Jimi Hendrix
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
James Marshall «Jimi» Hendrix (Seattle, Washington, 27 de novembre del 1942 - Londres, Anglaterra, 18 de setembre de 1970),[1] nascut Johnny Allen Hendrix, fou un guitarrista, cantautor i compositor estatunidenc. Tot i romandre només quatre anys a la fama, està àmpliament considerat com un dels guitarristes elèctrics més influents de la història de la música popular i com un dels músics més cèlebres del segle xx. La Rock and Roll Hall of Fame el descriu com «probablement el millor instrumentista de la història de la música rock».[2]
Nom original | (en) Jimi Hendrix (en) James Marshall Hendrix (en) Johnny Allen Hendrix |
---|---|
Biografia | |
Naixement | (en) Chimi Jendris 27 novembre 1942 Seattle (Estats Units d'Amèrica) |
Mort | 18 setembre 1970 (27 anys) Kensington (Anglaterra) |
Causa de mort | mort accidental, asfíxia |
Sepultura | Greenwood Memorial Park |
Altres noms | Jimmy James |
Grup ètnic | Afroamericans |
Religió | Catòlic no practicant |
Formació | Fort Campbell Garfield High School |
Alçada | 1.800 mm |
Lateralitat | esquerrà |
Activitat | |
Ocupació | guitarrista |
Activitat | 1965 - 1970 |
Membre de | |
Gènere | Rock psicodèlic, rock dur, rock àcid, blues rock i blues elèctric |
Influències | |
Carrera militar | |
Branca militar | Exèrcit dels Estats Units d'Amèrica |
Veu | Baríton |
Instrument | Guitarra, mirlitó, glockenspiel i veu |
Segell discogràfic | Music Corporation of America Reprise Records |
Participà en | |
1970 | Festival de l'Illa de Wight de 1970 |
15 agost 1969 | Festival de Woodstock |
16 juny 1967 | Festival de Pop de Monterey |
Família | |
Parella | Devon Wilson (–valor desconegut) Linda Keith (–valor desconegut) |
Pares | Al Hendrix i Lucille Hendrix |
Germans | Leon Hendrix |
Premis | |
Descrit per la font | Obálky knih, Biographical Dictionary of Afro-American and African Musicians (en) |
Lloc web | jimihendrix.com |
|
Nascut a Seattle, Hendrix començà a tocar la guitarra als 15 anys. El 1961 s'allistà a l'Exèrcit dels EUA; l'any següent rebé una baixa honorable. Poc després es mudà a Clarksville (Tennessee) i començà a fer actuacions pel chitlin' circuit, guanyant-se un lloc al grup de teloners de The Isley Brothers i després amb Little Richard, amb el qual continuà treballant fins a mitjan 1965. Després tocà amb Curtis Knight and the Squires abans de traslladar-se a Anglaterra a finals del 1966, quan Linda Keith el descobrí i al seu torn interessà al baixista de The Animals, Chas Chandler, en convertir-se en mànager seu. En pocs mesos Hendrix aconseguí tres èxits que assoliren el top 10 del Regne Unit amb The Jimi Hendrix Experience: «Hey Joe», «Purple Haze» i «The Wind Cries Mary». Guanyà fama als EUA després de la seva actuació al Monterey Pop Festival de 1967; l'any següent Electric Ladyland, el seu tercer i últim àlbum d'estudi, assolia la primera posició als Estats Units; esdevingué el seu treball més reeixit comercialment i l'únic dels seus àlbums que seria número u. Com a actuador més ben pagat del món, encapçalà el Woodstock Festival el 1969 i l'Isle of Wight Festival de 1970 abans de morir accidentalment el 18 de setembre de 1970, asfixiant-se després de prendre barbitúrics a l'edat de 27 anys.
Les influències musicals de Hendrix foren el rock and roll i el blues elèctric nord-americà. Preferia els amplificadors de distorsió a alt volum i amb guany i utilitzà com a instrumentals els sons abans indesitjables causats per la realimentació positiva de l'amplificador de guitarra. Va ajudar a popularitzar l'ús del wah-wah al rock de masses i va ser el primer artista a utilitzar efectes de phaser estereofònics als enregistraments. Holly George-Warren de Rolling Stone comentà: «Hendrix fou pioner de l'ús de l'instrument com una font de so electrònic. Els tocadors d'abans havien experimentat amb la realimentació i la distorsió, però Hendrix convertí aquests efectes i altres en un vocabulari controlat i fluid cada part tan personal com el blues amb què començà».[3]
Hendrix fou rebedor de diversos premis musicals al llarg de la seva vida i pòstumament. El 1967 els lectors de Melody Maker el votaren com a Músic Pop de l'Any i el 1968, la Billboard l'anomenà l'Artista de l'Any i la Rolling Stone el proclamà Actuador de l'Any. Disc and Music Echo l'honoraren com a ... Rolling Stone enumerà els seus tres àlbums d'estudi, Are You Experienced, Axis: Bold as Love i Electric Ladyland, entre els 100 millors àlbums de tots els temps, i a Hendrix com a millor guitarrista i sisè millor artista de tots els temps.
