Antònia Arbona i Santamaria

Antònia Arbona i Santamaria (Sóller, 13 de setembre de 1970) és una escriptora i cantant mallorquina, així com investigadora literària i traductora.[1][2] Llicenciada en Filosofia i Lletres, secció de Filologia Catalana (1997), té el Diploma d'Estudis Avançats (2002), que acredita la seva suficiència investigadora, del postgrau d'Experta Universitària en Teoria i Pràctica de la Traducció Literària (2009), del Màster Universitari en Llengua i Literatura Catalanes: Oralitat i Escriptura (2010) i del Màster Universitari en Llengües i Literatures Modernes (2013).[1]

Infotaula de personaAntònia Arbona i Santamaria
Biografia
Naixement13 setembre 1970 Modifica el valor a Wikidata (53 anys)
Sóller (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptora, cantant
investigadora literària, traductora
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata

Obres[1] modifica

Poesia modifica

  • Teories d'amor i desig (Ed. Moll, 1992).
  • Terra i cendra (Ed. Moll, 1993).
  • Murades de sensacions (Ed. Moll, 1995).
  • Màscares de tardor (amb altres autors, Carles Sánchez i Cardona). Reus: Òmnium Cultural, 1996.
  • Cadència (UIB i Caixa de Balears, 1998).
  • Mans de carboni (Ed. Moll, 1999).
  • Gènesi (Lleonard Muntaner, Editor, 2000).
  • Synthesis. Palma: Moll, 2000.
  • Singàmia (Lleonard Muntaner, Editor, 2001).
  • Panys en la penombra (Lleonard Muntaner, Editor, 2001).
  • El cromatisme dels mots (El Tall Editorial, 2002).
  • Territori d'encluses (Lleonard Muntaner, Editor, 2005).
  • La veritat i el límit (Lleonard Muntaner, Editor, 2007).
  • Canelobres que enlluernen (Lleonard Muntaner, Editor, 2008).
  • Rere la màscara (Lleonard Muntaner, Editor, 2008).
  • Poemes pictòrics (Luhu Editorial, Alcoi, 2016).

Assaig modifica

  • La poesia de Bartomeu Fiol. Sense decòrum a la recerca de la veritat (Lleonard Muntaner, Editor, 2000), que és la seva memòria d'investigació.
  • La poesia de Jaume Pomar. El poderós exorcisme de la metàfora (Lleonard Muntaner, Editor, 2002).
  • La poesia de Miquel Àngel Riera i Miquel Bauçà (Lleonard Muntaner, Editor, 2004).
  • La trayectoria estética de Ramón del Valle-Inclán (Luhu Editorial, Alcoi, 2016).
  • Estudi del "Llibre del desassossec" de Fernando Pessoa (Luhu Editorial, Alcoi, 2016), que és la reelaboració del treball de fi de màster.
  • Arquetipos y género. Mujer y literatura en los siglos XIX-XX (Luhu Editorial, Alcoi, 2016).

Enregistraments modifica

  • 2012: col·laboració en tres cançons amb poemes seus a Vox insularum, vol. II; segell Tumbet Music, de la mà de Joan Manel Escobedo.[1]
  • 2012: Joan Manel canta Antònia Arbona, basat en dotze poemes.[1][3] Tumbet Music.
  • 2013: Joan Manel i Antònia Arbona. Antologia multilingüe.[1]Tumbet Music.
  • 2013: Joan Manel i Antònia Arbona. Acoplamentos. Tumbet Music.
  • 2013: Sinergies. Piano de Miquel Brunet i recitat de l'actor Guillem R. Simó. Ona Edicions Musicals.
  • 2014: Joan Manel i Antònia Arbona. Dreams never die. Tumbet Music.
  • 2015: Antònia Arbona. Recital propi (Antologia). Tumbet Music.
  • 2015: Antònia Arbona. Poemes pictòrics. Volum 1. Tumbet Music.
  • 2016: Antònia Arbona. Poemes pictòrics. Volum 2. Tumbet Music.

Premis[1] modifica

  • 1995: Premis Literaris Baix Camp — Gabriel Ferrater de poesia, 1995: per Màscares de tardor.
  • 1995: Premi Solstici de poesia, Manises, 1995: per Cadells de l'aire.
  • 2000: Bernat Vidal i Tomàs de Santanyí: per Synthesis.
  • 2006: l'Associació de Belles Arts de Balears li va atorgar el Diploma d'Honor en la modalitat de Poesia, pel conjunt de la seva trajectòria.

Referències modifica

Enllaços externs modifica