Pere Martell

navegant i militar del segle XIII

Pere Martell[1] (Tarragona o Barcelona, 1181 (?) - Benissa 1244) va ser un navegant expert, còmit de galeres (oficial en cap de galeres), armador i potent comerciant marítim amb interessos comercials en diversos ports de la Mediterrània occidental.

Infotaula de personaPere Martell
Biografia
Naixementvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mort1244 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióMilitar Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
LleialtatJaume el Conqueridor Modifica el valor a Wikidata
ConflicteConquesta de València i Conquesta de Mallorca Modifica el valor a Wikidata
El llibre dels feits de Jaume I, amb la il·lustració de l'anomenat «Sopar de Tarragona», on s'hauria decidit la conquesta de Mallorca

Algunes fonts documentals (com el propi llibre dels Feits del rei Jaume I) el donen com a ciutadà de Barcelona, altres (com la versió llatina del Llibre dels Feits de Pere Marsili) ens diuen que era de Tarragona. Fos com fos, és segur que Pere Martell tenia casa a la ciutat i a Tarragona els Martell eren establerts d'ençà del temps de la seva conquesta i repoblació al segle XII, on eren una de les famílies més poderoses de la ciutat i on donaven nom a un carrer, ja en l'edat mitjana. El propi Pere Martell va ser un dels ciutadans més poderosos políticament i econòmica de Tarragona. S'ha arribat a dir que la seva fortuna patrimonial era la segona de la ciutat després de la de l'arquebisbe Aspàreg de Tarragona (oncle per via materna del rei Jaume I i primera autoritat eclesiàstica de Catalunya).

La seva professió el va dur a conèixer la importància de les illes Balears en l'entramat comercial mediterrani, les naus de Martell comerciaven amb la Mallorca islàmica i ell mateix havia visitat personalment l'illa de Mallorca un parell de vegades abans de la conquesta. Es diu que fou Martell qui va convèncer el rei Jaume I de l'escaiença de conquerir Mallorca, participant-hi ell mateix. Malgrat tot la decisió d'emprendre la conquesta de l'illa sembla que ja s'havia pres el 23 d'octubre de 1228 i realment Martell simplement aportà informació sobre l'illa al rei i als nobles abans de començar-la. El Llibre dels Feits explica que, el 17 de novembre de 1228, Pere Martell convidà a sopar en un banquet a casa seva a Tarragona el rei Jaume I, el comte Nunó Sanç I de Rosselló-Cerdanya, el comte Hug IV d'Empúries, en Guillem II i en Ramon II de Muntcada, en Guerau i en Ramon Alemany de Cervelló, en Guillem de Claramunt i en Bernat de Santa Eugènia. Així que va acabar el sopar, els nobles demanaren a Martell que els expliqués com era Mallorca, cosa que ell va fer, fet que (segons el Llibre dels Feits), fou el que els dugué a decidir d'emprendre la conquesta de l'illa. Aquest fet és il·lustrat en una miniatura de l'autobiografia de Jaume I.

El propi Pere Martell va participar en la campanya de conquesta de Mallorca. A ell, juntament amb l'arquebisbe de Tarragona i altres tarragonins que hi participaren, es deu en part que en l'estol de naus que salparen de Catalunya per a fer la conquesta n'hi hagués de tarragonines i també que tot l'estol de naus de conquesta salpés dels ports de Salou, Cambrils i Tarragona. Posteriorment, un cop consumada la conquesta, en el repartiment de l'illa, li foren donades pel rei Jaume I possessions a la ciutat de Mallorca i a Sineu. Altres Martell de procedència diversa reberen també possessions en altres indrets de l'illa (a Inca, etc.). Posteriorment Gastó VII de Montcada i de Bearn, vescomte de Bearn, donà a Pere Martell, de la seva part del repartiment, altres possessions a la Ciutat de Mallorca.

Pere Martell també va prendre part en les campanyes de conquesta del regne de València. Va participar l'any 1233 en el setge de Borriana, fet en el qual actuà com a proveïdor de l'exèrcit assetjant amb la seva flota de naus. En agraïment pel seu ajut, va rebre possessions al regne de València i, onze anys més tard, el 1244, prosseguint en la conquesta del regne, va morir en combat mentre prenia part en les operacions de conquesta de la zona de Benissa.

ReconeixementsModifica

Un carrer de la ciutat de la ciutat de Tarragona i un institut d'ensenyament mitjà del Complex Educatiu de Tarragona duen el seu nom.

ReferènciesModifica

  1. «Pere Martell». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

BibliografiaModifica

  • COLL I ALENTORN, M. Martell, Pere. Gran Enciclopèdia Catalana, vol. XIV, Barcelona. 1987
  • JAUME I: Libre dels Feyts
  • L'ENCICLOPEDIA.CAT. Pere Martell. Grup Enciclopèdia Catalana.
  • MARSILI, Pere. Petrus Marsilii. Opera Omnia: Chronice illustrissimi regis Aragonum domini Iacobi uictorissimi principis... (versió llatina del Llibre dels Fets) 1313
  • MIRET I SANS, J. Itinerari de Jaume I el conqueridor, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 1918
  • MONTOLIU, M. La versión catalana y la latina de la crónica de Jaime I, confrontadas. Butlletí Arqueològic. Reial Societat Arqueològica Tarraconense, Núm. 37-40, 1952
  • MORERA, E, Tarragona cristiana, Vol II. Diputació Provincial de Tarragona. 1957
  • PONS, Marc. Pere Martell, el braç financer de Jaume I el Conqueridor. El Nacional, 25 de març de 2018
  • REAL ACADEMIA DE LA HISTORIA. Pere Martell
  • SANCHEZ REAL. P. Martell y la conquista de Mallorca. Butlletí Arqueològic. Reial Societat Arqueològica Tarraconense Núm. 37-40, 1952
  • SOLDEVILA, Ferran. Les quatre grans cròniques. Editorial Selecta, Barcelona.1983
  • SOTO, R. Códex català del llibre del repartiment de Mallorca. Conselleria d'Educació i de Cultura del Govern Balear, Palma de Mallorca. 1984