Dámaso Alonso

Poeta espanyol, membre de la Generació del 27

Dámaso Alonso y Fernández de las Redondas (Madrid, 3 d'octubre de 189825 de gener de 1990) fou un literat i filòleg espanyol, Premi Miguel de Cervantes de 1978.

Plantilla:Infotaula personaDámaso Alonso
Imatge
Dibuix de Josep Pla-Narbona Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 octubre 1899 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort25 gener 1990 Modifica el valor a Wikidata (90 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de l'Almudena Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Madrid
Universitat Complutense de Madrid
Colegio Nuestra Señora del Recuerdo Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoeta, professor d'universitat, traductor, crític literari, lingüista, escriptor, filòleg, romanista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Complutense de Madrid
Universitat de València Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènerePoesia Modifica el valor a Wikidata
AlumnesFernando Lázaro Carreter i Bartolomé Llorens Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralRamón Lorenzo, Fernando Lázaro Carreter, Alonso Zamora Vicente, María Josefa Canellada i Albert Porqueras-Mayo Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeEulalia Galvarriato Modifica el valor a Wikidata
Premis


Find a Grave: 7752884 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Dámaso Alonso va néixer a Madrid i va passar la infantesa a La Felguera (Principat d'Astúries). Va estudiar a Madrid amb els jesuïtes de Chamartín. És un dels integrants de l'anomenada Generación del 27, tot i que també se'l sol enquadrar dins la primera generació de la postguerra. Llicenciat en Dret i en Filosofia i Lletres, es va formar al Centro de Estudios Históricos dirigit per Ramón Menéndez Pidal i va prendre part activa en les activitats de la Residencia de Estudiantes dirigida pel krausista Alberto Jiménez Fraud. Allí conegué Federico García Lorca, Luis Buñuel, Pepín Bello i Salvador Dalí; també coneixerà durant les vacances de 1917 qui serà el seu gran amic, Vicente Aleixandre, amb qui conviurà a l'Espanya franquista. Va col·laborar a la Revista de Occidente i a Los Cuatro Vientos, i va reivindicar la segona etapa, la culterana, de la poesia de Luis de Góngora, elaborant, a fi d'explicar-la, una gran teoria de l'expressió poètica denominada Estilística. Va fer una edició crítica de Las Soledades (1927) de l'esmentat poeta, acompanyada d'una paràfrasi explicativa d'aquesta. Més tard, publicaria altres edicions i estudis sobre l'autor barroc. Fou professor a Oxford durant dos anys i després fou catedràtic de la Universitat de València i posteriorment de Filologia romànica a la Universitat de Madrid. Precisament, en aquesta última, va formar, entre d'altres, Fernando Lázaro Carreter. El 1959 fou elegit membre de la Real Academia de la Historia. També va rebre el Premio Cervantes l'any 1978. Va morir, víctima d'un infart, l'any 1990.

Dámaso Alonso, poeta

modifica

Se sol classificar com a poesia pura, inspirada en el gran Juan Ramón Jiménez el seu llibre Poemas puros, poemillas de la ciudad (1924). A partir del 1939, el gran cop que va suposar la Guerra Civil i la postguerra el van commoure profundament i publica la seva obra més important, Hijos de la ira (1944; segona edició corregida i augmentada l'any 1946) en la qual, inspirant-se en el procediment estilístic del paral·lelisme progressiu present en la poesia bíblica dels salms penitencials i en la filosofia existencialista de postguerra, expressa una visió esquinçada i ombrívola de la condició humana, usant llargs versicles i un llenguatge violent que fins i tot dona cabuda a un lèxic vulgar i malsonant. Acusa, maleeix i protesta el grotesc espectacle del món, immers aleshores en una terrible guerra global.

