Aspàreg de la Barca
Aspàreg de la Barca (Montpeller, ~1170 - Tarragona, 1233) fou un destacat religiós occità, prebost de Sant Esteve de Tolosa, bisbe de Comenge, bisbe de Pamplona i arquebisbe de Tarragona. En l'àmbit polític destacà com a conseller del rei Jaume I d'Aragó i en l'àmbit religiós contribuí a la implatació de la reforma eclesiàstica del concili Lateranense del 1215.
Biografia | |
---|---|
Naixement | dècada del 1170 ![]() Montpeller (França) ![]() |
Mort | 3 març 1233 ![]() Tarragona ![]() |
Sepultura | Catedral de Tarragona ![]() |
![]() | |
23 febrer 1215 – Diòcesi: arquebisbat de Tarragona | |
Bisbe de Pamplona | |
12 juny 1212 – ← Juan de Tarazona (en) ![]() ![]() Diòcesi: bisbat de Pamplona ![]() | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica ![]() |
Activitat | |
Ocupació | sacerdot catòlic ![]() |
Biografia
modificaEls seus orígens familiars són desconeguts, tot i que estava emparentat amb la reina Maria de Montpeller, mare de Jaume I d'Aragó; aquesta seria la raó per la qual el rei Jaume l'anomenava oncle.
Arquebisbe de Tarragona
modificaVa començar la carrera eclesiàstica com a prebost de Sant Esteve de Tolosa; del 1205 al 1206 fou bisbe de Comenge i posteriorment, del 1212 al 1215, fou bisbe de Pamplona.
L'agost del 1214, després que l'infant Jaume, que aleshores comptava sis anys, fos alliberat, fou presentat a la noblesa aragonesa i catalana a l'assemblea convocada a la ciutat de Lleida. Allí la noblesa va jurar obediència a Jaume I com a nou rei, mentre Aspàreg de la Barca, encara bisbe de Pamplona, el tenia a la falda durant la cerimònia.
El capítol tarragoní l'escollí per unanimitat el 23 de febrer de 1215 com a arquebisbe de Tarragona, funció que va exercir fins a la seva mort el 1233. Serà en aquest càrrec quan destacà notablement la seva obra política com a protector i conseller del rei Jaume I d'Aragó.
Conseller de Jaume I
modificaEl 1218 el papa Honori III el va nomenar el primer dels consellers del rei durant la seva minoria d'edat. Va concertar treves amb els vescomtes de Cardona i Bearn Ramon Folc IV de Cardona i Guillem II de Montcada i de Bearn, els quals, amb els seus bàndols, amenaçaven la pau del país.
Va ajudar Jaume I a la conquesta de Mallorca amb l'aportació d'homes i diners; i va destacar com a figura de primera magnitud a les corts de Barcelona de 1228, en les quals s'acordà la conquesta d'aquella illa.
Morí a Tarragona el 1233 i fou enterrat a la catedral de Tarragona.
Obra religiosa
modificaVa continuar la persecució dels heretges valdesos que tenien molts partidaris a les poblacions de les muntanyes de Prades, i es va valdre de les prèdiques dels cartoixans d'Escaladei als quals, en agraïment, va concedir extensos territoris. En representació d'aquest prelat, el bisbe de Vic va participar en el concili Lateranense celebrat a Roma. En els debats, l'arquebisbe de Toledo va pretendre una declaració favorable a les seves pretensions a la primacia d'Espanya. El bisbe de Vic, en nom del seu cap s'hi va oposar, i allí es va iniciar un plet encara no resolt.
El 20 de juny de 1220 va donar per a l'obra de la Seu alguns delmes del terme i vila d'Alcover i altres drets sobre els delmes que la Mitra percebia en altres poblacions del Camp. S'atribueix a la munificència d'aquest prelat l'altar major primitiu de la Catedral, constituït d'una sola peça. Va morir el dia 3 de març de 1233.
Sepulcre i escut heràldic
modificaLa seva ossera està situada a la catedral de Tarragona, prop de la capella dels Sants Cosme i Damià. El seu escut: en camp d'atzur, un creixent d'argent.[1]
Notes i referències
modifica- ↑ Domènech: "Centcelles" (Barcelona, 1931)
Bibliografia
modificaVegeu també
modifica
Aspàreg de la Barca Naixement: ~1170 Mort: 1233
| ||
Càrrec de govern | ||
---|---|---|
— Nova creació: — Inici de la regència de Sanç de Barcelona i d'Aragó |
Conseller de la Procuradoria (Llista de consellers reials) (1216–1218) |
— Dissolució: — Fi de la regència de Sanç de Barcelona i d'Aragó |
— Nova creació: — Inici del regnat de Jaume I d'Aragó |
Conseller Reial (Llista de consellers reials) (1218–1221) |
Succeït per: Consell Reial de 1221 |
Càrrec de govern | ||
Precedit per: ? |
Prebost de Sant Esteve de Tolosa (?–1205) |
Succeït per: ? |
Precedit per: Raymond Arnaud |
Bisbe de Comenge (Llista de bisbes de Comenge) (1205–1206) |
Succeït per: Adhémar du Châtel |
Precedit per: Juan de Tarazona |
Bisbe de Pamplona (Llista de bisbes de Pamplona) (1212–1215) |
Succeït per: Guillermo de Santonge |
Precedit per: Ramon de Rocabertí |
Arquebisbe de Tarragona (Llista d'arquebisbes de Tarragona) (1215–1233) |
Succeït per: Guillem de Montgrí |