Benet Panyelles i Escardó

bisbe catòlic

Benet Panyelles i Escardó (Vilafranca del Penedès, 1670 - Palma, 6 de novembre de 1745) fou un religiós català.[1]

Infotaula de personaBenet Panyelles i Escardó
Biografia
Naixementc. 29 gener 1670 Modifica el valor a Wikidata
Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 novembre 1745 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Palma (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Bisbe de Mallorca i Menorca
24 juliol 1730 –
← Juan Fernández ZapataJosé Cepeda →
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióMonestir benedictí de Sant Feliu de Guíxols
Activitat
Ocupacióbisbe catòlic (1730–), sacerdot catòlic, religiós Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde de sant Benet Modifica el valor a Wikidata
Ordenació sacerdotal en el ritu romà1689
Consagració10 de setembre de 1730
Altres ocupacionsAbat benedictí a Salamanca
Abat del monestir de Montserrat de Madrid

El 1689 professà en el monestir de benedictins de Sant Feliu de Guíxols. Cursà filosofia a Ribas de Sil (Lugo) i teologia a Salamanca. El 1705 fou nomenat abat d'aquell cenobi, dignitat que conservà durant dotze anys consecutius, fins al 1717 en que fou elegit general de l'orde. El 1727 exercia el càrrec d'abat del monestir de Montserrat de Madrid. El 1730 Felip V el nomenà bisbe de Mallorca,

« en recompensa, segons el seu biògraf, González Hurtebise, del seu talent i virtuts i en reconeixement de la lleialtat que havia demostrat per la causa borbònica durant les guerres amb l'arxiduc. »

La consagració de Panyelles i Escardó tingué lloc el 19 de setembre d'aquell mateix any en l'església de Montserrat de Madrid, i el 12 de novembre va fer la seva entrada a Palma.

Durant el seu episcopat, Panyelles i Escardó procurà l'engrandiment del seu estimat cenobi de Sant Feliu de Guíxols, al què, segons deia, considerava com l'origen de tota la seva prosperitat i fortuna. El 6 de setembre de 1741 col·locà la primera pedra per a la reedificació de l'església de Santa Magdalena de Palma.

El cos de Panyelles i Escardó va rebre sepultura en la catedral de la pròpia ciutat, dintre d'un sumptuós panteó que ell mateix havia fet construir.

Referències

modifica

Bibliografia

modifica