Yves Coppens

Yves Coppens
	(2008)
Biografia
Naixement	(fr) Yves Jean Édouard Coppens ; 9 agost 1934 ; Gwened (Bretanya)
Mort	22 juny 2022 (87 anys); 11è districte de París (França)
Sepultura	cementiri de Père-Lachaise, 54
Historic preservationist (en) Manoir de Kerazan (en)
	2016 –
President Charter for the Environment (en)
	2002 – 2005
Catedràtic Collège de France
	1983 – 2005
Sous-directeur (fr) Musée de l'Homme
	1979 –
Catedràtic Museu Nacional d'Història Natural de França
	té el rol: càtedra; 1969 – 1983 ; ← Robert Gessain – André Langaney →
Investigador Centre Nacional de Recerca Científica
	1956 – 1969
President French Prehistoric Society (en)
Dades personals
Formació	Universitat de Rennes
Activitat
Camp de treball	Paleoantropologia
Ocupació	antropòleg, paleoantropòleg, catedràtic, paleontòleg, professor d'universitat
Ocupador	Collège de France, catedràtic (–2005) ; Museu Nacional d'Història Natural de França, catedràtic, director (1980–) ; École pratique des hautes études, catedràtic (1980–) ; Centre Nacional de Recerca Científica, investigador (1956–1969) ; Musée de l'Homme, sous-directeur (fr)
Membre de	Acadèmia reial de les ciències, lletres i belles arts de Bèlgica (soci) (1992–); Académie nationale de médecine (1991–); Academia Europaea (1988–); Acadèmia Francesa de les Ciències (1985–); Acadèmia Pontificia de les Ciències ; Royal Anthropological Institute of Great Britain and Ireland (membre honorari) ; Académie des sciences, des arts, des cultures d'Afrique et des diasporas africaines (en) ; Acadèmia de Ciències d'Ultramar ; Royal Society of South Africa (en) ; Reial Acadèmia de Medicina de Bèlgica (membre corresponent) ; Acadèmia Nacional de les Ciències dels XL ; Société d'anthropologie de Paris
Professors	Pierre-Roland Giot
Obra
Estudiant doctoral	Brigitte Senut, Jean-Jacques Hublin, Zeresenay Alemseged i Vincent Mourre (en)
Abrev. zoologia	Coppens
Família
Cònjuge	Françoise Le Guennec-Coppens
Pare	René Coppens
Cronologia
26 abril 2004	matrimoni
Premis
	(14 novembre 2016) Gran Creu de l'Orde nacional del Mèrit; (2015) Premi de Roma; (29 març 2013) Gran Oficial de la Legió d'Honor; (2013) Associated Member of the Hassan II Academy of Sciences and Technologies (en) ; (2011) Premi de l'excel·lència francesa; (2010) Comanador de les Arts i les Lletres; (1998) doctor honoris causa per la Universitat de Mons; (1993) doctor honoris causa per la Universitat de Chicago; (1992) doctor honoris causa per la Universitat de Lieja; (1988) doctor honoris causa per la Universitat de Bolonya; (1987) Ernest Van den Broeck medal (en) ; (1984) Premi Kalinga; (1982) medalla de plata del CNRS; (1974) Prize Jaffé (en) ; Officer of the National Order of Chad (en) ; comanador de l'Orde del Mèrit Cultural; Comandant de l'Orde de les Palmes Acadèmiques; Gran Premi de l'Imaginaire; oficial de l'orde del Mèrit agrícola ;

Yves Coppens (Gwened, 9 d'agost de 1934 - París, 22 de juny de 2022^[1]) va ser un paleontòleg bretó. Va graduar-se a la Universitat de Rennes estudiant homínids antics i es doctorà a la facultat de ciències de La Sorbona, a París, amb una tesi sobre els proboscidis. S'especialitzà en paleoantropologia i, d'aquesta manera, investigà els alineaments de Carnac sota la direcció de Jean Piveteau. També amplià el seu coneixement sobre l'antropologia, arribant a participar en una sèrie documental titulada «Els orígens de la humanitat» (2003).^[2]^[3] És l'autor de la «East side story» (història del costat est) que explica la separació de l'ésser humà dels grans simis per raons geològiques i climàtiques al Miocè.^[4]

Coppens fou un dels paleontòlegs que liderava l'equip que va descobrir el famós homínid australopitec Lucy a Etiòpia el 1974. Així mateix, fou professor al Collège de France (1983) i al Museu Nacional d'Història Natural (1954).^[5] També treballà al Centre Nacional de la Recerca Científica (CNRS).^[5]^[6] Així mateix, fou membre de l'Acadèmia nacional de medicina i de la de ciències^[7] i col·laborador amb el Museu de l'Home de París i el Museu Quai Branly.^[4]

