Obre el menú principal

Theodor Kullak va néixer el 12 de setembre de l'any 1818 a Krotoshin, Posen, i va morir el dia 1 de març l'any 1882. Va ser un pianista alemany, compositor i professor.

Infotaula de personaTheodor Kullak
Theodor Kullak.jpg
Biografia
Naixement 12 setembre 1818
Krotoszyn
Mort 1r març 1882 (63 anys)
Berlín
Activitat
Ocupació Pianista, compositor, musicòleg i pedagog de música
Professors Albrecht Agthe, Carl Czerny, Carl Otto Nicolai, Simon Sechter, Siegfried Wilhelm Dehn i Wilhelm Taubert
Alumnes Sara Heinze
Instrument Piano
Família
Fills Franz Kullak
Germans Adolph Kullak

Musicbrainz: 1a27c198-25b8-4ea1-bc55-633e6cdfc3c7
Modifica les dades a Wikidata

Va començar els seus estudis de piano com a pupil d'Albercht Agthe a Posen (Poznan). Va progressar suficientment com per excitar l'interès del príncep artístic Anton Radziwill en el seu vuitè any. L'any 1829 va assegurar un concert de la cort a Berlín. Va aparèixer amb un coartista anomenat Henritte Sontag. El rei Frederick Guillermo IV va quedar molt encantat.

L'any 1851, va establir una nova escola, Tonkunst de Neue Akademie, que va tenir un èxit durador i va ser nomenada com "acadèmia de Kullak". Aquesta escola es va especialitzar en classes per a pianistes o persones que en volien saber, i es va convertir en l'escola privada més gran del conjunt d'Alemanya, tenir molts i bons alumnes. Va ser professor l'any 1861 i també va ser nomenat membre honorari de l'acadèmia real de música a Florència.

Va escriure una gran quantitat de peces per a piano amb Des Oktavenspiels de Schule del dado (1848) que va ser molt conegut. En canvi, les seves altres cançons com la de Concert per a piano i dues sonates, no són molt conegudes avui en dia.

El gran pianista alemany Emil von Sauer va incloure obres de Kullak en les seves col·leccions, amb fins pedagògics.[1]

Alumnes de KullakModifica

ReferènciesModifica

  1. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 54, pàg. 743 (ISBN 84-239-4554-5)
  2. * Edita Enciclopèdia Espasa, vol. 43, pàg. 1082. (ISBN 84-239-4543-X)
  3. * Edita SARPE Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 82 (ISBN 84-7291-226-4)
  4. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 18, 1ª, part. pàg. 743 (ISBN 84-239-4518-9)
  5. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 56, pàg. 1121 (ISBN 84 239-4556-1)
  6. Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. V, pàg. 561 (ISBN 84-239-4575-8)
  7. Enciclopèdia Espasa, Volum núm. 50, pàg. 739 (ISBN 84-239-4550-2)
  8. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 43, pàg. 934 (ISBN 84-239-4541-3)
  9. Edita Enciclopèdia Espasa, vol. 46, pàg. 1298. (ISBN-84-239-4546-4)
  10. Edita Enciclopèdia Espasa, vol. 50, pàg. 406. (ISBN-84-239-4550-2)