Claudio Arrau

pianista xilè

Claudio Arrau León (Chillán, Ñuble, Xile, 6 de febrer de 1903 - Mürzzuschlag, Àustria, 9 de juny de 1991) fou un pianista xilè d'ascendència catalana, besnét del pintor Josep Arrau i Barba.

Infotaula de personaClaudio Arrau
Claudio Arrau 3 Allan Warren.jpg
(1974) modifica
Biografia
NaixementClaudio Arrau León
7 febrer 1903 modifica
Chillán (Xile) modifica
Mort9 de juny de 1991(1991-06-09) (als 88 anys)
Mürzzuschlag (en) Tradueix modifica
Lloc d'enterramentQ15696835 Tradueix modifica
Dades personals
NacionalitatXile Xile
ReligióAteisme modifica
FormacióUniversitat de les Arts de Berlín modifica
Activitat
OcupacióPianista i intèrpret modifica
Activitat1908-1991
GènereMúsica clàssica
ProfessorsMartin Krause modifica
AlumnesErland von Koch modifica
InstrumentPiano
Família
ParesCarlos Arrau Ojeda i Lucrecia Ponce de León
Signatura
Firma Claudio Arrau.svg

Lloc webarrauhouse.org modifica
IMDB: nm0037173 Allmovie: p2429
Musicbrainz: 3905011f-ac59-4d50-9095-1545a9944de8 Discogs: 836429 Find a Grave: 8937120 Modifica els identificadors a Wikidata

Arrau va estudiar a Santiago de Xile i va debutar als sis anys. El president de la República de Xile el pensionà per estudiar a Alemanya, on treballà amb Martín Krause. El 1927 va guanyar el Gran Premi Internacional de Piano de Ginebra, que li va suposar la consagració com a intèrpret.

El 1929 es presentà a la Tonhalle de Zuric, on acudiria moltes vegades fins al 1967. Durant tot aquest període, Claudio Arrau va ser una de les figures més cotitzades en el terreny pianístic solista, amb orquestra o sense. Entre els anys 1932-34, donà a Berlín classes de perfeccionament de piano, tenint entra d'altres alumnes a Ernst-Lothar von Knorr[1] o Janina de Fitermann.[2]

Entre el 1962 i el 1966 enregistrà l'edició integral de les sonates per a piano de Beethoven. La seva última gira internacional va coincidir amb la celebració del seu vuitantè aniversari. Encara que molt envellit, conservava la plenitud de facultats com a pianista.

La seva producció discogràfica comprèn des de discos de 78 revolucions, realitzats als anys 30, fins a les últimes pàgines de la seva carrera.

Discografia seleccionadaModifica

  • Beethoven: Concerts per a piano, núms. 1 al 5 amb la Philharmonia Orchestra dirigida per Alceo Galliera
  • Beethoven: Sonates per a piano núms. 1 al 32
  • Johannes Brahms: Concerts per a piano núms. 1 i 2 amb Philharmonia Orchestra dirigida per Alceo Galliera
  • Joahnnes Brahms: Sonates per a piano
  • Frédéric Chopin: Nocturns i Preludis
  • Claude Debussy: Imatges i Estampes
  • Franz Liszt: Estudis d'execució transcendentals (1 al 12)
  • Wolfgang Amadeus Mozart: Quartets per a piano i corda amb el Quartet Budapest
  • Wofgang Amadeus Mozart: Sonates per a piano
  • Franz Schubert: Moments musicals (1 al 6)
  • Franz Schubert: Fantasia Wanderer
  • Robert Schumann: Escenes del bosc (1 al 9)
  • Robert Schumann: Escenes infantils (1 al 13)

ReferènciesModifica

  1. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 666. (ISBN 84-7291-255-8)
  2. Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana Volum. Nº. 6, pàg. 665, ISBN 84-8048-303-2

BibliografiaModifica

  • La Discoteca Ideal de Intérpretes, pàgs. 27-28 d'Enciclopedias Planeta, ISBN 84-08-02160-5
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Claudio Arrau