Biografia
modificaJimi Hendrix va néixer el 27 de novembre del 1942 en el King County Hospital de Seattle en l'estat de Washington, Estats Units. La seua àvia materna era una índia cherokee pura i el seu avi, un escocès. Sa mare sempre va tenir problemes amb la beguda, de manera que Hendrix va ser criat per son pare, l'afroamericà Al Hendrix. Autodidacta, va aprendre a tocar blues escoltant Muddy Waters i Johnny "Guitar" Watson, i la seva carrera musical començà al costat de prestigiosos artistes de blues com B.B. King, Ike & Tina Turner, Little Richard i Wilson Pickett. Les seves principals influències foren T Bone Walker i Johnny Guitar Watson. El 1966 es traslladà a Anglaterra, on formà el grup Experience. Allí contactà –i els influí– amb músics com The Beatles, Eric Clapton, The Rolling Stones o The Animals.
La seva fama esclatà després de la seva actuació al festival de Woodstock del 1969. Considerat com un investigador i renovador del rhythm and blues i alhora un mite sexual. Després de publicar el 1966 i 1967 els singles Hey Joe i Purple Haze que el feren famós, el seu zenit artístic arribà amb l'edició del disc Axis Bold as Love (1967), considerat la cimera de la música psicodèlica i que va immortalitzar el tema Little wing, una de les seues composicions pròpies més valorada pel seu treball de guitarra. A més, enregistrà Are you Experienced (1967), Electric Ladyland (1968) i Band of Gypsys (1970). Va morir el 18 de setembre del 1970 a causa de mesclar alcohol i pastilles per dormir. La seua xicota va testificar que se n'havia pres 7 i va morir ofegat pel seu propi vomit. Entrava així a formar part del Club dels 27 en la imaginació popular.
Després de la seva mort, el seu mite es va engrandir i gairebé tots els grans guitarristes de rock and roll i blues posteriors se n'han declarat deixebles o bé han admès la seva influència. L'any 2003, la revista Rolling Stone el va elegir com el millor guitarrista de tots els temps[4] i la seva cançó Purple Haze com la segona millor amb guitarra de tots els temps.
Discografia
modificaÀlbums d'estudi
modifica- Are You Experienced (Maig 1967 – UK; Agost 1967 – US) UK #2; US #5
- Axis: Bold as Love (Desembre 1967) UK #5; US #3
- Electric Ladyland (Setembre 1968) UK #5; US #1
- First Rays of the New Rising Sun (gravat el 1969-1970, regravat l'abril de 1997) UK #37; US #49
Àlbums en directe
modifica- Band of Gypsys (Abril 1970) UK #5; US #5
Selecció d'Àlbums en directe editats després de la mort de Hendrix
modifica- In The West (1972)
- Jimi Plays Monterey (1986)
- Live at Woodstock (July 1999)
- Live at Berkeley (1st and 2nd show) (September 2003)
- Band of Gypsys Live at the Fillmore East (1999)
Recopilacions
modifica- Smash Hits (Abril 1968 – UK; Juliol 1969 – US) UK #5; US #6
- Experience Hendrix: The Best of Jimi Hendrix (Septembrer 1997 – UK; Novembre 1998 – US)
- Blues (Abril 1994)
- BBC Sessions (Juny 1998)
- The Ultimate Experience (Abril 1993)
- The Jimi Hendrix Experience (Box Set) (Septembre 2000)
- Voodoo Child - The Jimi Hendrix Collection (2002)
Senzills
modificaData | Segell | Cara_A | UK singles | US Hot 100 | Cara_B | UK singles | US Hot 100 |
---|---|---|---|---|---|---|---|
16-Dic-66 | Polydor 56139 (UK) | Hey Joe | 6 | - | Stone Free | - | - |
17-Mar-67 | Track 604 001 (UK) | Purple Haze | 3 | - | 51st Anniversary | - | - |
01-May-67 | Reprise 0572 (US) | Hey Joe | - | - | 51st Anniversary | - | - |
