles lingüístiques. La col·lecció es va completar i enriquir amb l'aparició de dos referents de la lexicografia, el Diccionario crítico etimològico castellano e hispànico de Joan Corominas i el Diccionario del uso del español de María Moliner.

Col·leccionsModifica

Les col·leccions «Filosofía» i «Economia», així com la «Universitària», no van fer especial fortuna. La de «Grandes Manuales» va perdurar durant uns anys, mentre que la Historia del Arte de Juan José Martín González i la Historia de la literatura de Juan Luis Alborg van suposar un gran èxit.

Carlos García Gual va convèncer a Calonge i García Yebra de crear la Biblioteca Clásica, un compendi de tot el llegat clàssic grecollatí.Sebastià Mariner es va fer càrrec de la selecció de les obres llatines, fins que a la seva mort el van succeir José Javier Iso i José Luis Moralejo. El propi García Gual es va ocupar de les gregues, que a més dels grans noms de l'antiguitat clàssica incloïa autors menors, peces científiques i textos extrets de fonts marginals com a papirs, inscripcions o fragments. Composta per versions elaborades ad hoc, fins al 2019 sumava 415 volums d'una col·lecció identificada pel seu cuir blau fosc i el dibuix de la cabra salvatge ibèrica, obra de García Yebra, al llom.

Les seves darreres iniciatives han estat una línia d'obres lexicogràfiques agrupades sota la marca «María Moliner»; la «Biblioteca Básica», que ofereix alguns títols de la «Biblioteca Clásica» en format de butxaca; la «Nueva Biblioteca Románica Hispànica», dirigida per Francisco Rico; la d'«Estudios Clásicos», que reuneix monografies dels grans clàssics; la de «Grandes Obras de la Cultura Occidental» i la «Biblioteca de Grandes Pensadordes», 38 volums luxosament enquadernats, que recullen obres filosòfiques des del segle IV aC fins al present.[2][3]

PremisModifica

El Ministeri d'Educació i Cultura va concedir-li el Premi Nacional a la Millor Labor Editorial Cultural de 1996 com a reconeixement de la seva llarga trajectòria; i recentment la Societat Espanyola d'Estudis Clàssics li va atorgar el Premi a la Promoció i Difusió dels Estudis Clàssics de 2006.[4]

ReferènciesModifica

  1. «RBA compra la editorial Gredos, especializada en grandes clásicos». [Consulta: 9 juny 2014].
  2. «La utilidad de lo inútil». [Consulta: 9 juny 2014].
  3. «Gredos, siete décadas de resistencia». [Consulta: 14 juny 2014].
  4. «Premio Nacional a la Mejor Labor Editorial Cultural». [Consulta: 9 juny 2014].