Quint Cecili Metel Baleàric
Quint Cecili Metel Baleàric (en llatí Quintus Caecilius Q. F. Q. N. Metellus Balearicus) va ser un magistrat romà, fill de Quint Cecili Metel Macedònic.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle II aC  antiga Roma |
| Mort | p. segle II aC valor desconegut |
| Senador romà | |
| valor desconegut – valor desconegut | |
 Cònsol romà | |
| 123 aC – 123 aC Juntament amb: Tit Quinti Flaminí | |
| Censor romà | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma |
| Període | República Romana tardana |
| Família | |
| Família | Metel |
| Cònjuge | valor desconegut valor desconegut valor desconegut |
| Fills | Caecilia Metella Balearica, Quint Cecili Metel Nepot, Cecília Metel·la |
| Pares | Quint Cecili Metel Macedònic i valor desconegut |
| Germans | Cecília Marc Cecili Metel Luci Cecili Metel Diademat Gai Cecili Metel Caprari Cecília Metel·la II Caecilia Metella |
Era membre d'una de les més importants famílies romanes del final de la República, la gens Cecília. El seu mandat com a procònsol el va exercir sobre una de les dues províncies d'Hispania, segurament la Citerior. Aquest mandat es perllongà fins a l'any 121 aC quan va retornar a Roma on li va ser dedicat un triomf i el sobrenom Baleàric. Aquests fets se succeïren gairebé al mateix moment que les reformes dels germans Gracs contra els que es va posicionar el senat. La família dels Metels va ser una de les que s'hi van enfronta encara que el Baleàric va ser fora de Roma com a procònsol durant la major part dels aldarulls.
Va ser elegit cònsol l'any 123 aC junt amb Tit Quint Flaminí i durant el seu període i l'any següent, va fer la guerra contra els habitants de les Illes Balears acusats de pirateria. El seu sobrenom el va aconseguir durant aquesta campanya. Segons les fonts clàssiques, després de la conquesta de les illes va fundar les ciutats de Palma (l'actual Palma), i Pollentia (l'actual Alcúdia), i va portar 3.000 colons d'entre els "romans d'Ibèria" per colonitzar-les. Donades les troballes arqueològiques que denoten una minvada entitat material pels dos assentaments entre el 123 i el 70 aC, s'ha proposat que Palma i Pollentia fossin campaments romans en aquesta fase, després de la qual s'inicià una monumentalització important, com s'ha pogut documentar a l'àrea del fòrum de Pollentia. Cecili Metel va ser censor l'any 120 aC junt amb Luci Calpurni Pisó.[1][2]
Referències
modifica- ↑ Broughton, T.R. The Magistrates of the Roman Republic I: 509 B.C. - 100 B.C.. Nova York: New York American Philological Association, 1986, p. 518. ISBN 0891308121.
- ↑ Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. II. Londres: Taylor and Walton, 1846, p. 1058.
[[]]