Aspàreg de la Barca

Aspàreg de la Barca (Montpeller, ~1170 - Tarragona, 1233) fou un destacat religiós occità, prebost de Sant Esteve de Tolosa, bisbe de Comenge, bisbe de Pamplona i arquebisbe de Tarragona. En l'àmbit polític destacà com a conseller del rei Jaume I d'Aragó i en l'àmbit religiós contribuí a la implatació de la reforma eclesiàstica del concili Lateranense del 1215.

Infotaula de personaAspàreg de la Barca
Biografia
Naixementdècada del 1170 Modifica el valor a Wikidata
Montpeller Modifica el valor a Wikidata
Mort3 març 1233 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (53/63 anys)
Tarragona Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCatedral de Tarragona Modifica el valor a Wikidata
Llista d'arquebisbes de Tarragona
Bisbe de Pamplona
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióprevere catòlic Modifica el valor a Wikidata

Orígens familiarsModifica

Desconeguts, tot i que estava emparentat amb la reina Maria de Montpeller, mare de Jaume I d'Aragó; aquesta seria la raó per la qual el rei Jaume l'anomenava "oncle".

BiografiaModifica

Arquebisbe de TarragonaModifica

Inicià les seves funcions eclesials sent prebost de Sant Esteve de Tolosa; del 1205 al 1206 fou bisbe de Comenge i posteriorment, del 1212 al 1215 fou bisbe de Pamplona. El capítol tarragoní l'escollí per unanimitat el 23 de febrer de 1215 com a arquebisbe de Tarragona, funció que exercicí fins a la seva mort el 1233. Serà en aquest càrrec quan destacà notablement la seva obra política, convertint-se en protector i conseller del rei Jaume I d'Aragó.

Regència de Sanç d'AragóModifica

L'agost del 1214, després que l'infant Jaume, que aleshores comptava 6 anys, fos alliberat, fou presentat a la noblesa aragonesa i catalana a l'assemblea convocada a la ciutat de Lleida. Allí la noblesa jurà obediència a Jaume I com a nou rei, mentre l'arquebisbe de Tarragona Aspàreg de la Barca el tenia a la falda durant la cerimònia.

Conseller de Jaume IModifica

El 1218 el Papa Honori III el va nomenar el primer dels consellers del rei durant la seva minoria d'edat. Va concertar treves amb els vescomtes de Cardona i Bearn Ramon Folc IV de Cardona i Guillem II de Montcada i de Bearn, els quals, amb els seus bàndols, amenaçaven la pau del país amb la Guerra entre els Montcada i els Cardona.

Va ajudar Jaume I a la conquesta de Mallorca amb l'aportació d'homes i diners; i va destacar com a figura de primera magnitud a les corts de Barcelona de 1228, en les quals s'acordà la conquesta d'aquella illa.

Morí a Tarragona el 1233 i fou enterrat a la catedral de Tarragona.

Obra religiosaModifica

Va continuar la persecució dels heretges valdesos que tenien molts partidaris a les poblacions de les muntanyes de Prades, i es va valdre de les prèdiques dels cartoixans d'Escaladei als quals, en agraïment, va concedir extensos territoris. En representació d'aquest prelat, el bisbe de Vic va participar en el concili Lateranense celebrat a Roma. En els debats, l'arquebisbe de Toledo va pretendre una declaració favorable a les seves pretensions a la primacia d'Espanya. El bisbe de Vic, en nom del seu cap s'hi va oposar, i allí es va iniciar un plet encara no resolt.

El 20 de juny de 1220 va donar per a l'obra de la Seu alguns delmes del terme i vila d'Alcover i altres drets sobre els delmes que la Mitra percebia en altres poblacions del Camp. S'atribueix a la munificència d'aquest prelat l'altar major primitiu de la Catedral, constituït d'una sola peça. Va morir el dia 3 de març de 1233.

Sepulcre i escut heràldicModifica

La seva ossera està situada a la catedral de Tarragona, prop de la capella dels Sants Cosme i Damià. El seu escut: en camp d'atzur, un creixent d'argent.[1]

Notes i referènciesModifica

  1. Domènech: "Centcelles" (Barcelona, 1931)

BibliografiaModifica

Vegeu tambéModifica


Aspàreg de la Barca
Naixement: ~1170 Mort: 1233
Càrrec de govern
— Nova creació: —
Inici de la regència de
Sanç de Barcelona i d'Aragó
Conseller de la Procuradoria
(Llista de consellers reials)
(1216–1218)
— Dissolució: —
Fi de la regència de
Sanç de Barcelona i d'Aragó
— Nova creació: —
Inici del regnat de
Jaume I d'Aragó
Conseller Reial
(Llista de consellers reials)
(1218–1221)
Succeït per:
Consell Reial de 1221
Càrrec de govern
Precedit per:
?
Prebost de Sant Esteve de Tolosa
(?–1205)
Succeït per:
?
Precedit per:
Raymond Arnaud
Bisbe de Comenge
(Llista de bisbes de Comenge)
(1205–1206)
Succeït per:
Adhémar du Châtel
Precedit per:
Juan de Tarazona
Bisbe de Pamplona
(Llista de bisbes de Pamplona)
(1212–1215)
Succeït per:
Guillermo de Santonge
Precedit per:
Ramon de Rocabertí
Arquebisbe de Tarragona
(Llista d'arquebisbes de Tarragona)
(1215–1233)
Succeït per:
Guillem de Montgrí