Carl Otto Nicolai (Königsberg, Prússia, 9 de juny de 1810 - Berlín, 11 de maig de 1849) va ser un compositor alemany,[1] director i fundador de la Filharmònica de Viena. Nicolai és conegut per la seva versió per a òpera de la comèdia The Merry Wives of Windsor de Shakespeare (Les alegres comares de Windsor). A més de cinc òperes, Nicolai també va compondre obres per a orquestra, cors i solos per a instruments.

Infotaula de personaCarl Otto Nicolai
Otto Nicolai.jpg
modifica
Biografia
Naixement9 juny 1810 modifica
Königsberg (Prússia) modifica
Mort11 maig 1849 modifica (38 anys)
Berlín modifica
Causa de mortCauses naturals modifica (Accident vascular cerebral modifica)
Lloc d'enterramentDorotheenstadt cemetery II (en) Tradueix, F-3-19 modifica
Mestre de capella
modifica
Dades personals
ReligióLuteranisme modifica
Activitat
OcupacióCompositor, pianista, director d'orquestra, cantant i director musical modifica
OcupadorFrederic Guillem IV de Prússia (1848–1849) modifica
GènereÒpera modifica
ProfessorsKarl Friedrich Zelter modifica
AlumnesTheodor Kullak modifica
InstrumentPiano, orgue i veu modifica
Obra
Obres destacables

IMDB: nm0630211 Allmovie: p176938
Musicbrainz: 33a2c5c9-f3da-4400-bfa9-77de4ca57ac7 Discogs: 696211 IMSLP: Category:Nicolai,_Otto Find a Grave: 20628678 Modifica els identificadors a Wikidata

BiografiaModifica

Nicolai, un nen prodigi, des de molt jove va abandonar a la seva llar i els seus pares per anar a estudiar amb Carl Friedrich Zelter a Berlín. Després d'un cert èxit a Alemanya, incloent la seva primera simfonia (1831) i concerts públics, es va convertir en músic de l'ambaixada de Prússia a Roma. Durant la dècada de 1840 va ser la figura més prominent de l'escena musical a Viena. El 1844 li van oferir el càrrec, ocupat fins a aquell moment per Felix Mendelssohn, de mestre de capella de la catedral de Berlín, malgrat que no s'hi establiria fins a l'últim any de la seva vida, on va tenir diverses alumnes de cant, entre elles Mathilde Marchesi.[2]

Dos mesos després de l'estrena reeixida de Les alegres comares de Windsor, i només dos dies després d'accedir a la direcció de la Berlin Staatsoper, va morir d'un despreniment cerebral.

Les seves obres se segueixen escoltant a Àustria i a Alemanya, entre les quals destaquen alguns àlbums de lieder, una Missa en Re de considerable envergadura, i un Pater noster per a doble cor.

ObresModifica

Òperes

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carl Otto Nicolai
  1. «Otto Nicolai». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 32. pàg. 1413 (ISBN 84-239-4532-4)