L'asteroide (172850) Coppens, situat al cinturó d'asteroides, va rebre nom en honor seu el 2005.^[8]

Bibliografia

Le Singe, l'Afrique et l'homme, 1983, Fayard, ISBN 2213012725
Origines de la bipédie (amb Brigitte Senut), 1992, CNRS, ISBN 2222046025
La història més bella del món (en col·laboració amb Hubert Reeves, Joël de Rosnay et Dominique Simonnet), 1996, Seuil, ISBN 2020505762
Le genou de Lucy : l'histoire de l'homme et l'histoire de son histoire, 1999, Odile Jacob, ISBN 2738103340
Pré-ambules : les premiers pas de l'homme, 1999, Odile Jacob, ISBN 2738109365
Grand entretien, 2001
Les origines de l'homme : réalité, mythe, mode (ouvrage collectif), 2001, Artcom
Aux origines de l'humanité T1 et T2 (amb Pascal Picq), 2002, Fayard
Berceaux de l'humanité : Des origines à l'Age de bronze, 2003, Larousse
L'Odyssée de l'espèce, 2003, EPA, ISBN 2851206044
Homo sapiens et l'enfant loup, 2004, Flammarion, ISBN 2081627981
Chroniques d'un paléontologue, 2004, Odile Jacob, ISBN 2738111122
Histoire de l'homme et changements climatiques, 2006, Collège de France et Fayard, ISBN 2-213-62872-6

Referències

↑ «Yves Coppens, codécouvreur de Lucy et visage de la paléontologie française, est mort» (en francès). www.lemonde.fr, 22-06-2022. [Consulta: 22 juny 2022].
↑ «Los orígenes de la humanidad (serie 2003) - Tráiler. resumen, reparto y dónde ver. Creada por Jacques Malaterre, Yves Coppens» (en castellà). La Vanguardia, 23-06-2022. [Consulta: 23 juny 2022].
↑ Leary, Francis. «Yves Coppens responde a las preguntas de Francis Leary» (en castellà). Unesco Digital Library, 1994. [Consulta: 23 juny 2022].
↑ ^4,0 ^4,1 «Disparition d'Yves Coppens» (en francès). Musée de l'Homme, 23-06-2022. [Consulta: 24 juny 2022].
↑ ^5,0 ^5,1 Eschapasse, Baudouin. «Mort du pape de la préhistoire Yves Coppens» (en francès). Le Point, 22-06-2022. [Consulta: 23 juny 2022].
↑ Antón, Jacinto «El hombre es resultado de un cambio ecológico, dice el paleontólogo Yves Coppens» (en castellà). El País [Madrid], 04-07-1991. ISSN: 1134-6582.
↑ Gesbert, Olivia. «Aux origines de l'Homo Coppens» (en francès). Radio France Culture, 24-01-2018. [Consulta: 23 juny 2022].
↑ «(172850) Coppens = 2005 EU27 = 2003 YO173» (en anglès). IAU Minor Planet Center. [Consulta: 23 juny 2022].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Yves Coppens

Entrevista a la revista Lexnews (francès)

[1] «Yves Coppens, codécouvreur de Lucy et visage de la paléontologie française, est mort» (en francès). www.lemonde.fr, 22-06-2022. [Consulta: 22 juny 2022].

[2] «Los orígenes de la humanidad (serie 2003) - Tráiler. resumen, reparto y dónde ver. Creada por Jacques Malaterre, Yves Coppens» (en castellà). La Vanguardia, 23-06-2022. [Consulta: 23 juny 2022].

[3] Leary, Francis. «Yves Coppens responde a las preguntas de Francis Leary» (en castellà). Unesco Digital Library, 1994. [Consulta: 23 juny 2022].

[:1-4] 4,0 ^4,1 «Disparition d'Yves Coppens» (en francès). Musée de l'Homme, 23-06-2022. [Consulta: 24 juny 2022].

[:0-5] 5,0 ^5,1 Eschapasse, Baudouin. «Mort du pape de la préhistoire Yves Coppens» (en francès). Le Point, 22-06-2022. [Consulta: 23 juny 2022].

[6] Antón, Jacinto «El hombre es resultado de un cambio ecológico, dice el paleontólogo Yves Coppens» (en castellà). El País [Madrid], 04-07-1991. ISSN: 1134-6582.

[7] Gesbert, Olivia. «Aux origines de l'Homo Coppens» (en francès). Radio France Culture, 24-01-2018. [Consulta: 23 juny 2022].

[8] «(172850) Coppens = 2005 EU27 = 2003 YO173» (en anglès). IAU Minor Planet Center. [Consulta: 23 juny 2022].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]