Obre el menú principal

Pere Martell

navegant i militar del segle XIII

Pere Martell[1] (Tarragona o Barcelona? 1181? -Benissa 1244) va ser un navegant expert, còmit de galeres (oficial en cap de galeres), armador i potent comerciant marítim amb interessos comercials en diversos ports de la Mediterrània occidental.

Infotaula de personaPere Martell
Biografia
Naixement data desconeguda.
valor desconegut
Mort 1244 (Gregorià)
Activitat
Ocupació Militar
Lleialtat Jaume el Conqueridor
Conflicte Conquesta de València i Conquesta de Mallorca
Modifica les dades a Wikidata
El llibre dels feits de Jaume I, amb la il·lustració de l'anomenat «Sopar de Tarragona», on s'hauria decidit la conquesta de Mallorca

Malgrat que algunes fonts documentals (com el propi llibre dels Feits del rei Jaume I) el donen com a ciutadà de Barcelona, altres (com la versió llatina del Llibre dels Feits de Pere Marsili) ens diuen que era de Tarragona, En qualsevol cas és segur que Pere Martell tenia casa a Tarragona i a Tarragona els Martell eren establerts des del temps de la seva conquesta i repoblació al segle XII, essent una de les famílies més poderoses de la ciutat i donant nom a un carrer ja en l'edat mitjana. El propi Pere Martell va ser un dels ciutadans més poderosos políticament i econòmicament de Tarragona. S'ha arribat a dir que la seva fortuna patrimonial era la segona de la ciutat després de la de l’arquebisbe Aspàreg de Tarragona (oncle per via materna del rei Jaume I i primera autoritat eclesiàstica de Catalunya).

La seva professió el va dur a conèixer la importància de les Illes Balears en l'entramat comercial mediterrani, les naus de Martell comerciaven amb la Mallorca islàmica i ell mateix havia visitat personalment l'illa de Mallorca un parell de cops abans de la conquesta. Es diu que fou Martell qui va convèncer el rei Jaume I del projecte de conquerir Mallorca, participant-hi ell mateix. Malgrat tot la decisió de conquesta de l'illa sembla que ja s'havia pres el 23 d'octubre de 1228 i realment Martell simplement aportà informació sobre l'illa al rei i nobles abans de la conquesta, en la que efectivament participà posteriorment. El Llibre dels Feits explica que, el 17 de novembre de 1228, Pere Martell convidà a sopar en un banquet a casa seva a Tarragona al rei Jaume I, al comte Nunó Sanç I de Rosselló-Cerdanya, al comte Hug IV d’Empúries, a en Guillem II i a en Ramon II de Montcada, a en Guerau i a en Ramon Alemany de Cervelló, a en Guillem de Claramunt i a en Bernat de Santa Eugènia. Un cop acabat el sopar els nobles demanaren a Martell que els expliqués com era Mallorca, cosa que ell va fer, fet que (segons el Llibre dels Feits), fou el que els dugué a decidir emprendre la conquesta de les illes. Aquest fet està ilustrat en una miniatura de l'autobiografia de Jaume I (El llibre dels feits).

El propi Pere Martell va participar en la campanya de conquesta de Mallorca, A ell, juntament amb l'arquebisbe de Tarragona i altres tarragonins que participaren es deu en part el fet que en l'estol de naus que salparen de Catalunya per a dur a terrme la conquesta n'hi hagueren de tarragonines i també el fet que tot l'estol de naus de conquesta salpés des dels ports de Salou, Cambrils y Tarragona, Posteriorment, un cop consumada la conquesta, en el repartiment de l’illa, li foren donades pel rei Jaume I possessions a la ciutat de Mallorca i a Sineu. Altres Martell de procedència diversa reberen també possessions a altres indrets de l'illa (a Inca, etc.). Posteriorment Gastó VII de Montcada i de Bearn, vescomte de Bearn, donà a Pere Martell, de la seva part del repartiment, altres possessions a la Ciutat de Mallorca.

Pere Martell també va prendre part en les campanyes de conquesta del regne de València, participant l'any 1233 en el setge de Borriana, fet en el que actuà com a proveidor de l'exèrcit assetjant mitjançant la seva flota de naus. En agraiment pel seu ajut va rebre possessions al regne de València i, onze anys més tard, el 1244, prosseguint en la conquesta del regne, va morir en combat mentre prenia part en les operacions de conquesta de la zona de Benissa.

ReconeixementsModifica

A la ciutat de Tarragona, un carrer duu el seu nom. Així mateix, a la mateix població, Pere Martell dona el nom a un institut de formació professional.

ReferènciesModifica

  1. «Pere Martell». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

BibliografiaModifica

  • COLL I ALENTORN, M. Martell, Pere. Gran Enciclopèdia Catalana, vol. XIV, Barcelona. 1987
  • JAUME I: Libre dels Feyts
  • L'ENCICLOPEDIA.CAT. Pere Martell. Grup Enciclopèdia Catalana.
  • MARSILI, Pere. Petrus Marsilii. Opera Omnia: Chronice illustrissimi regis Aragonum domini Iacobi uictorissimi principis... (versió llatina del Llibre dels Fets) 1313
  • MIRET I SANS, J. Itinerari de Jaume I el conqueridor, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 1918
  • MONTOLIU, M. La versión catalana y la latina de la crónica de Jaime I, confrontadas. Butlletí Arqueològic. Reial Societat Arqueològica Tarraconense, Núm. 37-40, 1952
  • MORERA, E, Tarragona cristiana, Vol II. Diputació Provincial de Tarragona. 1957
  • PONS, Marc. Pere Martell, el braç financer de Jaume I el Conqueridor. El Nacional, 25 de març de 2018
  • REAL ACADEMIA DE LA HISTORIA. Pere Martell
  • SANCHEZ REAL. P. Martell y la conquista de Mallorca. Butlletí Arqueològic. Reial Societat Arqueològica Tarraconense Núm. 37-40, 1952
  • SOLDEVILA, Ferran. Les quatre grans cròniques. Editorial Selecta, Barcelona.1983
  • SOTO, R. Códex català del llibre del repartiment de Mallorca. Conselleria d’Educació i de Cultura del Govern Balear, Palma de Mallorca. 1984