05-May-67 | Track 604 004 (UK) | The Wind Cries Mary | 6 | - | Highway Chile | - | - |
19-Jun-67 | Reprise 0597 (US) | Purple Haze | - | 65 | The Wind Cries Mary | - | - |
19-Ago-67 | Track 604 007 (UK) | Burning of the Midnight Lamp | 18 | - | The Stars That Play With Laughing Sam's Dice | - | - |
27-Nov-67 | Reprise 0641 (US) | Foxy Lady | - | 67 | Hey Joe | - | - |
26-Feb-68 | Reprise 0665 (US) | Up From The Skies | - | 82 | One Rainy Wish | - | - |
02-Sep-68 | Reprise 0767 (US) | All Along The Watchtower | - | 20 | Burning of the Midnight Lamp | - | - |
18-Oct-68 | Track 604 025 (UK) | All Along The Watchtower | 5 | - | Long Hot Summer Night | - | - |
18-Nov-68 | Reprise 0792 (US) | Crosstown Traffic | 52 | 37 | Gypsy Eyes | - | - |
15-Sep-69 | Reprise 0853 (US) | Stone Free | - | - | If 6 Was 9 | - | - |
14-Nov-69 | Track 604 033 (UK) | (Let Me Light Your) Fire | - | - | Burning of the Midnight Lamp | - | - |
13-Abr-70 | Reprise 0905 (US) | Stepping Stone | - | - | Izabella | - | - |
23-Oct-70 | Track 2095 001 (UK) | Voodoo Child (Slight Return) | 1 | - | Hey Joe | - | - |
08-Mar-71 | Reprise 1000 (US) | Freedom | - | 59 | Angel | - | - |
Abr-71 | Track 2094 007 (UK) | Angel | - | - | Night Bird Flying | - | - |
Oct-71 | Track 2094 010 (UK) | Gypsy Eyes | 35 | - | Remember | - | - |
Oct-71 | Reprise 1044 (US) | Dolly Dagger | - | 74 | Star Spangled Banner (en viu) | - | - |
Ene-72 | Reprise 1082 (US) | Johnny B. Goode (en viu) | - | - | Loverman (en viu) | - | - |
Ene-72 | Polydor 2001 277 (UK) | Johnny B. Goode (en viu) | 35 | - | Little Wind (en viu) | - | - |
Ago-73 | Reprise K-14286 (UK) | Hear My Train A-Comin' | - | - | Rock Me Baby (en viu) | - | - |
Ago-78 | Polydor 2141-258 (UK) | Gloria | - | - | - | - | - |
Dic-79 | Reprise PRO-A-840 (US) | The Little Drummer/Silent Night/Auld Lang Syne | - | - | Three Little Bears | - | - |
1982 | CBS A13-2749 (UK) | Are You Experienced? (en viu) | - | - | Fire (en viu) | - | - |
1982 | Reprise 7-29845 (US) | Fire (en vivo) | - | - | Little Wind (en viu) | - | - |
1999 | MCA/CD 155-635-2 (US) | Are You Experienced? | - | - | Remember | - | - |
Referències
modifica- ↑ «Jimi Hendrix». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Biography of the Jimi Hendrix Experience». Rock and Roll Hall of Fame. Arxivat de l'original el 1 de febrer 2013. [Consulta: 25 febrer 2013].
- ↑ George-Warren, Holly. The Rolling Stone Encyclopedia of Rock & Roll (en anglès). Fireside, 2005, p. 428. ISBN 978-0-7432-9201-6.Arxivat [Date error] (2), a Wayback Machine.
- ↑ «100 Greatest Guitarists: David Fricke's Picks» (en anglès). Rolling Stone. Arxivat de l'original el 2011-08-26. [Consulta: 9 octubre 2016].
Bibliografia complementària
modifica- Aledort, Andy. Jimi Hendrix: Band of Gypsys. Hal Leonard, 1998. ISBN 978-0-7935-9432-0.
- Aledort, Andy. Jimi Hendrix: A Step-by-Step Breakdown of his Guitar Styles and Techniques. Hal Leonard, 1996. ISBN 978-0-7935-3659-7.
- Aledort, Andy «Jimi Hendrix Lesson: Message to Love». Guitar School, vol. 7, 3, 1995.
- Aledort, Andy «Performance notes: Jimi Hendrix, 'All Along the Watchtower'». Guitar Classics IV by Guitar: For the Practicing Musician, 1991.
- Black, Johnny. Jimi Hendrix: The Ultimate Experience. Thunder's Mouth Press, 1999. ISBN 978-1-56025-240-5.
- Black, Johnny. Eyewitness Hendrix. Carlton Books, 1999b. ISBN 978-1-84442-776-5.
