Malabo
Malabo és la capital de la Guinea Equatorial, situada a la costa nord-oriental de l'illa de Bioko (abans anomenada Fernando Poo). Té una població estimada de 187.302 habitants (2012).[1]
 Malabo | |||||
|---|---|---|---|---|---|
|
|||||
  | |||||
| Epònim | Malabo Lopelo Melaka | ||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Guinea Equatorial | ||||
| Regió | Illes de Guinea Equatorial | ||||
| Província | Bioko Nord | ||||
| Districte | districte de Malabo | ||||
| Capital de | districte de Malabo Bioko Nord Illes de Guinea Equatorial Guinea Espanyola (1926–1959) Guinea Equatorial (1968–)
| ||||
| Població | |||||
| Total | 297.000 (2018) | ||||
| • Densitat | 14.142,86 hab./km² | ||||
| Idioma oficial | bubi castellà | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 21 km² | ||||
| Banyat per | golf de Guinea | ||||
| Altitud | 0 m | ||||
| Dades històriques | |||||
| Creació | 1827 | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Fus horari | |||||
| Altres | |||||
| Lloc web | ayuntamientodemalabo.com | ||||
.svg)
HistòriaModifica
La ciutat fou fundada pels britànics el 1827, que van arrendar l'illa a Espanya durant el període colonial. Anomenada Port Clarence, fou usada com a estació naval en l'intent de suprimir el tràfic d'esclaus. S'hi van establir molts dels esclaus acabats d'alliberar, abans de l'establiment de Sierra Leone com a colònia per a lliberts. Mentre que molts d'ells, més endavant, van anar a parar a Sierra Leone, alguns dels seus descendents, anomenats fernandinos, encara es poden trobar a Malabo i la seva rodalia, on constitueixen un grup ètnic propi, que parla el seu propi dialecte crioll afroportuguès.
Quan l'illa va tornar a estar sota control espanyol, Malabo va rebre el nom de Santa Isabel. Fou escollida per reemplaçar la ciutat continental de Bata com a capital del país el 1969, i va rebre el nom de Malabo el 1973 com a part de la campanya del president Francisco Macías Nguema de reemplaçar els topònims europeus per noms "autènticament" africans.
Durant el seu "regnat de terror", Macías Nguema va dur a terme un quasigenocidi de la minoria bubi del país, que eren majoria a l'illa de Bioko, i va portar molta gent de la seva pròpia ètnia, els fangs, a Malabo. Durant els anys finals del seu mandat, quan la Guinea Equatorial era coneguda de vegades com l'"Auschwitz de l'Àfrica", molta població de la ciutat va abandonar-la, igual com va fer gairebé un terç de la població de tot el país. Malabo encara s'ha de recuperar de les seqüeles d'aquell període, tot i que el descobriment de petroli al país ha fet duplicar la població de la ciutat de pocs anys ençà.
AgermanamentsModifica
Vegeu tambéModifica
ReferènciesModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Malabo |
- ↑ Sarmento, Joao. Fortifications Post-Colonialism and Power: Ruins and Imperial Legacies (en anglès). Ashgate Publishing, Ltd., 2012, p. 99. ISBN 1409490300.