Elisabeth Mara
Gertrud Elisabeth Schmeling, de casada Elisabeth Mara (Kassel, Hessen, 23 de febrer de 1749 - Tallinn, Letònia, 20 de gener de 1833) fou una soprano alemanya de gran habilitat tècnica.[1][2]
 Miniatura d'Elisabeth Mara per l'artista Élisabeth Vigée-Lebrun | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Gertrud Elisabeth Schmehling 23 febrer 1749  Kassel |
| Mort | 20 gener 1833 (83 anys) Tallinn |
| Dades personals | |
| Nacionalitat |  Alemanya |
| Activitat | |
| Ocupació | Cantant |
| Professors | Johann Adam Hiller |
| Veu | Soprano |
| Instrument | Veu |
  | |
Filla de pare músic i òrfena de mare al cap de poc de néixer, passà una infància abandonada, i contragué raquitisme. A cinc anys revelà la seva aptitud per al cant i aprengué del seu pare, que era violinista, a tocar aquest instrument. Gràcies al suport de diversos mecenes locals, al 1755 va poder viatjar a Frankfurt amb el seu pare, on va ser admirada i pogué ampliar els seus coneixements.[3][1][4]
Va tocar a Anvers, Rotterdam, La Haia, Leyden, Utrecht, Amsterdam, Harlem i va anar cap a Anglaterra el 1759, on actuaria al 1760 en un concert amb altres nens molt dotats musicalment.[1][4]
El fet que una noia toqués el violí no era habitual ni gaire ben considerat. Se li va aconsellar, doncs, que orientés la seva carrera com a cantant. Va rebre l'ajuda d'amics influents i va poder estudiar cant, a Londres, amb Pietro Paradisi; amb Johann Hiller a Leipzig durant cinc anys, i al costat de Corona Schröter, demostrant estar dotada d'una meravellosa veu de soprano que assolia amb igual puresa de timbre des del sol greu fins al mi sobreagut.[1][4]
Va començar a cantar en públic el 1771, i aviat va ser reconeguda com la millor cantant que havia produït Alemanya. Va actuar amb l'Òpera de Dresden, i després a Berlín i sempre va estar compromesa amb la cort prusiana a Berlín. Després de cantar a Viena , Munic i altres llocs, va aparèixer a París el 1782, on la seva rivalitat amb la cantant Luísa Todi va dividir el públic en todistes i maratistes. El 1784 va anar a Londres, on va triomfar com a Cleòpatra, a Giulio Cesare, de Georg Friederich Händel. Va continuar cantant amb gran èxit, fent visites puntuals a diverses ciutats d'Itàlia –Venècia i Torí– i a París fins al 1802. Va ser molt elogiada per la seva interpretació dels oratoris de Händel i Joseph Haydn. Durant uns anys es va retirar a Rússia, on va adquirir propietats que perdria en el moment de la invasió francesa. Va tornar a visitar Anglaterra el 1819, però després ja va abandonar l'escenari.[1]
Va residir aleshores a Livònia, on va ser professora de música a Tallinn, i hi va morir el 1833; va ser enterrada al cementiri de Kopli.
Durant un temps va estar casada amb el violinista i compositor Johann Mara, de qui adoptà el nom artíctic, i del qual es divorcià ben aviat.[3][1]
L'artista de la pintura Élisabeth Vigée-Lebrun (1755-1842) li feu una sèrie de pintures.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Gertrud Elisabeth Mara» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 21 desembre 2023].
- ↑ «Gertrud Elisabeth Schmeling Mara (1749-1833) -...» (en anglès). [Consulta: 21 desembre 2023].
- ↑ 3,0 3,1 Enciclopèdia Espasa Volum núm. 32, pàg. 1263 (ISBN 84-239-4532-4)
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Kürschner, Josep. «Mara, Elisabeth» (en alemany). Deutsche Biographie. [Consulta: 21 desembre 2023].
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elisabeth Mara |