Quint Cecili Metel Baleàric

Quint Cecili Metel Baleàric (en llatí Quintus Caecilius Q. F. Q. N. Metellus Balearicus) va ser un magistrat romà, fill de Quint Cecili Metel Macedònic.

Infotaula de personaQuint Cecili Metel Baleàric
Biografia
Naixementsegle II aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Mortp. segle II aC Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Cònsol romà
123 aC – 123 aC
Juntament amb: Tit Quinti Flaminí
Censor romà
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana tardana Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaMetel Modifica el valor a Wikidata
Cònjugevalor desconegut
valor desconegut
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
FillsQuint Cecili Metel Nepot
 ( valor desconegut)
Cecília Metel·la
 ( valor desconegut)
Caecilia Metella Balearica (en) Tradueix
 ( ) Modifica el valor a Wikidata
ParesQuint Cecili Metel Macedònic Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
GermansCecília, Marc Cecili Metel, Luci Cecili Metel Diademat, Gai Cecili Metel Caprari, Cecília Metel·la II i Caecilia Metella (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Genealogia dels Cecili Metel.

Era membre d'una de les més importants famílies romanes del final de la República, la gens Cecília. El seu mandat com a procònsol el va exercir sobre una de les dues províncies d'Hispania, segurament la Citerior. Aquest mandat es perllongà fins a l'any 121 aC quan va retornar a Roma on li va ser dedicat un triomf i el sobrenom Baleàric. Aquests fets se succeïren gairebé al mateix moment que les reformes dels germans Gracs contra els que es va posicionar el senat. La família dels Metels va ser una de les que s'hi van enfronta encara que el Baleàric va ser fora de Roma com a procònsol durant la major part dels aldarulls.

Va ser elegit cònsol l'any 123 aC junt amb Tit Quint Flaminí i durant el seu període i l'any següent, va fer la guerra contra els habitants de les Illes Balears acusats de pirateria. El seu sobrenom el va aconseguir durant aquesta campanya. Segons les fonts clàssiques, després de la conquesta de les illes va fundar les ciutats de Palma (l'actual Palma), i Pollentia (l'actual Alcúdia), i va portar 3.000 colons d'entre els "romans d'Ibèria" per colonitzar-les. Donades les troballes arqueològiques que denoten una minvada entitat material pels dos assentaments entre el 123 i el 70 aC, s'ha proposat que Palma i Pollentia fossin campaments romans en aquesta fase, després de la qual s'inicià una monumentalització important, com s'ha pogut documentar a l'àrea del fòrum de Pollentia. Cecili Metel va ser censor l'any 120 aC junt amb Luci Calpurni Pisó.[1][2]

Referències modifica

  1. Broughton, T.R. The Magistrates of the Roman Republic I: 509 B.C. - 100 B.C.. Nova York: New York American Philological Association, 1986, p. 518. ISBN 0891308121. 
  2. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. II. Londres: Taylor and Walton, 1846, p. 1058. 

[[]]