Marratxí

municipi de l'illa de Mallorca

Marratxí és un municipi de l'illa de Mallorca que limita amb Palma, Bunyola i Santa Maria del Camí. Amb gairebé 40.000 habitants, Marratxí és un municipi que no correspon amb un nucli de població, ans està format per diferents poblacions que el conformen, principalment: Pòrtol, el Pla de na Tesa, la Cabaneta, el Pont d'Inca i Marratxinet (que és el nucli històric que dona nom al terme). La resta de nuclis de població són urbanitzacions residencials de xalets i cases en filera.

Plantilla:Infotaula geografia políticaMarratxí
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 39° 38′ 32″ N, 2° 45′ 10″ E / 39.64215°N,2.75268°E / 39.64215; 2.75268
EstatEspanya
Nacionalitat històricaIlles Balears
Província històricaIlles Balears (província històrica)
IllaMallorca Modifica el valor a Wikidata
CapitalSa Cabaneta Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població39.440 (2023) Modifica el valor a Wikidata (730,37 hab./km²)
Gentilicimarratxiner, marratxinera[1][2]
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície54 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud126 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
PatrociniMarcial de Llemotges Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal07141 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE07036 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webmarratxi.es Modifica el valor a Wikidata

Etimologia modifica

El topònim de Marratxí apareix documentat per primera vegada al segle xiii sota les formes Marratxí i Baraxino, fent referència a l'alqueria actualment anomenada Son Sales.[3] Coromines aprofita aquesta forma per considerar-lo un derivat mossàrab del llatí barraca. Per la seva banda, Alcover i Moll pensen en el gentilici de la ciutat de Marraqueix, proposta seguida per l'arabista Miquel Barceló.[4] En canvi, Guillem Rosselló Bordoy posa en qüestió aquestes etimologies, i deixa la qüestió a l'aire.[5]

Geografia modifica

Marratxí és un municipi situat entre Palma (separats pel Torrent Gros) i la comarca del Raiguer i és travessat per la carretera d'Inca, a banda i banda de la qual es troben els seus nuclis de població. Paral·lel a la carretera discorren el tren d'Inca (amb les aturades del Pont d'Inca, el Pont d'Inca Nou, Polígon de Marratxí i els Caülls) i l'autopista i, per la part occidental, també travessa el municipi la carretera de Bunyola (Ma-2031).[4]

Entre els llocs d'interés principals hi ha el polígon de Marratxí (el segon més important de l'illa), el centre d'oci dels Caülls (conegut comercialment com a Festival Park) i l'Aeroport de son Bonet, el primer aeroport civil de l'illa, actualment reservat a l'aviació esportiva.[4]

Marratxí té dos instituts de secundària: l'IES Marratxí, vora l'estació del Polígon de Marratxí, i l'IES Sant Marçal, entre la Cabaneta i Sant Marçal.

Població modifica

El nucli de població original i històric de Marratxí és Marratxinet, nom sorgit a començament del segle xx i que substituí el nom original de Marratxí. Tot i així, Marratxinet no passà mai de ser un llogaret de menys de cent habitants: al segle xvi perdé la titularitat de la parròquia i al segle xix la de l'ajuntament, i perdé la seva condició de nucli principal al llarg dels segles xviii i xix a favor d'altres nuclis de població més recents.[4]

Els quatre nuclis de població tradicionals de Marratxí, i encara els més poblats, són quatre: la Cabaneta, Pòrtol, el Pont d'Inca i el Pla de na Tesa. El primer se situa al costat de la parròquia històrica de Marratxí, i és el que, de 1864 ençà, acull l'ajuntament. A banda d'aquests quatre, la resta de nuclis són urbanitzacions construïdes a partir de la dècada de 1980.[4]

 
Ametlers florits (2006)

Dades de població (2021):[6]