- Brown, Tony. Jimi Hendrix: A Visual Documentary – His Life, Loves and Music. Omnibus Press, 1992. ISBN 978-0-7119-2761-2.
- Brown, Tony. Jimi Hendrix: The Final Days. Omnibus Press, 1997. ISBN 978-0-7119-5238-6.
- Cannon, Sarita. «Red, Black, and Blue: Jimi Hendrix's Musical Self-Expression». A: Black-Native Autobiographical Acts: Navigating the Minefields of Authenticity. Lexington Books, 2021. ISBN 978-1-7936-3057-5.
- Cross, Charles R. Room Full of Mirrors: A Biography of Jimi Hendrix. Hyperion, 2005. ISBN 978-0-7868-8841-2.
- Davis, Miles; Troupe, Quincy. Miles: The Autobiography. Picador, 1989. ISBN 978-0-330-31382-7.
- Doggett, Peter. Jimi Hendrix: The Complete Guide to his Music. Omnibus, 2004. ISBN 978-1-84449-424-8.
- Fairchild, Michael (April 1991). «The Experience of a Lifetime». Guitar for the Practicing Musician 8 (6).
- Gelfand, Dale Evva; Piccoli, Sean. Jimi Hendrix: Musician. Infobase Publishing, 2009. ISBN 978-1-4381-0084-5.
- GP staff (May 2012). «Hendrix at 70». Guitar Player 46 (5). Arxivat de l'original el September 25, 2013.
- Green, Raleigh. The Versatile Guitarist. Alfred Publishing, 2008. ISBN 978-0-7390-4805-4.
- Gula, Bob. Guitar Gods: The 25 Players Who Made Rock History. Greenwood, 2008. ISBN 978-0-313-35806-7.
- Guitar World «Jimi Hendrix's 100 Greatest Performances». Guitar World, vol. 32, 12, December 2011.
- Handyside, Christopher. Soul and R&B. Heinemann-Raintree, 2005. ISBN 978-1-4034-8153-5.
- Heatley, Michael. Jimi Hendrix Gear: The Guitars, Amps & Effects that Revolutionized Rock 'n' Roll. Voyageur Press, 2009. ISBN 978-0-7603-3639-7.
- Hendrix, James A. My Son Jimi. AlJas Enterprises, 1999. ISBN 978-0-9667857-0-8.
- Hendrix, Janie L.; McDermott, John. Jimi Hendrix: An Illustrated Experience. Atria, 2007. ISBN 978-0-7432-9769-1.
- Hendrix, Leon; Mitchell, Adam. Jimi Hendrix: A Brother's Story. St. Martin's Press, 2012. ISBN 978-0-312-66881-5.
- Inglis, Ian. Performance and Popular Music: History, Place and Time. Ashgate, 2006. ISBN 978-0-7546-4056-1.
- Larkin, Colin. Virgin All-time Top 1000 Albums. Virgin, 1998. ISBN 978-0-7535-0258-7.
- Lawrence, Sharon. Jimi Hendrix: The Intimate Story of a Betrayed Musical Legend. Harper, 2005. ISBN 978-0-06-056301-1.
- Levy, Joe. Rolling Stone's 500 Greatest Albums of All Time. First Paperback. Wenner Books, 2005. ISBN 978-1-932958-61-4.
- Macdonald, Marie-Paule. Jimi Hendrix: Soundscapes. Reaktion Books, 2015. ISBN 978-1-78023-542-4.
- Martin, Joel W. «'My Grandmother Was a Cherokee Princess': Representations of Indians in Southern History». A: Dressing in Feathers: The Construction of the Indian in Popular Culture. Routledge, 1996. ISBN 0-8133-2666-4.
- Mayer, John. «Jimi Hendrix». A: Brackett, Nathan. Rolling Stone: The 100 Greatest Artists of All Time. Rolling Stone, 2011.
- McDermott, John. Ultimate Hendrix: An Illustrated Encyclopedia of Live Concerts and Sessions. BackBeat Books, 2009. ISBN 978-0-87930-938-1.
- McDermott, John. Lewisohn, Mark. Hendrix: Setting the Record Straight. Grand Central, 1992. ISBN 978-0-446-39431-4.
- Mitchell, Mitch; Platt, John. Jimi Hendrix: Inside the Experience. St. Martin's Press, 1990. ISBN 978-0-312-10098-8.
- Morello, Tom (December 8, 2011). «Rolling Stone: The 100 Greatest Guitarists of All Time». A: Wenner, Jann. Rolling Stone (1145). Arxivat de l'original el September 4, 2017.
