Palau episcopal de Mallorca

residència del bisbe de Mallorca

El Palau episcopal de Mallorca és una casa senyorial de tipologia urbana situada al carrer del Palau de la ciutat de Mallorca.

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Palau episcopal de Mallorca
Imatge
Dades
TipusPalau Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaPalma (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCarrer del Palau, Palma Modifica el valor a Wikidata
Map
 39° 34′ 01″ N, 2° 38′ 58″ E / 39.56693°N,2.64935°E / 39.56693; 2.64935
Catàleg07/34 (Catàleg de patrimoni de Palma, , )
07/35 (Catàleg de patrimoni de Palma, , ) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupantMuseu d'Art Sacre de Mallorca Modifica el valor a Wikidata

És un edifici de gran superfície i el seu nucli més antic, a vora de mar, és una obra medieval començada el segle xiii i desenvolupada en successives ampliacions. L'origen del casal és l'establiment definitiu de la seu episcopal, lligat a la figura del primer bisbe de Mallorca, Ramon de Torrella. La construcció és de planta rectangular, amb el vestíbul i el pati com a referència a l'hora de distribuir les peces secundàries. L'any 1391 els mestres Guillem Sesoliveres, Pere Morey i Jaume Francesc feren una extensa inspecció de les estructures del palau, que necessitaven ser reparades.[1] Destaca la portalada gòtica de l'antic oratori de Sant Pau. El pòrtic d'entrada al pati va ser construït entorn de 1473 pels mestres Cristòfol i Joan Vilasclar, seguint les ordes del bisbe Francesc Ferrer. La construcció primitiva va ser ampliada notablement els segles xvii i xviii. És sorprenent la façana principal, d'estil manierista de factura classicista, patrocinada pel bisbe mallorquí Simó Bauçà l'any 1616, i el magnífic rellotge de sol que presideix el pati amb les armes del bisbe català Benet Panyelles i Escardó (1730-1743). S'hi accedeix per l'ala oest, que comunica amb el pati per un pòrtic d'arcs rebaixats. L'ala est té, en el primer pis, una galeria porticada, fruit de la reforma duita a terme pel bisbe Panyella. La part nord del casal és ocupada per un jardí, al qual s'accedeix pel carrer de Sant Pere Nolasc, mitjançant un portal de tall regionalista, construït el 1931. El conjunt de l'edifici presenta una notable manca d'unitat, resultat del conjunt d'intervencions que s'hi han produït des del segle xiii.[2]

El Museu Diocesà modifica

 
Sant Jordi de Pere Niçard

El palau alberga, d'ençà de 1915, el Museu Diocesà, situat a la part sud, de cara a la mar, recentment remodelat, amb un patrimoni notable i dividit en set seccions: escultura religiosa, arqueologia, ceràmica moderna, llegat Séguier, art religiós i numismàtica i col·lecció bibliogràfica. El Museu Diocesà conserva el retaule de sant Jordi, pintat el segle xv per Pere Niçard, que té com a fons l'antiga ciutat de Mallorca. També es mostren mobles dissenyats per Gaudí per a la Catedral.

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palau episcopal de Mallorca
  1. Vidal Franquet, Jacobo «"Vist, reconegut i encercat amb gran diligència": unes reparacions al palau episcopal de Mallorca (1391)». Visurar l'arquitectura gòtica: inspeccions, consells i reunions de mestres d'obra (s. XIV-XVIII), 2017, pàg. 143-155.
  2. «Palau episcopal». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 12. Palma: Promomallorca, p. 150. ISBN 84-8661702-2.