Biblioteca especialitzada

Biblioteca especialitzada és una biblioteca formada per obres d'una determinada disciplina o branca del coneixement, que forma part de l'estructura d'una entitat, administració o organització i cerca satisfer les necessitats informatives del seu personal, per tal que aquest pugui assolir els seus objectius.[1]

Orígens modifica

 
Institució Milà i Fontanals
 
Barcelona, Catalunya. Biblioteca de la Institució Milà i Fontanals del CSIC. Sala de referència general

El naixement de les biblioteques especialitzades està íntimament lligat a l'augment de la informació que s'ha produït a la segona meitat del segle xx. Els nord-americans, a principis del segle xx, van estar els primers a reconèixer l'existència de biblioteques especialitzades, creant l'Associació de Biblioteques Especials (Special Libraries Association) per tal d'afavorir l'estudi i la reflexió sobre aquest tipus de biblioteques. Posteriorment aparegueren associacions similars al Regne Unit (Aslib-Association of special librarianship) i a França (Adbs-Asociation des Documentalistes et Bibliothecaires Specialises).[2]

Qüestions terminològiques modifica

Des del món anglosaxó s'utilitza com a terme special library com a equivalent al de biblioteca especialitzada. En aquest cas, però, es posa més l'èmfasi en les característiques especials de l'organització responsable de la biblioteca, les quals comporten, conseqüentment, l'especialització de la col·lecció. Així, se la defineix, també, com una biblioteca establerta i finançada per un grup comercial, associació privada, organisme governamental, organització sense ànim de lucre, o grup d'interès especial per a satisfer les necessitats d'informació dels seus empleats, membres o personal de conformitat amb la missió i objectius de l'organització. L'abast de la col·lecció es limita en general als interessos de l'organització amfitriona.[3]

Tipus i característiques modifica

Normalment es tracta de biblioteques que estan vinculades a centres d'investigació, organismes industrials o culturals, laboratoris, associacions professionals i d'altres institucions que desenvolupen la seva tasca en un àmbit determinat, i fins i tot de persones privades.[4] A vegades, els bibliotecaris responsables són bibliotecaris temàtics o especialistes. La seva missió és respondre a les demandes d'informació dels seus usuaris. Entre les biblioteques especialitzades estan les biblioteques corporatives, les biblioteques jurídiques, les biblioteques mèdiques, les biblioteques de museus, les biblioteques de notícies, i biblioteques sense ànim de lucre. No sempre solen estar obertes al públic en general. Les biblioteques especialitzades també es coneixen com a centres d'informació.

Les biblioteques especialitzades es diferencien d'altres tipus de biblioteques com les escolars, les públiques o les nacionals, per una sèrie de característiques relacionades amb la tipologia i el tractament dels documents, els usuaris (amb una formació elevada i requeriments d'informació especialitzats), els professionals que les mantenen (sovint, amb una formació específica en una àrea determinada, el seu funcionament actiu i contínua actualització, la relació amb altres biblioteques i centres d'informació, l'alt grau d'automatització dels seus serveis, les seves dimensions relativament petites pel que fa a la col·lecció, l'espai o el personal.[2]

Funcions modifica

Entre les funcions principals es troben la de proporcionar informació de manera ràpida i eficaç, tractament exhaustiu dels documents per obtenir la màxima informació, l'actualització constant dels seus fons, la difusió activa i selectiva de la informació d'acord amb les necessitats dels seus usuaris i l'accés a bases de dades relacionades amb el seu àmbit.

Fons modifica

Pel que fa a la composició dels fons de les biblioteques especialitzades, aquests poden ser de tres tipus:

  • Informació publicada (publicacions periòdiques, monografies, normes, patents, obres de referència).
  • Informació interna, generada per la mateixa institució en la qual es troba la biblioteca. Així la "literatura grisa", informes, estudis o projectes.
  • Informació de fonts externes (bases de dades i catàlegs d'altres institucions).

Característiques dels usuaris modifica

La informació de la biblioteca especialitzada va dirigida, essencialment, a les persones vinculades a la institució relacionada amb la biblioteca. En aquest sentit, els seus usuaris posseeixen un nivell de formació alt i especialitzat. I en la seva demanda d'informació són exigents amb el temps de resposta i la qualitat de la informació requerida.[2]

Biblioteques i xarxes de biblioteques especialitzades a l'Estat espanyol modifica

  • Andalusia: Red de Centros de Documentación y Bibliotecas Especializadas de Andalucía (Red IDEA), promogut des de la Junta d'Andalusia com a xarxa de biblioteques especialitzades de l'administració autonòmica.
  • Astúries: Sistema de Información en Red de Asturias (SIDRA). És un sistema de gestió de la documentació de l'administració autonòmica del Principat, amb accés obert als ciutadans.
  • País Valencià: Portal de la xarxa de biblioteques especialitzades de la Generalitat Valenciana, que dona accés al Catàleg Col·lectiu de les Biblioteques Especialitzades de la Generalitat Valenciana.

En l'àmbit estatal:

  • Biblioteques d'associacions i grups de professionals, especialistes en una àrea del coneixement, com les dels professionals de la informació especialitzats en art, arquitectura, esports, dones o música.

Biblioteques i xarxes de biblioteques especialitzades a Catalunya modifica

Referències modifica

  1. Cuende, Maite «Les biblioteques especialitzades i els centres de documentació». Item : Revista de biblioteconomia i documentació. Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya [Barcelona], núm. 48, 2008, pàg. 75. ISSN: 0214-0349.
  2. 2,0 2,1 2,2 Vellosillo González, Inmaculada. «Las bibliotecas especializadas». A: Manual de biblioteconomia (en castellà). Madrid: Síntesis, 2008, pàgs. 379-385. ISBN 84-7738-363-4. 
  3. Reitz, Joan M «special library». ODLIS : Online Dictionary for Library and Information Science, 2004-2014 [Consulta: 3 maig 2016].
  4. «Les biblioteques més particulars de Barcelona». Ajuntament de Barcelona. Arxivat de l'original el 13 de novembre 2021. [Consulta: 13 novembre 2021].
  5. Sau, Eulàlia. «2015, la Xarxa de Biblioteques Judicials de Catalunya en xarxa». Gestió del coneixement. Generalitat Catalana. [Consulta: 15 juliol 2015].

Bibliografia modifica

  • Orera Orera, Luisa «Reflexiones sobre el concepto de biblioteca. Universidad de Zaragoza. Primer Congreso Universitario de Ciencias de la Documentación. Teoría, historia, y metodología de la Documentación en España (1975-2000)». Cuadernos de Documentación Multimedia MULTIDOC. Universidad Complutense de Madrid, Facultad de Ciencias de la Información [Madrid], núm. 10, 2000, pàg. 674. ISSN: 1575-9733.
  • Cuende, Maite «Les biblioteques especialitzades i els centres de documentació». Ítem: revista de Biblioteconomia i Documentació. Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya [Barcelona], núm. 48, 2008, pàg. 75. ISSN: 0214-0349.
  • Gómez-Hernández, J. A.. «Bibliotecas especializadas y científicas». A: Gestión de bibliotecas. Murcia: DM, 2002, pàgs. 333-342. 
  • Reitz, Joan M. «special library». ODLIS : Online Dictionary for Library and Information Science, 2004-2014 [Consulta: 3 maig 2016].

Enllaços externs modifica