Can Catlar
Can Catlar[a][1][2][3][4][5] és una casa senyorial situada al núm. 7 del carrer del Sol de Palma.[1]
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Casal  | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Palma (Mallorca) | |||
| ||||
| Catàleg | 08/27 (Catàleg de patrimoni de Palma, , ) | |||
| Bé d'interès cultural | ||||
| Data | 22 juny 1973 | |||
| Identificador | RI-51-0003911 | |||
El casal pertangué als Lloscos, barons de Bunyolí, fins a 1486, quan fou venut a Pere Descatlar i de Santa Coloma, senyor de la Bossa d'Or. Del segle xviii ençà els seus descendents reben el títol de marquesos del Palmer. A mitjan segle xvi es va construir la façana, renaixentista, organitzada en tres trams. L'interior té l'ingrés asimètric adovellat amb arc de mig punt i finestres en els seus extrems. Les finestres del pis noble són rectangulars, creuades per un medalló amb una iconografia al·legòrica de les virtuts d'un guerrer: Fortalesa, Prudència, Pietat, Caritat i Temprança.
En la porxada s'utilitza l'arc conopial. El pati interior és de traçat irregular, amb un vestíbul cobert amb arcs rebaixats i cassetonat de fusta, i dos portals que condueixen als estudis decorats amb grotescs i garlandes, segons el gust renaixentista. Els segles xviii i xix els llenyams foren decorats a l'estil rococó, es construí la nova escala principal, que deformà el pati, i s'instal·laren xemeneies a les sales.
Albergava una gran biblioteca amb un arxiu valuós, del qual destacava una lletra autògrafa del rei Alfons el Magnànim a un membre de la família Descatlar. També contenia tapissos, mobles i antiguitats i pintures de Guillem Mesquida i Vicent López.[6]
El 1973 fou declarat Monument Històrico-Artístic. El 1990 n'era propietària Pilar Descatlar Machimbarrena, marquesa del Palmer.[7]
Notes modifica
- ↑ Dit també Cal Marquès del Palmer (pel fet que els Descatlar eren Marquesos del Palmer) o, modernament, Palau Descatlar.
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Can Catlar |
- ↑ 1,0 1,1 Bibiloni, Gabriel. «Sol, carrer del». A: Els carrers de Palma. Palma: Gabriel Bibiloni, 2012, p. 731. ISBN 978-84-616-2222-1.
- ↑ Web de l'Ajuntament
- ↑ Valero Martí, Gaspar. «50, 51 i 52». A: Palma, ciutat de llegenda. I. Palma: J. J. de Olañeta editor, 2014, p. 130-138. ISBN 978-84-9716-885-4.
- ↑ Catàleg de protecció d'edificis i elements d'interès històric, artístic, arquitectònic i paisatgístic, «8/27».
- ↑ Lucena, M.; Fontenla, J. M.; Mosteiro, J. L.; Pomar, I. Palma. Guia d'arquitectura. Col·legi Oficial d'Arquitectes de Balears, 1997, p. 73. ISBN 8492103647.
- ↑ Medel, Ramon. Manual de viajero en Palma de Mallorca. El Drac editorial, 1989 (ed. facsímil), p. 113.
- ↑ «Descatlar, Palau». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 4. Palma: Promomallorca, p. 281-282. ISBN 84-8661702-2.