Entitat de població Habitants (2014)
Sant Marçal i la Vinya de Son Verí 1783
Els Caülls 2085
El Figueral 1282
Les Trempes, Son Daviu i la Planera 640
La Cabaneta 2.950
La Cabaneta (disseminat) 569
Marratxinet 66
Cal Capità 884
Son Ametler 313
Pla de na Tesa 3.388
Pla de na Tesa (disseminat) 566
La Cabana 4661
Els Garrovers, Son Daviu Nou i les Llegitimes 881
Son Macià 2481
Son Carbonell 925
Les Cases Noves 1979
Cal Miot 954
Son Ramonell 1465
Pont d'Inca 3.204
Pont d'Inca Nou 2.194
Pont d'Inca (disseminat) 1.207
Pòrtol 3.880
Font: IBESTAT

Història modifica

 
Vista de Marratxinet

En època islàmica, Marratxí fou una alqueria, que es correspon amb l'actual possessió de Son Sales, anomenada així per la família Sales, una de les cases de la noblesa mallorquina, que la tengué fins al segle xix.[3] En el Repartiment de Mallorca (1230), el terme de Marratxí fou adjudicat a la partida del bisbe de Barcelona, i així romangué integrat dins la Baronia del Pariatge. A la butla del papa Innocenci IV (1248) ja apareix documentada la parròquia de Marratxí, sota la titularitat de Santa Maria. El 1348, però, consta que el titular de la parròquia ja era Sant Marçal. Llavors, Marratxí era un terme eminentment rural, sense cap nucli significatiu, i l'església parroquial i la casa de la vila es trobaven a l'actual nucli de Marratxinet.[4]

Ja dins el segle xvi, es començà a construir una església nova, molt a prop de la possessió de Son Verí, en un indret fora de qualsevol nucli urbà. Entre 1583 i 1588, l'historiador Joan Binimelis en fou el rector. El segle xvii, s'estableix la possessió de Pòrtula, propietat dels Torrella de Santa Maria, que donaria lloc al poble de Pòrtol. El 1699 es començà a construir una nova església, de majors dimensions, situada en el mateix indret que l'anterior, ampliació que serviria per donar cabuda als vilatans de les poblacions de Pòrtol i la Cabaneta, que es desenvoluparien al llarg del segle xviii. Efectivament, el 1745 s'establí la garriga de Son Caulelles, que donaria naixement al poble de la Cabaneta. El 1789, Jeroni Berard indica que Marratxí també és conegut com a Sant Marçal, en referència al sant titular de la parròquia.[4]

Dins el segle xix, es consolidaren els nuclis de Pòrtol i la Cabaneta i nasqueren els del Pla de na Tesa i el Pont d'Inca. El 1864 la casa consistorial es traslladà a la Cabaneta, i es començaren a construir esglésies pels nous nuclis: el 1858 es començà l'església del Pla de na Tesa, dedicada a Sant Llàtzer (de Betània o el leprós), beneïda el 1860 i convertida en parròquia el 1938; el 1875 es començà l'església de Pòrtol, dedicada a la Mare de Déu del Carme, beneïda el 1878 i convertida en parròquia el 1934; i el 1890 es començà l'actual església del Pont d'Inca, dedicada a Sant Alonso, beneïda el 1904 i convertida en parròquia el 1913.[4]

Política i administració modifica

 
Vista del Pont d'Inca
 
Fornada d'olles a Can Vent (Pòrtol). L'olleria és una de les activitats històriques i tradicionals del municipi
 