- Moskowitz, David. The Words and Music of Jimi Hendrix. Praeger, 2010. ISBN 978-0-313-37592-7.
- Murray, Charles Shaar. Crosstown Traffic: Jimi Hendrix and the Rock 'n' Roll Revolution. First US. St. Martin's Press, 1989. ISBN 978-0-312-04288-2.
- Owen, Frank; Reynolds, Simon «Hendrix Lives! Why Jimi still matters». Spin, vol. 7, 1, 01-04-1991.
- Potash, Chris. The Jimi Hendrix Companion. Omnibus, 1996. ISBN 978-0-7119-6635-2.
- Prato, Greg. Avatar of the Electric Guitar: The Genius of Jimi Hendrix. First US. Greg Prato Writer, Corp., 2020. ISBN 979-8644612628.
- Redding, Noel; Appleby, Carol. Are You Experienced?. Da Capo Press, 1996. ISBN 978-0-306-80681-0.
- Roberts, David. British Hit Singles & Albums. 18. Guinness World Records Limited, 2005. ISBN 978-1-904994-00-8.
- Roby, Steven. Black Gold: The Lost Archives of Jimi Hendrix. Billboard Books, 2002. ISBN 978-0-8230-7854-7.
- Roby, Steven; Schreiber, Brad. Becoming Jimi Hendrix: From Southern Crossroads to Psychedelic London, the Untold Story of a Musical Genius. Da Capo, 2010. ISBN 978-0-306-81910-0.
- Roby, Steven. Hendrix on Hendrix: Interviews and Encounters. Chicago Review Press, 2012. ISBN 978-1-61374-324-9.
- Rosen, Craig. The Billboard Book of Number One Albums. Billboard, 1996. ISBN 978-0-8230-7586-7.
- Schinder, Scott; Schwartz, Andy. Icons of Rock: An Encyclopedia of the Legends Who Changed Music Forever, Volume 1. Greenwood, 2007. ISBN 978-0-313-33846-5.
- Shadwick, Keith. Jimi Hendrix: Musician. Backbeat Books, 2003. ISBN 978-0-87930-764-6.
- Shapiro, Harry; Glebbeek, Caesar. Jimi Hendrix: Electric Gypsy. New and Improved. St. Martin's Press, 1995. ISBN 978-0-312-13062-6.
- Stix, John «Jimi Hendrix/Stevie Ray Vaughan (chapter: Eddie Kramer: Off the Record)». Guitar Presents, 57, 1992.
- Stubbs, David. Voodoo Child: Jimi Hendrix, the Stories Behind Every Song. Thunder's Mouth Press, 2003. ISBN 978-1-56025-537-6.
- Trynka, Paul. Rock Hardware. Hal Leonard, 1996. ISBN 978-0-87930-428-7.
- Unterberger, Richie. The Rough Guide to Jimi Hendrix. Rough Guides, 2009. ISBN 978-1-84836-002-0.
- Wenner, Jann. 500 Greatest Songs of All Time. Rolling Stone, 2010. OCLC 641731526.
- Wheelock, Richard M. «Native People in American Mythology and Popular Culture». A: American Indians and Popular Culture, Volume 1: Media, Sports, and Politics. Praeger, 2012. ISBN 978-0-313-37990-1.
- Whitaker, Matthew C. Icons of Black America: Breaking Barriers and Crossing Boundaries. 1. Greenwood, 2011. ISBN 978-0-313-37642-9.
- Whitburn, Joel. The Billboard Book of Top 40 Hits, 1955–2009. 9. Billboard Books, 2010. ISBN 978-0-8230-8554-5.
- Whitehill, Dave. Hendrix: Are You Experienced. Hal Leonard, 1989a. ISBN 978-0-7119-3654-6.
- Whitehill, Dave. Hendrix: Axis: Bold As Love. Hal Leonard, 1989b. ISBN 978-0-7935-2391-7.
- Whitehill, Dave. Hendrix: Electric Ladyland. Hal Leonard, 1989c. ISBN 978-0-7935-3385-5.
- Wilkerson, Mark; Townshend, Pete. Amazing Journey: The Life of Pete Townshend. Bad News Press, 2006. ISBN 978-1-4116-7700-5.
- Wolfram, Walt; Reaser, Jeffrey. Talkin' Tar Heel: How Our Voices Tell the Story of North Carolina. University of North Carolina Press, 2014. ISBN 978-1-4696-1436-6.
Enllaços externs
modifica- Plana oficial de Jimi Hendrix (anglès)
- Early Hendrix – pre 1967 recordings (anglès)
- "Strange Day on Maui_1970 (anglès)
- Records militars del soldat James Marshall Hendrix (anglès)