Obre el menú principal

Margarida Orfila Tudurí (Maó, Menorca, 10 de setembre del 1889 - Barcelona, 29 d'abril del 1970) va ser compositora, pianista i professora de música.[2]

Infotaula de personaMargarida Orfila Tudurí
Biografia
Naixement 10 setembre 1889
Maó
Mort 29 abril 1970 (80 anys)
Lloc d'enterrament Cementiri de les Corts (Dep. Central, nínxol 3.069)[1] 
Activitat
Ocupació Pianista i compositora
Modifica les dades a Wikidata

De ben jove, la seva família es traslladà a viure a Barcelona. Estudià a Barcelona l'Escola Municipal de Música de Barcelona amb Antoni Nicolau, Joan Lamote de Grignon i Lluís Millet (teoria) i Eusebi Daniel i Carles Pellicer (piano). Obtingué el 1904 el premi a les oposicions de l'últim curs de solfeig i el 1909 esdevingué la primera dona que acabà els estudis de contrapunt i fuga de l'Escola amb la qualificació de "Sobresaliente". Perfeccionà la formació amb el mestre Enric Granados, i exercí com a pianista fins al 1913, any en què es casà amb un company professor, Frederic Alfonso i Ferrer. El 1907 havia ingressat a l'Escola com a professora auxiliar de solfeig i teoria, i hi exercí més de cinquanta anys com a professora; la seva germana Carme, excel·lent violinista, també hi ensenyà.

Com a compositora deixà una important col·lecció de peces per a piano, violí, orquestra i veu, que estrenaren els orfeons Català i Gracienc. El 1934 la fundació Patxot li concedí, ex aequo amb Xavier Montsalvatge, el prestigiós premi "Concepció Rabell".

Amb el seu marit Frederic Alfonso i Ferrer professor i director de l'Escola Municipal de Música de Barcelona, tingué cinc fills: Frederic, advocat i poeta; Margarida, pianista, compositora i professora de música; Joan, violinista i compositor; Francisco, violoncel·lista; i Carme, cantant casada amb el mestre Josep Poch i Garriga.

ObresModifica

  • Barcarolla, per a violí i piano
  • Cançó de Nadal, per a cor
  • Cançó de Sant Joan, per a cor
  • Enlaire els cors!, per a cor
  • L'estel i la branca (1955), per a cor
  • Formosa nit, per a cor
  • Frisança (1930), rondó per a violí i piano
  • Jardins de Montjuïc, amb lletra de Frederic Alfonso i Orfila
  • Jocs d'àngels, cançó de nois a l'estiu (1954), amb lletra de Frederic Alfonso i Orfila
  • Lento, per a violí, violoncel i piano
  • Petites semblances als meus fills, op. 24 (1930), col·lecció de cinc impromptus per a piano [3]
  • Primer temps d'una sonata (1912), primer premi al concurs "Festa de Joventut" de la Ilustració Catalana
  • Quatre estudis per a piano, premi "Concepció Rabell" 1934 (Homenatge a Chopin, Moderat quasi lent, Scherzo, i Tema amb variacions sobre motius populars mallorquins i menorquins) [3]
  • El rossinyol (1956), cançó per a cor, amb lletra de Roser Matheu
  • Scherzando, per a violí i piano
  • Scherzo, op. 22 (1925), per a piano
  • Senyor mestre (1955), per a cor
  • Sonata (1912), per a piano
  • Tres melodies per a cant i piano (1909), sobre lletres d'Apel·les Mestres: Non-non, Cançó d'Abril i Pasqua Florida
  • Harmonitzacions per a cor mixt de cançons populars: Cançó de joc infantil, Cançó dels darrers dies, Joc de xiquets, Malalta d'amor, La metzinera descarada (1908), La mort de na Roseta, i Cinc càntics catalans a la Mare de Déu de Montserrat

ReferènciesModifica

  • Tom X, pàg. 105 de la Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear Gabriel Julià Seguí. Edicions 62