La possessió de Son Verí, una de les més importants del terme
 
Cementeri de Son Blanc
 
Sequer de figues a Pòrtol
 
Estació del Polígon de Marratxí
 
Vista de la parròquia de Sant Marçal
Composició del ple municipal des de les eleccions municipals de 1979
Període AP/PP PSOE IDMA/El Pi PSM/MES PCE/IU/Som-G/UP Ciutadans VOX Indep./UM UCD
1979 - 1983 0 2 0 1 7 3
1983 - 1987 2 3 0 0 8
1987 - 1991 2 6 0 0 9
1991 - 1995 6 6 5 0 0 Coalició PP-UM
1995 - 1999 5 6 4 1 1 0
1999 - 2003 5 5 4 2 1 0
2003 - 2007 9 7 3 1 1 0
2007 - 2011 11 7 2 1 0 0
2011 - 2015 13 4 2 2 0
2015 - 2019 8 4 1 5 3
2019 - 2023 4 6 1 4 1 3 2
2023 - 2027 8 7 0 2 0 0 4

Resultats recents modifica

Resultats electorals - Marratxí, 2023
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % vots
Partit Popular Jaume Llompart 6.480 8 34,01%
Partit dels Socialistes Miquel Cabot 5.175 7 27,16%
VOX Pedro Bestard 3.430 4 18%
Més per Mallorca Aina Amengual 1.937 2 10,16%
Altres 1745 - 9,15%
Vot en blanc 281 - 1,46%
Vot nul 203 - 1,05%
Total 19.251 21
Resultats electorals - Marratxí, 2019
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % vots
Partit dels Socialistes Miquel Cabot 4.061 6 24,35%
Més per Mallorca Joan Francesc Canyelles 3.083 4 18,49%
Partit Popular Magdalena García Gual 3.033 4 18,19%
Ciutadans José Maria Amengual 2.359 3 14,15%
VOX Juan Pizarro 1.814 2 10,88%
Unides Podem Humberto López 1.233 1 7,39%
IDMA - El Pi Caterina Neus Serra 966 1 5,79%
Vot en blanc 126 - 0,76%
Vot nul 139 - 0,83%
Total 16.814 21
Resultats electorals - Marratxí, 2015
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % vots
Partit Popular Tomeu Oliver 5.777 8 34,53%
Més per Mallorca Joan Francesc Canyelles 3.473 5 20,76%
Partit dels Socialistes Miquel Cabot 3.134 4 18,74%
Guanyem Marratxí Paula Roig 2.017 3 12,06%
IDMA - El Pi Caterina Neus Serra 1.334 1 7,97%
Altres 583 - 3,49%
Vot en blanc 409 - 2,45%
Vot nul 275 - 1,62%
Total 17.003 21


Llista de batles modifica

Llista d'alcaldes des de les eleccions municipals de 1979
Període Nom del batle Partit polític
1979 - 1991 Guillem Vidal Bibiloni UM
1991 - 1993 Miquel Bestard IDMA
1993 - 1997 Martí Serra PSOE
1997 - 2001 Miquel Bestard IDMA
2001 - 2002 Miquel Coll PSOE
2002 - 2005 Miquel Bestard IDMA
2005 - 2011 José Ramón Bauzá PP
2011 - 2015 Bartomeu Oliver PP
2015 - 2019 Joan Francesc Canyelles MÉS
2019 - 2023 Miquel Cabot PSOE
2023 - 2027 Jaume Llompart PP

Fires i festes modifica

Les festes més conegudes són la de Festa Sant Marçal i la Fira del Fang. També hi ha mercadets setmanals, com ara el del carrer de la Cabana (a la plaça) cada dimecres de matí.

Referències modifica

  1. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Marratxiner». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
  2. Societat d'Onomàstica. «Gentilicis dels municipis de les Illes Balears». Arxivat de l'original el 11 de setembre 2016. [Consulta: 15 gener 2020].
  3. 3,0 3,1 «Son Sales». Marratxipèdia.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 10. Palma: Promomallorca, p. 260-280. ISBN 84-8661702-2. 
  5. Rosselló Bordoy, Guillem. Mallorca musulmana según la Remembrança. Universitat de les Illes Balears, 2007, p. 68-74. 
  6. «Municipi en xifres: Marratxí». Ibestat, 2021.

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marratxí