Varen seguir aquesta obra cabdal, que inaugura i inspira l'anomenada Poesía desarraigada (juntament a Sombra del paraíso del seu amic Vicente Aleixandre), Hombre y Dios (1955) i Oscura noticia (1959), dos llibres lírics de poesia desarrelada d'una molt personal religiositat. El títol de l'últim procedeix de San Juan de la Cruz: «La notícia que te infunde Dios, es oscura». Es deixa notar una empremta existencialista i és visible la influència de James Joyce, la novel·la del qual, Retrato del artista adolescente, havia traduït Alonso sota l'anagramàtic pseudònim de Alfonso Donado, l'any 1926. En la línia d'aquesta temàtica religiosa, l'última obra que escriu és Duda y amor sobre el Ser Supremo (1985).

La seva tasca com a filòleg i editor

modifica

A aquesta etapa correspon també la seva important tasca filològica, fonamentalment dins el camp de l'Estilística, representada pels següents estudis: La poesía de san Juan de la Cruz (1942), Poesía española: Ensayo de métodos y límites estilísticos (1950) i Estudios y ensayos gongorinos (1955). Les seves obres completes han estat editades en deu volums per l'editorial Gredos.

Va fundar la col·lecció Biblioteca Románica Hispánica, dins també de l'esmentada editorial, i fou director de la Revista de Filología Española. Com a director de la Real Academia Española de la Lengua va procurar unir en una tasca comú la resta d'acadèmies americanes de la llengua, a fi d'evitar o enderrerir la temuda fragmentació lingüística de l'idioma. La seva amplíssima biblioteca especialitzada fou donada a la Real Academia Española.

Bibliografia poètica

modifica
  • Poemas puros. Poemillas de la ciudad, M., Galatea, 1921.
  • El viento y el verso, M., Sí. Boletín Bello Español del Andaluz Universal, 1925.
  • Hijos de la ira. Diario íntimo, M., Revista de Occidente, 1944 (2a edició ampliada, Bs. As., Espasa-Calpe, 1946).
  • Oscura noticia, M., Col. Adonais, 1944.
  • Hombre y Dios, Málaga, El Arroyo de los Ángeles, 1955.
  • Tres sonetos sobre la lengua castellana, M., Gredos, 1958.
  • Poemas escogidos, M., Gredos, 1969 (Conté poemes no recollits en llibre).
  • Gozos de la vista. Poemas puros. Poemillas de la ciudad. Otros poemas, M., Espasa-Calpe, 1981.
  • Antología de nuestro monstruoso mundo. Duda y amor sobre el Ser Supremo, M., Cátedra, 1985.
  • Álbum. Versos de juventud, B., Tusquets, 1993 (Edició d'Alejandro Duque Amusco i María-Jesús Velo. Amb Vicente Aleixandre i altres).
  • Verso y prosa literaria, Madrid, Gredos, 1993 (Obras completas, volumen X).

Bibliografia filològica

modifica
  • Amb el pseudònim Alfonso Donado, traducció de James Joyce, Retrato del artista adolescente, (1926).
  • Edició crítica de Las Soledades de Luis de Góngora, (1927).
  • La lengua poética de Góngora (1935).
  • La Poesía de San Juan de la Cruz (1942).
  • Poesía española: Ensayo de métodos y límites estilísticos (1950).
  • Poetas españoles contemporáneos (1952).
  • Estudios y ensayos gongorinos (1955).
  • De los siglos oscuros al de Oro (1958).
  • Góngora y el Polifemo (1960).
  • Cancionero y romancero español (1969).
  • En torno a Lope (1972).

Bibliografia consultada

modifica
  • Diccionario de literatura española e hispanoamericana. Madrid: Alianza Ed., ISBN 84-206-5292-X

Enllaços externs

modifica


Premis i fites
Precedit per:
Alejo Carpentier
 
Premi Cervantes

1978
Succeït per:
ex aequo
Jorge Luis Borges
Gerardo Diego
Precedit per:
Miguel Asín Palacios
 
Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola
Cadira d

1948-1990
Succeït per:
Francisco Rodríguez Adrados
Precedit per:
Ramón Menéndez Pidal
 
President de la Reial Acadèmia Espanyola

1968-1982
Succeït per:
Pedro Laín Entralgo
Precedit per:
Jacobo Fitz-James Stuart y Falcó
 
Reial Acadèmia de la Història
Medalla 1

1959 - 1990
Succeït per:
Felipe Ruiz Martín